La sèrie Lockheed Martin EC-130 comprèn diverses versions lleugerament diferents del Lockheed C-130 Hercules que han estat i continuen sent operades per la Força Aèria dels Estats Units i, fins a la dècada de 1990, per la Marina dels Estats Units.
El Centre de Comandament i Control de Camp de Batalla Aerotransportat (ABCCC) EC-130E es basava en una plataforma bàsica del C-130E i proporcionava capacitats de comandament tàctic aerotransportat als comandants aeris i terrestres en entorns de baixa amenaça aèria. Els avions EC-130E ABCCCC es van retirar el 2002 i la missió es va "migrar" a les flotes E-8 JSTARS i E-3 AWACS .
L'EC-130E Commando Solo va ser una versió anterior d'un avió d'operacions psicològiques (PSYOPS) de les Forces Aèries dels Estats Units i la Guàrdia Nacional Aèria, i aquest avió també emprava una estructura C-130E, però va ser modificada mitjançant l'ús de l'equip electrònic de missió de l'avió EC-121S Coronet Solo retirat. Aquesta estructura va servir durant la primera Guerra del Golf (Operació Tempesta del Desert), l'Operació Mantenir la Democràcia, la segona Guerra del Golf (Operació Llibertat Iraquiana) i l'Operació Llibertat Duradora. L'EC-130E va ser finalment substituït per l'EC-130J Commando Solo i retirat el 2006.
Basat en un fuselatge C-130H, l'EC-130H Compass Call és una plataforma d'interferència de comunicacions aèries operada pel 55è Grup de Combat Electrònic (55 ECG) del Comandament de Combat Aeri (ACC) a la Base Aèria Davis-Monthan, Tucson, Arizona. L'avió EC-130 Compass Call intenta interrompre les comunicacions de comandament i control enemigues i limita la coordinació adversaria essencial per a la gestió de la força enemiga. El sistema Compass Call utilitza capacitats de contrainformació ofensiva i atac electrònic en suport de les forces tàctiques aèries, de superfície i d'operacions especials dels EUA i de la Coalició. L'EC-130H es va utilitzar àmpliament a la Guerra del Golf i a l'Operació Llibertat Iraquiana, interrompent les comunicacions iraquianes tant a nivell estratègic com tàctic. També s'ha utilitzat a l'Operació Llibertat Duradora a l'Afganistan i a l'Operació Resolució Inherent contra l'Estat Islàmic.
L' EC-130J Commando Solo és un C-130J Super Hercules modificat que s'utilitza per dur a terme operacions psicològiques (PSYOP) i missions de radiodifusió d'assumptes civils en les bandes estàndard d'AM, FM, HF, TV i comunicacions militars. Les missions es volen a les altituds màximes possibles per proporcionar patrons de propagació òptims. L'EC-130J vola tant durant escenaris de dia com de nit amb el mateix èxit i es pot repostar en avió. Una missió típica consisteix en una òrbita d'una sola nau que està desplaçada del públic objectiu desitjat. Els objectius poden ser personal militar o civil. El Commando Solo està operat exclusivament per la Guàrdia Nacional Aèria, concretament la 193a Ala d'Operacions Especials (193 SOW), una unitat de la Guàrdia Nacional Aèria de Pennsilvània adquirida operativament pel Comandament d'Operacions Especials de la Força Aèria (AFSOC). El 193 SOW té la seu a la Base de la Guàrdia Nacional Aèria de Harrisburg (antiga Olmstead AFB) a l'Aeroport Internacional de Harrisburg a Middletown, Pennsilvània.
L'avió EC-130Q Hercules TACAMO ("Take Charge And Move Out") de la Marina dels Estats Units era una plataforma d'aviació naval terrestre que servia com a avió d'enllaç de comunicacions estratègiques SIOP per a la força de submarins de míssils balístics de la flota (FBM) de la Marina dels Estats Units i com a enllaç de comunicacions de reserva per a les forces de bombarders estratègics tripulats i míssils balístics intercontinentals de la USAF. Per garantir la supervivència, el TACAMO operava com una plataforma individual, allunyada i sense interactuar amb altres forces navals importants, com ara grups d'atac de portaavions amb base al mar i les seves ales aèries de portaavions o avions de patrulla marítima amb base a terra. Operat per l'Esquadró de Reconeixement Aeri de la Flota TRES (VQ-3) i l'Esquadró de Reconeixement Aeri de la Flota QUATRE (VQ-4), l'EC-130Q va ser substituït per l'actual plataforma TACAMO de la Marina dels Estats Units, l'E-6 Mercury basat en el Boeing 707.
El desembre de 2020 (any fiscal 2021), la Marina dels Estats Units va anunciar que havia adjudicat un contracte a Lockheed Martin per a la compra del C-130J-30 Hercules com a banc de proves per a la missió TACAMO. La selecció de l'avió representa un retorn a la plataforma C-130 per part de la Marina, que durant anys va utilitzar l'EC-130Q (una variant més antiga malgrat la lletra més alta) per a la missió TACAMO des del 1963 fins al 1993.
A l'octubre de 2024, la Marina dels Estats Units va anunciar que el nou avió de missió TACAMO basat en el C-130J-30 es designaria E-130J. En un futur proper, substituirà l'actualment operatiu E-6 Mercury.
Disseny i desenvolupament miniatura|Un ANG EC-130E de Pennsilvània el 1980. L'EC-130E Commando Solo va entrar en servei el 1978 com a EC-130E Coronet Solo amb el Comandament Aeri Tàctic (TAC). El 1983, la missió del Coronet Solo va ser transferida al Comandament de Transport Aeri Militar (MAC) i rebatejada com a EC-130E Volant Solo. Amb la formació del Comandament d'Operacions Especials de la Força Aèria, la missió va ser transferida a l'AFSOC i rebatejada com a Commando Solo. Les operacions es van consolidar sota una única unitat adquirida per l'AFSOC, la 193a Ala d'Operacions Especials (193 SOW) de la Guàrdia Nacional Aèria de Pennsilvània. A principis de la dècada de 1990, els avions van ser actualitzats i designats com a Commando Solo II. Les variants de l'EC-130E van ser substituïdes pels nous avions EC-130J Commando Solo III construïts per Lockheed Martin a partir del 2003.
S'han fet modificacions altament especialitzades a la darrera versió de l'EC-130J (Commando Solo III). Aquestes modificacions inclouen sistemes de navegació millorats, equips d'autoprotecció i la capacitat de transmetre televisió en color en una multitud d'estàndards mundials a través de les gammes de televisió VHF/UHF.
Les missions secundàries inclouen contramesures de comunicacions de comandament i control (C3CM) i recopilació d'intel·ligència limitada. Les tres variants són l'EC-130 ABCCCC, l'EC-130E Commando Solo i l'EC-130J Commando Solo. La versió actualment en servei és l'EC-130J, ja que l'últim EC-130E va ser retirat del servei el 2006.
La USAF té previst començar a substituir els 15 avions Compass Call EC-130H el 2020 per una estructura comercial trasplantada amb l'equip electrònic del Compass Call. El setembre de 2017, la Força Aèria va anunciar que L3 Technologies actuaria com a integrador de sistemes principal per a un futur avió Compass Call basat en el jet de negocis Gulfstream G550. La nova plataforma Compass Call va ser designada com a EA-37B pel Comandament de Combat Aeri el 14 de novembre de 2023.
Referències
Categoria:Avions militars dels Estats Units