Medalla a la Valentia (Hongria)

La Medalla a la Valentia (magiar: Vitézségi Érem) va ser una medalla del Regne d'Hongria atorgada per valentia o valor militar.

Història Hongria es va independitzar el 1920 després de la dissolució de l'Imperi Austrohongarès després de la Primera Guerra Mundial . Com a conseqüència de la seva nova independència, Hongria va haver de desenvolupar un sistema nacional d'honors i premis.

Un decret emès pel regent Miklós Horthy el 1939 va establir una medalla militar honorífica amb la seva imatge per valentia en combat, seguint el model de l'antiga Medalla Austrohongaresa a la Valentia, de la qual va haver-hi diverses versions segons la importància de l'acció i el rang del receptor. Atorgada a oficials i soldats per la seva valentia, també es concedia en alguns casos excepcionals per mèrit civil.

Inicialment, el premi es va instituir el 1922 només en plata. El 14 d'abril de 1939 es van atorgar condecoracions d'or, plata gran, plata petita i bronze a sotsoficials i soldats, i el 12 de setembre de 1942 es va afegir la medalla d'or per valentia (Magyar Tiszti Arany Vitézségi Érem) per a oficials. Va servir com el principal premi d'Hongria per reconèixer l'heroisme de combat durant la Segona Guerra Mundial.

Els nominats per a l'Orde de Vitez havien de demostrar com a mínim una Medalla de Bronze a la Valentia per ser acceptats.

Durant la guerra, es van atorgar aproximadament 40.000 medalles de bronze, 11.000 medalles de plata, 1.900 medalles de plata grans,Magyar Vitézségi Érem - TracesOfWar.com 40 medalles d'or i 25 medalles d'or per a oficials (inclosos 22 hongaresos i 3 alemanys).

Disseny La medalla va ser creada per l'escultor i medallista Lajos Berán. El seu anvers presenta un perfil en relleu del regent Miklós Horthy. Vestit d'almirall, llueix la Creu de Cavaller de l'Orde Militar de Maria Teresa al pit , juntament amb la inscripció VITÉZ. NAGYBÁNYAI. HORTHY. MIKLÓS. MAGYARORSZÁG. KORMÁNYZÓJA (Cavaller Nicolau Horthy de Nagybánya, Regent d'Hongria).El revers de la medalla mostra l'escut d'armes d'Hongria, amb la Corona de Sant Esteve, sobre un fons de dues fulles de llorer amb espases creuades, i la inscripció VITÉZSÉGÉRT (per a Acte de Valentia)

La medalla es portava al costat esquerre del pit amb una cinta vermella de 41 mm d'amplad amb fines franges blanques i verdes a les vores.Zeitschrift: Uniform-Markt, Jahrgang 1943, Heft 6, S. 3, Fachreferat von Ottfried Neubecker über die Orden des Königreichs Ungarn En cas d'atorgament repetit del mateix grau, s'hi adjuntava una barra de 5 mm d'amplada amb el número de condecoració. La cinta de la medalla d'oficial anava lligada a un fermall en forma de Corona Sagrada, fulles de llorer i espases creuades.

Receptors El sergent István Szarka va ser el 6 de gener de 1939 el primer receptor de la Medalla d'Or Hongaresa per Valentia. L'as alemany Hans-Ulrich Rudel va ser el primer de quatre receptors estrangers (alemanys) (14 de gener de 1945).

Receptors de la Medalla d'Or per a Oficials

1. Tibor Massányi, Capità, setembre de 1942. 2. vitéz dr. László Merész, Alferes, 6 d'agost de 1942. Uman 3. vitéz Sándor Horváth, Tinent de Segona, desembre de 1942. Don 4. vitéz László Duska, Capità, 20 de gener de 1943. Ostrogozhsk 5. vitéz József Barankay de Baranka, Capità, 1944. Galítsia 6. vitéz László Molnár, Tinent de Segona, 7 d'agost de 1944. per la seva 27a victòria aèria 7. János Bozsóki, Alferes, 22 de setembre de 1944. Torda 8. László Spirák, Major, 16–17 de maig. 1944. Hluboká nad Vltavou 9. Gyula Ágner, Tinent, 27 d'abril de 1944. Perecseny 10. vitéz Ákos Székely, Capità, abril - juliol de 1944. Cap de pont de Lukva 11. Zoltán Álgya-Papp de Alsókomána, Major general, 23–26 d'octubre de 1944. Munkács-Szolyva 12. Árpád Rechtzügel, Capità, 16 de setembre de 1944. Torda 13. György Vastagh de Alsótarja, Coronel, 3 d'octubre de 1944. Szentes

14. vitéz György Debrődi, Tinent, maig de 1944. per la seva 25a victòria aèria 15. Miklós Jónás, Alferes, 20 de gener - 9 de febrer de 1943. Don 16. Dániel Lővei, Alferes, 28 de març de 1944. Niwiska Obertyn 17. Ferenc Mező, Alferes, 3 d'octubre de 1944. Kászonjakabfalva 18. Vilmos Vértes, Capità, 5–15 de setembre de 1944. Torda 19. Edömér Tassonyi, Major, octubre–novembre de 1944. Soroksár 20. Tamás Marjai, Tinent de Segona, gener de 1945. Vértes Hills 21. Hans-Ulrich Rudel, coronel de la Luftwaffe alemanya , primer destinatari estranger 22. Helmut Lipfert, as de caça alemany, segon receptor estranger 23. Rudolf Ernst Max Pannier, SS-Standartenführer, 3r i últim destinatari estranger 24. vitéz Dezső Szentgyörgyi, Alferes, març de 1945. per la seva 25a victòria aèria 25. Imre Pataki, Capità

Referències

Bibliografia Roman von Procházka : Österreichisches Ordenshandbuch, Hrsg: Graf Klenau OHG, Munich, 1974, Ágnes Makai und Vera Héri : Kereszt, Érem, Csillag – Kitüntetések a magyar történelemben, Helikon Kiadó 2002

Enllaços externs

L'orde hongarès Vitéz Vitézi Rend Pàgina sobre les condecoracions hongareses

Categoria:Màximes condecoracions per Valentia Categoria:Hongria

Medalla a la Valentia (Hongria)

Źródło i licencja