miniatura|Pólvores de cocaïna.
Les pólvores (-en plural-, en oposició a pólvora -en singular-) és un estat de la matèria basat en sòlid, que té forma de petites partícules, generalment menors a una dècima de mil·límetre (100 micres).
En el Diccionari català-valencià-balear, el terme en singular (pólvora) pot aplicar-se a qualsevol substància. El significats genèric per a substàncies polvoritzades ja fou emprat per Ramon Llull.
Superfície específica Les pólvores ocupen una gran superfície. Això permet una ràpida interacció amb el mitjà de dispersió, en general l'aire o un líquid . Per exemple, la reducció de blat en forma de pólvores (menjar, farina) permet una millor barreja amb l'oli o aigua, per exemple, la preparació d'un pastís a la cuina.
Aquesta superfície específica confereix a les pólvores una gran reactivitat . Amb freqüència es redueixen els reactius, o els catalitzadors sòlids a forma de pols per accelerar una reacció.
Cal tenir en compte el cas d'oxidació especial per l'oxigen de l'aire. Aquest tipus d'oxidació és una reacció de superfície, que és exotèrmica . En el cas d'un sòlid massiu, la superfície de contacte aire/sòlid és petita, per tant la reacció és lenta i la calor alliberada es distribueix en ràpidament al sòlid i és evacuat per l'aire, sent l'elevació de temperatura molt petita.
No obstant això, en el cas de les pólvores, la superfície de contacte és molt gran, de manera que la reacció és molt ràpida o fins i tot violenta; per altra banda sent la massa dels grans molt petita, augmenta molt la seva temperatura, cosa que pot causar una forta acceleració de la reacció.
Per tant, pot existir un risc d'explosió, fet que pot passar especialment en sitges de gra, a les mines i a la manipulació de metalls en pols.
Granulometria (mida de les partícules) Les pólvores es caracteritzen per la seva granulometria, és a dir, la distribució estadística de la mida de les seves partícules. La corba que representa el nombre de grans amb un diàmetre donat, o el volum que representa els grans que tenen un diàmetre donat (suposant uns grans esfèrics). En el cas més simple, tenim una distribució unimodal, és a dir que els grans tenen gairebé tots el mateix diàmetre, la distribució de la mida de partícules forma una corba de campana. Però també es pot tenir una distribució bimodal (dues mides diferents de grans) o fins i tot més complexa.
Casos particulars Pólvores de talc. Pólvores de diamant. Pólvores d'esternudar o pólvores de la picor Pólvora de duc (antigament "de duch"). Pólvora d'estrényer Pólvora de Xipre, un perfum. Pólvora d'esmeril (en el sentit de substància abrasiva polvoritzada ; podria ser pólvora explosiva per a la peça d'artilleria anomenada esmeril). Pólvores de mostassa. Pólvores de canyella.
Pólvores de cafè Els mètodes tradicionals de beure cafè implicaven una polvorització dels grans torrats. Es poden recordar les opinions de Brillat-savarin i Honoré de Balzac. Ambdós personatges preferien pólvores de cafè picades en un morter als grans molts en un molinet.
La preparació tradicional del cafè moka, a la manera turca, exigia una polvorització prèvia dels grans de cafè. Se serveix sense filtrar.
Obtenció Les pólvores de diverses substàncies s’obtenen amb l'operació anomenada molta o molinada. En quantitats petites es pot emprar un morter i una ma de morter. Per a quantitats importants es fan servir els molins.
Hi ha molts casos que permeten usar les pólvores sense cap segregació posterior. En les ocasions que calgui, la granulometria de les pólvores pot seleccionar-se mitjançant filtres, sedaços i tècniques de decantació.
Referències
Categoria:Material granular