La Marxa eslava en si bemoll menor, op. 31, és un poema simfònic orquestral de Piotr Ilitx Txaikovski publicat el 1876. Va ser escrit per celebrar la intervenció de Rússia a la Guerra sèrbio-turca. Txaikovski es referia a l’obra com la seva «Marxa sèrbia-russa» mentre l’estava escrivint. Es va estrenar a Moscou el 5 de novembre de 1876, sota la direcció de Nikolai Rubinstein.
Origen i context El juny de 1876, Sèrbia i l'Imperi Otomà estaven involucrats en la Guerra sèrbio-turca, en la qual Rússia va donar suport obertament a Sèrbia. La Societat Musical Russa va encarregar una peça orquestral a Txaikovski per a un concert en benefici de la Creu Roja i, en última instància, en benefici dels veterans serbis ferits. Molts russos simpatitzaven amb els seus compatriotes eslaus i cristians ortodoxos i van enviar soldats voluntaris i ajuda per ajudar Sèrbia.
miniatura|Soldats sèrbies atacant l’exèrcit otomà a Mramor, il·lustració de 1877
La marxa és molt programàtica en la seva forma i organització. La primera secció, escrita en la tonalitat sòbria de si bemoll menor, descriu l’opressió dels serbis pels turcs otomans. Utilitza dues cançons populars sèrbies, Sunce jarko, ne sijaš jednako (Sol brillant, no brilles igual), d’Isidor Ćirić i Rado ide Srbin u vojnike (Amb gust, el serbi es fa soldat).
La cura que Txaikovski dedicava fins i tot a composicions considerades menors queda patent a la Marxa eslava, una peça que, segons confessava Nadejda von Meck en una carta, la deixava immersa en una intensa eufòria. Aquesta marxa té una estructura semblant a una obertura: el tema central, sustentat per un pedal prolongat, desplega la característica línia descendent de les melodies russes. Tal com havia fet a l’Obertura 1812, Txaikovski incorpora l’Himne del tsar en el punt culminant, creant un clímax festiu i radiant. No obstant això, a causa de l’aliança política entre Rússia i Sèrbia —un dels factors que eventualment contribuïren a la Primera Guerra Mundial—, la marxa trigà a sonar a Alemanya.
Recepció En aquell context, Moscou vivia immersa en un clima d’exaltació militar molt intens: el tsar feia temps que cercava un pretext versemblant per enfrontar-se a Turquia, i la situació li oferia l’oportunitat esperada. Aquesta càrrega política de la marxa va ser perfectament percebuda pel públic del concert benèfic de l’estrena. La reacció fou immediata i entusiasta: aplaudiments i ovacions tant per a la peça com per a Txaikovski, impulsats no sols per l’energia de la música, sinó també per l’ardor patriòtic que li donava sentit.
Referències
Categoria:Composicions en si bemoll menor Categoria:Composicions musicals del 1876 Categoria:Obres de Piotr Ilitx Txaikovski Categoria:Poemes simfònics de la dècada del 1870