miniatura|Ratllador de wasabi. Pell de tauró sobre fusta Sense entrar en els detalls d’estudis més rigorosos (aerodinàmica de sòlids submergits en fluids, resistència per rugositat, capa límit,...) -però sense oblidar-los – és possible recordar la influència de la rugositat superficial de vehicles i objectes sotmesos a accions aerodinàmiques i hidrodinàmiques. Escrit de forma resumida: rugositat aerodinàmica i rugositat hidrodinàmica. En contra de les creences populars, no sempre els conjunts més llisos (amb menys rugositat) tenen els millors resultats pràctics.

Exemples D’acord amb la introducció, és possible presentar algunes conclusions demostratives basades en l’experiència, sense necessitat d’argumentacions teòriques i científiques.

Pell dels taurons Les escates placoides també anomenades denticles dèrmics es troben en els peixos cartilaginosos com els taurons, rajades, i quimeres. Aquestes escates són estructuralment homòlegues amb la dent dels animals vertebrats ("denticle" significa "dent petita"), disposen d'una polpa dentària central irrigada per vaos sanguinis i envoltada d'una capa cònica de dentina, tot això damunt una placa basal rectangular que descansa sobre la dermis. La capa més exterior està composta per vitrodentina, una substància similar a l'esmalt dentari. Les escates placoide no poden augmentar per creixement la seva mida, però en canvi s'afegeixen més escates a mesura que el peix va creixent.

La quantitat de cobriment per escates és molt menor en les rajades i les Chimaerae.

La pell dels taurons està totalment coberta per denticles dèrmics. Les espines acompanyen aquestes escates les quals en nadar el peix creen lleugers vòrtexs que redueixen la deriva hidrodinàmica i fan la natació més eficient si es compara amb la dels peixos ossis. L'estructura com de paper de vidre de la pell dels taurons i les rajades, la van fer la font d'un tipus de cuir que, entre altres usos, va servir per a fer l'empunyadura d’algunes espases.

Banyadors de competicions de natació Mentre el reglament ho permetia, nedadores i nedadors adoptaren vestits amb acabat rugós (anomenat de "pell de tauró") que permetien batre rècords. La moda va passar als vestits de submarinisme.

Curses d’ Stock cars Richard Petty va participar en curses amb un automòbil "de sèrie" amb rugositat modificada. En el Plymouth de 1968 (número 43), l'aspecte del cotxe recordava un sostre de vinil. A la pràctica era una pintura especial. Oficialment proporcionava avantatges aerodinàmics. El mateix sistema o semblant fou adoptat per altres pilots. En altres tipus de competicions, automobilístiques i motociclistes, no s'ha emprat (aparentment) aquest sistema.

Pneumàtics de F1 amb ranures Els pneumàtics llisos es modificaren per a portar 4 ranures. Els vehicles perderen adherència però augmentaren la velocitat en rectes. L'augment de la rugositat minvava la resistència aerodinàmica.

Pilotes de golf La rugositat intencionada de les pilotes de golf permet una distància de vol més gran que amb pilotes llises. Hi ha dissenys (carrosseries d'automòbil, cascs de ciclistes) que imiten la forma exterior sense tenir en compte ni la teoria, ni la pràctica. I que generalment no funcionen. Poden funcionar en alguns casos, si la rugositat ha estat ben calculada. També hi ha proves positives en els cabals dels motors de combustió (si estàn ben calculades i posicionades les rugositats).

Ciclisme El reglament de les proves en carretera limita la rugositat d’algunes prendes.

Regates de iots En la Copa Amèrica de vela, en l'edició de 1987 el vaixell Stars & Stripes del SDYC, San Diego Yatch Club californià, patronejat per Dennis Conner, recuperava la "Gerra de les 100 guinees" per a un club dels Estats Units. L'obra viva del iot americà tenia una rugositat artificial, basada en cintes adhesives de la marca 3M. Aquestes cintes permetien reduir la resistència hidrodinàmica del iot.

Estimuladors de turbulència miniatura|300x300px|Generadors de vòrtex Micro AeroDynamics del mercat de recanvis muntats a l'ala d'un Cessna 182K Un generador de vòrtex (VG) és un dispositiu aerodinàmic, que consisteix en una petita aleta generalment unida a una superfície sustentadora (o perfil aerodinàmic, com ara l'ala d'un avió)Peppler, I.L.: From The Ground Up, page 23. Aviation Publishers Co. Limited, Ottawa Ontario, Twenty Seventh Revised Edition, 1996. o a una pala de rotor d'un aerogenerador.Wind Turbine Vortex Generators , UpWind Solutions. Els VG també poden estar units a alguna part d'un vehicle aerodinàmic, com ara el fuselatge d'un avió o un cotxe. Quan el perfil aerodinàmic o el cos estan en moviment respecte a l'aire, el VG crea un vòrtex, que, en eliminar part de la capa límit de moviment lent en contacte amb la superfície del perfil aerodinàmic, retarda la separació del flux local i la parada aerodinàmica, millorant així l'eficàcia de les ales i les superfícies de control, com ara els flaps, els elevadors, els alerons i els timons. miniatura|Esbós que descriu com els generadors de vòrtex milloren les característiques de flux d'un aerogenerador

Els generadors de vòrtex, des del punt de vista popular, poden considerar-se una mena de rugositat. El que queda clar és que no formen superfícies llises.

Referències

Bibliografia

Vegeu també Barrera de capa límit Capa límit Resistència induïda Sustentació

Categoria:Dinàmica de fluids