El coll d'Ishèra (en francès col d'Ichère) és un pas de muntanya del Pirineu occità situat a la regió històrica del Bearn i actualment al departament francès dels Pirineus Atlàntics, regió de Nova Aquitània. Té una alçada de 674 m i es troba al límit de les comunes de Sarrança, al nord, i d'Ardiòs e Ishèra, al sud.

Hi passa la carretera departamental D 241, la qual comunica la vall de la gave d'Ardiòs, a l'oest, amb la vall de la gave d'Aspa, a l'est.

Aquest coll se situa a la vall d'Aspa i entre els cims anomenats Saraillé (1.242 m), al nord, i el Layens (1.625 m), al sud.

Les aigües del seu vessant oest s'escolen a través del riu Arric, el qual neix prop del coll, i que és un afluent per la dreta de la gave d'Ardiòs, mentre que les del seu vessant est formen l'Espalungue, un afluent per l'esquerra de la gave d'Aspa, a la conca de l'Ador. Les aigües del primer es trobaran amb les del segon al sud de la localitat d'Asasp.

Detalls de l'ascensió miniatura|esquerra|Cartell indicador del cim del coll d'Ishèra L'ascensió pel vessant est, de 4,8 km de longitud, comença al sud de la localitat de Sarrança, prop de la confluència de l'Espalungue i de la gave d'Aspa. Té un pendent mitjà del 6,4 % i supera un desnivell de 310 m, amb un tram de pendent màxim del 13 %. El primer quilòmetre és força irregular, amb sectors de 200 m amb pendents del 4 %, 5 %, 7 % i 8 %. Entre els quilòmetres 1 i 1,2 es troba la part més dura d'aquest vessant, amb un pendent de l'11 %. Entre aquest punt i el quilòmetre 3,4, el pendent és manté elevat, d'entre el 8 % i el 10 %, mentre que els 1.400 m finals són pràcticament plans o fins i tot tenen algun petit tram de baixada.

L'ascensió pel vessant oest comença a la confluència del riu Arric amb la gave d'Ardiòs, té una longitud de 4,2 km, en què se superen 284 m de desnivell amb un pendent mitjà del 6,4 % i un tram de pendent màxim de l'11,4 %. Els primers 1.400 m són els més assequibles, amb pendents d'entre el 3 % i el 6 %. Des d'aquí i fins al final, el pendent es manté força regular al 6 % o 7 %, amb dos sectors de 200 m cadascun al 9 %, un entre els quilòmetres 2,4 i 2,6 i l'altre entre els quilòmetres 3,8 i 4.

Ciclisme Tour de França El coll d'Ishèra s'ha superat en sis ocasions al Tour de França, sempre pel vessant oest, i s'ha classificat com de segona o tercera categoria al Gran Premi de la Muntanya. Es tracta d'un coll que sempre s'ha combinat amb l'ascens al proper coll de Maria Blanca, excepte en l'edició de 1991, en què l'etapa va acabar a l'Aragó.

La primera vegada en què aquest coll es va incloure al Tour de França fou en l'edició de 1978, en una etapa amb inici a la costa del mar Cantàbric, a Biarritz, i final a Pau, en què el coll d'Ishèra estava situat a uns 65 km de l'arribada. En aquella ocasió, el francès Dominique Sanders fou el primer al cim.

L'any 1986, el coll d'Ishèra era la penúltima dificultat muntanyosa d'una etapa que va recórrer diversos colls d'Iparralde i que va acabar a Pau. L'espanyol Pedro Delgado fou el primer al cim i també el vencedor final de la jornada en imposar-se a l'esprint al seu company d'escapada i portador del mallot groc, el francès Bernard Hinault.

Cinc anys més tard, l'any 1991, el col d'Ishèra es va encadenar amb el Somport i era un dels tres colls de la jornada, amb final a la localitat aragonesa de Jaca. En aquell cas, el suís Pascal Richard fou el primer al cim, però va haver de conformar-se amb la segona posició a la línia d'arribada després de perdre l'esprint final davant del francès Charly Mottet. Tot i això, va aconseguir mantenir el primer lloc a la classificació del Gran Premi de la Muntanya, per davant del també francès Luc Leblanc, que al seu torn es va col·locar el maillot groc, arrabassant-li al fins llavors líder, el nord-americà Greg LeMond.

No va ser fins a l'any 2005 que el coll d'Ishèra va tornar al programa del Tour de França, en aquella ocasió com a primera dificultat muntanyosa d'una jornada pirinenca, en què també es va superar l'Aubisca, com a coll més destacat. El primer al cim fou el francès Jérôme Pineau.

Després d'una altra pausa llarga, el coll d'Ishèra es va tornar a incloure en l'edició de 2020, en què era el penúltim pas de muntanya del dia, uns 38 km abans de l'arribada a Laruntz. El primer al cim fou el suís Marc Hirschi, que s'escapà en solitari a la primera dificultat muntanyosa de la jornada, el coll d'Izarbe, a uns 85 km de l'arribada, però el vencedor final de l'etapa fou l'eslovè Tadej Pogačar, que s'imposaria a l'esprint a un petit grup de corredors que atrapà Hirschi prop del darrer quilòmetre. Aquesta seria la seva primera victòria d'etapa al Tour de França.

Tres anys més tard, el 2023, es va disputar una etapa molt semblant a la de 2020, amb el coll d'Ishèra també com a penúltima dificultat muntanyosa abans del final a Laruntz. El primer al cim fou el letó Krists Neilands.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant1978103BiarritzPauOest1986122BaionaPauOest1991122PauJacaOest2005163MorencsPauOest202093PauLaruntzOest202353PauLaruntzOest

Referències

Categoria:Geografia del Bearn Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls de França Categoria:Colls dels Pirineus