L'USS Theodore Roosevelt (CVN-71) és el quart portaavions classe Nimitz i propulsió nuclear de la Marina dels Estats Units. Rep el nom en honor de Theodore Roosevelt, el 26è president dels Estats Units i defensor del poder naval. És el quart vaixell que rep el nom en honor de Theodore Roosevelt, tres porten el seu nom complet i un quart només el seu cognom. Tres altres vaixells de la Marina dels Estats Units tenen "Roosevelt" als seus noms en honor dels membres de la família Roosevelt. L'indicatiu de ràdio d'aquest portaavions és "Rough Rider", el sobrenom de la unitat de cavalleria voluntària del president Roosevelt durant la Guerra Hispanoamericana. Va ser botat el 1984 i va participar en la seva primera acció durant la Guerra del Golf el 1991. A l'agost de 2024, està desplegat amb el Carrier Air Wing 11 i el Carrier Strike Group 9, que inclou la i els Arleigh BurkeArleigh Burke , i l'.

Rerefons Inicialment, el president Gerald Ford va cancel·lar la comanda del CVN-71 el 1976 i el va substituir per dos portaavions de mida mitjana i motor convencional tipus CVV que s'esperava que operessin avions V/STOL. El disseny T-CBL existent va formar la base del nou CVV, que va servir com a substitut dels portaavions , que ja eren envellits, alhora que era capaç d'operar tots els avions de portaavions convencionals existents. Aquesta capacitat per operar avions convencionals va resultar important, ja que els esperats caces supersònics V/STOL no van arribar a bon port en aquell moment. En qualsevol cas, la construcció del portaavions de mida mitjana CVV proposat mai es va dur a terme.

L'autorització per al CVN-71 es va retardar encara més quan el president Jimmy Carter va vetar el projecte de llei d'autorització del Departament de Defensa de l'any fiscal 1979 a causa de la inclusió d'aquest superportaavions nuclear de la classe Nimitz al programa de construcció naval de la Marina. Com a resultat de la crisi dels ostatges a l'Iran, que va requerir un major desplegament de grups de batalla de portaavions nord-americans a l'oceà Índic, el president Carter va canviar la seva postura sobre els superportaavions nuclears de la classe Nimitz, i el CVN-71 va ser posteriorment autoritzat en virtut del projecte de llei d'autorització de l'any fiscal 1980 per al Departament de Defensa dels Estats Units.

Disseny i construcció El Theodore Roosevelt va ser el primer portaavions que es va muntar mitjançant construcció modular, en què els grans mòduls es construeixen independentment en zones de "posada a terra", abans de ser hissats al seu lloc i soldats entre si. La construcció modular, possible gràcies a l'ús d'una enorme grua pòrtic capaç d'aixecar 900 tones, va reduir en 16 mesos el temps de construcció del Theodore Roosevelt, i la tècnica s'ha utilitzat en tots els portaavions des de llavors. El Theodore Roosevelt i els vaixells de la classe Nimitz completats després d'ell tenen lleugeres diferències estructurals respecte als portaavions anteriors (, i ) i una protecció millorada per a l'emmagatzematge d'artilleria als seus carregadors.

La història del Theodore Roosevelt va començar el 30 de setembre de 1980, quan es va adjudicar un contracte per al "Hull 624D" a Newport News Shipbuilding. La seva quilla es va col·locar el 31 d'octubre de 1981, i el secretari de Defensa Caspar Weinberger va iniciar la primera soldadura. El 3 de novembre de 1981, el secretari de la Marina John F. Lehman va anunciar que el portaavions portaria el nom de Theodore Roosevelt. La Unitat de Precomissió (PCU) del vaixell es va formar el febrer de 1984, amb el capità Paul W. Parcells nomenat oficial al comandament. El 27 d'octubre de 1984, el vaixell va ser batejat oficialment per la Sra. Barbara Lehman, esposa del secretari Lehman. El 25 d'octubre de 1986, Theodore Roosevelt va ser comissionat al servei actiu a Newport News.

Historial de servei Desplegament inaugural miniatura|Prova de xoc de Theodore Roosevelt durant les proves marítimes del 1987 Després de les proves al mar i els preparatius previs al desplegament, el Theodore Roosevelt va iniciar el seu desplegament inaugural el 30 de desembre de 1988 amb la Carrier Air Wing Eight (CVW-8) embarcada. El vaixell va patrullar el mar Mediterrani abans de tornar el 30 de juny de 1989. Va ser guardonat amb la condecoració de batalla "E" de 1989 del comandant de la Flota Atlàntica de la Força Aèria Naval dels Estats Units el 20 de març de 1990.

Dècada del 1990 El 28 de desembre de 1990, el Theodore Roosevelt i el CVW-8 es van desplegar per a l'Operació Escut del Desert, arribant al Golf Pèrsic el 16 de gener de 1991. Amb l'inici de l'Operació Tempesta del Desert el 15 de gener de 1991, el Theodore Roosevelt va iniciar les operacions de combat; finalment va realitzar més de 4.200 sortides, més que qualsevol altre portaavions, i va llançar més de de munició abans de l'alto el foc del 28 de febrer.

Anys 2000 El 10 de gener de 2000, Theodore Roosevelt va entrar en un període de manteniment de sis mesos a la drassana naval de Norfolk, a Portsmouth, Virgínia.

Després dels atacs de l'11 de setembre, el Theodore Roosevelt va començar el seu setè desplegament el 19 de setembre de 2001 amb el Carrier Air Wing One (CVW-1). El 15 d'octubre de 2001, el Theodore Roosevelt i el CVW-1 van entrar al mar d'Aràbia Nord, unint-se a l' Enterprise i al Carl Vinson, ja presents, en la realització d'atacs contra Al-Qaeda a l'Afganistan per a l'Operació Llibertat Duradora. Entre la sortida de Norfolk el 19 de setembre de 2001 i l'arribada a Bahrain per a una escala de llibertat el 27 de febrer de 2002, el Theodore Roosevelt va passar 160 dies consecutius al mar, batent el rècord del període més llarg en navegació des de la Segona Guerra Mundial. El Theodore Roosevelt va tornar al seu port base el 27 de març de 2002 i va ser guardonat amb la Menció d'Unitat de la Marina, la Copa Battenberg de 2001 i la Batalla "E" de 2001. D'abril a octubre de 2002, el Theodore Roosevelt va dur a terme un període de manteniment de Disponibilitat Incremental Planificada a la Drassana Naval de Norfolk.

Dècada del 2010 miniatura|USS Theodore Roosevelt a l'octubre de 2019 El 29 d'agost de 2013, el Theodore Roosevelt va tornar a l'estació naval de Norfolk, Virgínia, completant les proves de mar posteriors a la revisió que van concloure el seu RCOH de mitja vida útil de quatre anys."Theodore Roosevelt Returns to Norfolk as a Ready for Tasking Carrier" (Press release). USS Theodore Roosevelt Public Affairs. Navy News Service. 29 August 2012. NNS130829-16. Archived from the original on 29 October 2013. Retrieved 30 August 2012. El 14 de setembre de 2013, el Theodore Roosevelt va completar amb èxit la certificació de la coberta de vol, que va implicar completar un total de 160 aterratges de portaavions durant operacions diürnes i nocturnes. Altres exercicis de certificació van incloure l'aparellament de la barricada d'emergència, les evolucions de l'extinció d'incendis a la coberta de vol i les operacions d'accident i salvament. El 17 de setembre de 2013, el Theodore Roosevelt va completar el seu primer reabasteïment en marxa en més de quatre anys.

Dècada del 2020 El 5 de març de 2020, Theodore Roosevelt, juntament amb el creuer va arribar a Da Nang, Vietnam, per a una visita portuària de cinc dies en commemoració del 25è aniversari de les relacions entre els Estats Units i Vietnam.

El 24 de març de 2020, durant la pandèmia de la COVID-19, tres mariners a bord del vaixell desplegat van donar positiu per COVID-19, una malaltia per coronavirus identificada com la causa d'un brot de malaltia respiratòria. En pocs dies, aquest nombre va pujar a desenes. Es va informar que el Theodore Roosevelt va ser el primer vaixell de la Marina dels Estats Units a tenir un brot de COVID-19 mentre era al mar; el Theodore Roosevelt va atracar a Guam el 27 de març de 2020.

Referències

Categoria:Portaavions de la Marina dels Estats Units d'Amèrica