Isabel Alonso Dávila (Salamanca, 23 de novembre de 1953) és una historiadora espanyola, docent i escriptora. Durant el darrer franquisme, va participar en la lluita estudiantil. Va ser detinguda, empresonada i processada pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP). És divulgadora de la memòria històrica.

Biografia Nascuda en el si d'una família benestant, el seu pare era notari. Va estudiar en el Col·legi de les Esclaves del Sagrat Cor de Salamanca i a l'Institut Luisa de Medrano. En aquella època, va entrar en contacte amb cercles antifranquistes estudiantils.

En 1967, La família es va traslladar a Castelló de la Ribera. El 1970, es va matricular a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València i va entrar a l'organització clandestina del Partit Comunista d'Espanya (PCE), amb el nom de guerra de Conxa.

Va ser detinguda tres vegades, empresonada i processada pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP). Arrán de la primera detenció, el seu nom va ser inclòs a la llista d'estudiants que no podien obtenir el passaport sense el vistiplau de la Direcció General de Seguretat. També va ser expedientada i se li va prohibir l'entrada a les aules per haver pertorbat o amenaçat la disciplina acadèmica.

El 14 d'octubre de 1972, es va casar i amb el marit es va instal·lar a Granada. Es va matricular a la Facultat de Filosofia i Lletres i va tornar a l'activisme polític. Va ser detinguda dues vegades més, l'última, el 10 d'octubre de 1975, estant embarassada, la qual cosa li va estalviar les tortures físiques, però no els llargs interrogatoris a la comissaria. Al cap de vuit dies, el jutge de l'Audiència Provincial li va imposar presó provisional sense fiança i l'obertura d'un procés al Tribunal d'Ordre Públic. Amb la mort del dictador Francisco Franco, el 20 novembre 1975, va ser indultada, al cap de cinc dies.

Un cop en llibertat, va continuar el seu compromís amb el moviment obrer i amb col·lectius feministes, com la Vocalia de Dones de l'Associació de Veïns de Benicalap i el Moviment Democràtic de Dones del País Valencià, de la qual va ser representant en la Coordinadora de Grups de Dones de València i en la reunió estatal de l'Any Internacional de la Dona de Nacions Unides, celebrada el 1975 a Madrid.

Professionalment va començar treballant en el món editorial, però la major part de la seva vida l'ha dedicat a la docència, com a professora d'història en instituts de Barcelona i en instituts espanyols de París, Londres, Rosario i la ciutat italiana de Maglie.

Com a professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona va formar part de grups de recerca centrats en la presència de dones i homes en els mitjans. El 1989 va participar a València, en l'organització de les primeres jornades estatals sobre la inclusió de les dones en les Ciències Socials.

Del 2016 al 2020 va ser presidenta de l'associació Dret a Morir Dignament de Catalunya (DMD-Cat) i vicepresidenta de DMD-Cat i coordinadora de la Comissió de Pedagogia de la Memòria de l'Associació Catalana d'Expressos Polítics del Franquisme.

Ha publicat estudis, articles, i material didàctic no sexista i ha demanat que la memòria històrica fos present en els curriculums escolars. Després de jubilar-se, va escriure la novel·la Como un pulso. Ha col·laborat en diferents publicacions impreses i digitals com ara Público,Hojas de debate, Con-Ciencia social, Calanda, o la revista Mientras tanto.

Ha recuperat els arxius dels seus expedients policials i judicials i els ha fet públics a internet amb el títol: L'atracció de l'arxiu: a la recerca del passat.

Reconeixements El 1988 va rebre el III premi nacional Emilia Pardo Bazán del Ministèri d'Educació i el 1990 i 2004 els Premis 8 de Març - Maria Aurèlia Capmany de l'Ajuntament Barcelona.

En 2022, va ser una de les trenta persones que l'Ajuntament de Barcelona va reconèixer oficialment com a represaliades durant el darrer franquisme, per haver sofert, entre els anys 1960 i 1978, la violació del dret a la vida o a la integritat física, moral i sexual, durant la lluita per a la recuperació de les llibertats democràtiques, sindicals, els drets nacionals, l'autogovern de Catalunya o la igualtat entre homes i dones. Aquest reconeixement va consistir en una resolució administrativa, sense retribució ni compensació econòmica, però vàlida com a document probatori en qualsevol procediment judicial.

Isabel Alonso també va presentar la primera querella a Andalusia contra la dictadura Franquista per crims contra la humanitat.

Obres 1989 - Otra visión de la revolución industrial británica: presencia de las mujeres, amb Mila Belinchón. Institut Valencià de la Dóna. ISBN 84-75-79-857-8 Tercer premi del Premi Nacional Emília Pardo Bazán per a material didàctic no sexista del Ministeri d'Educació. 1989 - 1789-1793. La voz de las mujeres en la revolución francesa. Cuadernos de quejas y otros textos, amb Mila Belinchón. La Sal. ISBN 2-72-100381-X 1990 - Presència de les dones en la Història de Catalunya. Materials didàctics. Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament, Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa. 1992 - De viva veu: La postguerra en el Centre històric d'Alacant, amb Cristina Sánchez. Estudis Municipals. Ajuntament d'Alacant. ISBN 84-87367-26-7 2002 - La República de las mujeres. El cine nos da pistas. ISBN 987-95502-2-6 2004 - La representación de las relaciones entre mujeres y hombres y del recambio generacional en la prensa de 1974 a 2004. Institut de la Dona de Madrid i Universitat de Barcelona (publicació digital). 2020 - Como un pulso. Cal·ligrama Editorial. ISBN 9788418203077 2022 - La postguerra fue peor que la guerra. Los años 40 i 50 en el Casco antiguo de Alicante, amb Cristina Sánchez. Universitat d'Alacant. ISBN 978-84-1302-162-1 2024 - La Plaza de los lobos (1968-1977) Memorias de los estudiantes antifranquistas de la Universidad de Granada. ISBN 978-84-338-7299-9. Coordinadora del llibre i autora del capítol La BPS registraba nuestras casas y encontraba...¡libros!...¡y escritos que hablaban de libertad!

Referències

Categoria:Antifranquistes espanyols Categoria:Víctimes de la repressió franquista Categoria:Alumnes de la Universitat de Granada Categoria:Alumnes de la Universitat de València Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Comunistes castellanolleonesos Categoria:Activistes castellanolleonesos Categoria:Polítics espanyols del segle XXI Categoria:Polítics salamanquins Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1953