La Taifa de Saragossa () fou una taifa musulmana que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Història de la Taifa Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí aconseguí vers 1013 la independència de la taifa de Saragossa respecte del califat de Còrdova. Inicialment restà en mans dels tugíbides, fins que el 1039 caigué en mans dels Banu Hud de la taifa de Lleida. L'època d'Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir i Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman fou un bon moment cultural.
La primavera de 1086, Alfons VI de Lleó va posar setge a Saragossa i davant aquesta circumstància, els reis de les taifes van demanar ajuda als almoràvits i l'emir Yússuf ibn Taixfín desembarca a al-Yazira al-Jadrā en auxili dels febles reis musulmans el 30 de juliol. Alfons VI, que no està disposat a tolerar aquesta gosadia, aixeca el setge de Saragossa i es dirigeix a la trobada de Yusuf, però pateix una humiliant derrota en la batalla de Sagrajas.
La taifa no fou annexionada pels almoràvits i Montsó va caure el 24 de juny de 1089 en mans de Pere de Ribagorça, que el 1095 va conquerir Osca després de derrotar l'emir Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín en la batalla de les planes d'Alcoraz i el 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes, es va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes.
El 1110, el nou emir almoràvit Alí ibn Yússuf va decidir suprimir el darrer regne musulmà que restava i el 31 de maig del 1110 va ocupar Saragossa. Abd-al-Màlik es va retirar a la fortalesa de Ruta (Rueda de Jalón). Els almoràvits van nomenar governador Muhàmmad ibn al-Hajj i més tard Abu Bakr Ibn Ibrahim al-Sahrawi (Ibn Tifalwit), que de fet van actuar com a emirs (el segon va tenir com a visir el conegut filòsof Ibn Bajja o Avempace), però el territori fou finalment conquerit l'any 1118 per Alfons I d'Aragó.Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. , plana 230.
Emirs de Saragossa miniatura|Vista nocturna de les estances del palau de l'Aljaferia, el qual va ser bastit pel rei Ahmed I ibn Sulaiman al-Muktadir al-Muktadir entre els anys 1065 i 1118 Dinastia tugíbida (1018-1038)
Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí o Al-Múndhir I (1018-1022) Yahya ibn al-Múndhir at-Tujibí al-Mudhàffar o Yahya al-Mudhàffar (1022-1036) Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí Muïzz-ad-Dawla o Al-Múndhir II (1036-1038) Abd-Al·lah ibn Hàkam (1038)
Dinastia hudí (1039-1110)
Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín (1039-1046) Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir (1046-1081) Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman (1081-1085) Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín (1085-1110) Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla (1110)
Govern almoràvit (1110-1118)
Muhàmmad ibn al-Hajj (1110-1115) Abu-Bakr ibn Ibrahim ibn Tifilwit as-Sahrawí o Ibn Tifilwit (1115-1117)
Referències
Bibliografia
AL-GAZZAR, Abu Bakr: Diwan. Abu Bakr al-Gazzar, el poeta de la Aljafería, (ed. bilingüe), Saragossa. Prensas Universitarias de Zaragoza (col. Larumbe. Clásicos aragoneses), 2005. . ALVAR, Carlos: Roldán en Zaragoza, Saragossa, CAI, 2000. . BOSCH VILÀ, JACINT, El reino de Taifas de Zaragoza - descàrrega directa. CERVERA FRAS, M ª José: El reino de Saraqusta, Saragossa, CAI, 1999. . CORRAL, José Luis: Historia de Zaragoza. Zaragoza musulmana (714-1118), Saragossa, Ajuntament de Saragossa i CAI, 1998. . GARULO, Teresa: La literatura árabe de Al-Andalus durante el siglo XI, Madrid, Hiperión, 1998. . MONTANER FRUTOS, Alberto: "Introducción histórica" al capítol "El palacio musulmán", a: Bernabé Cabañero Subiza et alt., La Aljafería (volum I), Saragossa, Corts d'Aragó, 1998. pàgines 35-65. . VERNET, Juan: Literatura árabe, Barcelona, El Acantilado, 2002. . VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: Aragón musulmán, Saragossa, Mira editores, 1988. . VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: El islam en Aragón, Saragossa, CAI, (Col. «Mariano de Pano y Ruata», núm. 9), 1995. .