La potentil·la pirinenca, Potentilla pyrenaica, és una espècie de planta dins el gènere Potentilla i la família de les rosàcies exclusiva dels Pirineus, la serralada Cantàbrica i serres properes.
Descripció Planta perenne, herbàcia, més o menys erecta que pot atènyer al voltant de mig metre d'alçada. La soca és més o menys llenyosa. Com totes les potentil.les, els estams i carpels són nombrosos i té un segon calze extern (calicle) amb segments una mica més petits que els sèpals normals. Els fruits són independents, constituït per un conjunt d'aquenis o núcules.
Pertany al grup de potentil.les amb fulles basals palmaticompostes amb folíols dentats, verds en ambdós costats i les flors d'un color groc viu. Però és força més robusta que les espècies semblants (que tot just poden superar els 20 cm d'alçada) i en general és una planta poc peluda. Les flors són més grans, fins a 2-3 cm de diàmetre i sovint tenen unes taques més ataronjades al centre (també està en altres espècies). Els pecíols tenen pèls més curts que el diàmetre del pecíol. Les estípules (estructures de les fulles més o menys soldades a la base dels pecíols) són lanceolades i agudes com les de la P.neumanniana. Les fulles tenen només 5 folíols (3 de vegades), com P.aurea però l'anvers de les fulles és pilós, i les dents del folíols són obtusos (no aguts aguts com P.aurea). Per distingir-la de P. crantzii, a part de la mida més gran, cal veure que els folíols són més grans (2-4 cm) i dentats als dos terços superiors (9-20 dents), mentre que a P.crantzii amb prou feines arriben als 2 cm de llarg i només estan dentats a la meitat superior. miniatura|observeu la part central ataronjada Hàbitat i distribució És una planta que només viu a les muntanyes del SW d'Europa. De fet, seria un endemisme ibèric si no es trobés també al vessant nord dels Pirineus. És un oròfit de la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i sobretot (com indica el seu nom) dels Pirineus, des de la província d'Osca fins a la zona de Camprodon, al Pirineu oriental. Arriba també al Montseny. La trobarem sobretot en herbassars ufanosos d'alta muntanya (prats acidòfils de sudorn), megaforbies i altres prats més o menys humits, sobretot sobre terrenys silicis de l'estatge subalpí entre 1100 i 2700 metres d'altitud.
Taxonomia Potentilla pyrenaica Ramond ex DC. va ser descrita pel botànic, geòleg i polític francès Louis Ramond de Carbonnières, un dels primers pirineistes i exploradors dels Pirineus, l'any 1805.
Referències
Categoria:Potentilla