El mas Viladomat era una masia del Baix Guinardó, situada a l'encreuament de la Rambla de Volart i el carrer de Sant Antoni Maria Claret i actualment desapareguda.

Història i descripció El 1733, el mercader Segimon Milans i Lleu, originari d'Arenys de Mar, que havia comprat el mas Guinardó, en va fer agnició de bona fe d'una part al pagès Joan Cabané i d'una altra al gerrer Sever Viladomat,AHPB, notari Miquel Cabrer, 15-07-1733. on aquest va fer construir una rajoleria. El seu fill Manuel Viladomat i Ferrer es va casar amb Raimunda Paxau (o Peixau)AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, manual 1.031/28 (1a part), f. 100-102v, 01-11-1786. Testament de Marià Viladomat i Ferrer. i va ser succeït per Domènec Viladomat i Paxau, que el 1806 vengué la propietat al corredor reial de canvis Josep Parés i Costa per 25.000 lliures.

Casat el 1796 amb Antònia Comaduran i Delaforge, va morir el 1834 i fou succeït pel seu primogènit Josep Oriol Parés i Comaduran, prevere beneficiat de Santa Maria del Mar i catedràtic del Col·legi Tridentí, que el 1878, va demanar permís per a aixecar un mur de tanca de la part de la finca situada per sota de la Travessera de Gràcia (que actualment estaria limitada pels carrers de la Indústria, Conca i passeig de Maragall). El 1879, el rajoler Eduard Simó, que havia llogat la finca per a construir-hi una bòbila, va demanar permís per a construir-hi un forn.

Josep Oriol i Comaduran va morir el 1891, nomenant set hereus de confiança: el seu fillol Josep Maria Parés i Riudor, comerciant; el seu cosí Narcís Parés i Bas, corredor reial de canvis; Francesc Rodó i Sala, rector de Sant Martí de Provençals i canonge de la Catedral; Josep Soler i Gestí, prevere de Santa Maria del Mar; Miquel Pons i Pons, procurador de la Reial Audiència; Joan Baptista Grau i Vallespinós, bisbe d'Astorga; i Manuel Duran i Bas, degà del Col·legi d'Advocats. El 1892, aquests van fer l'inventari dels seus bens i van tassar el mas Viladomat en 32.800,60 pessetes.

El 1896, la finca va ser adquirida per Salvador Riera i Giralt per 120.000 pessetes (70.000 al comptat i 50.000 l'any següent),AHPB, notari Joaquim Volart i Pou, 09-04-1896. i el 19 de febrer del 1897, l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals va aprovar-ne el projecte d'urbanització, obra del mestre d'obres Pere Bosch i Cardellach. L'eix principal era la Rambla de Volart, dedicada al notari Joaquim Volart i Pou, que va signar la venda de la majoria de parcel·les. El carrer de Villar fou dedicat a Francesc de Paula del Villar i Carmona, l'arquitecte municipal que va signar els plànols de la urbanització.

El mas seria la residència familiar de Salvador Riera (†1916), la seva esposa Cecília Estapé (†1930) i les seves filles Maria i Francesca. Durant la Guerra Civil, va ser confiscat pel comitès revolucionari i va servir com a txeca. Un cop acabat el conflicte, va ser recuperat per les germanes Riera, que el 1947 el vengueren a la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. Aquesta hi faria construir tres blocs de pisos de planta baixa, entresòl i quatre o cinc pisos més àtic, separats per dos passatges (anomenats respectivament Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat), segons el projecte de l'arquitecte Marià Romaní. Els habitatges, destinats a la classe mitjana, tindrien entre 60 i 72 m² i disposarien de «cocina de gas con tres fuegos y horno, la instalación eléctrica se efectuará totalmente empotrada, tanto la de luz como de fuerza..., el servicio de agua será directo con contadores individuales..., calentadores de gas para el servicio de agua caliente de baños, duchas y fregaderas..., se instalarán ascensores eléctricos de cabina completa...»

Referències

Vegeu també Casa-fàbrica Viladomat

Bibliografia

Montero Montero Categoria:Edificis del Baix Guinardó Categoria:Blocs de pisos Categoria:Edificis de La Caixa