Els groenlandesos (groenlandès: Kalaallit; danès: Grønlændere), són el poble de Groenlàndia. La majoria parlen groenlandès, una llengua eskimoaleutiana. Els inuit groenlandesos constitueixen entre el 85 i el 90% de la població de Groenlàndia.
Groenlàndia és un territori autònom dins del Regne de Dinamarca, i els seus ciutadans tenen la nacionalitat danesa. L'any 986, Eric el Roig va conduir els colons nòrdics a la costa sud-oest de Groenlàndia, on van conviure amb les cultures indígenes. Groenlàndia va passar a ser domini noruec el 1261 i més tard va passar a formar part de la Unió de Kalmar el 1397. Dels segles XVI al XVIII, expedicions europees liderades per Portugal, Dinamarca-Noruega i missioners que, com Hans Egede, van arribar a Groenlàndia per al comerç, guanyant la sobirania i el redescobriment d'assentaments nòrdics perduts, fet que finalment va conduir a la colonització danesa.
Identitat miniatura|Les diferents cultures establertes a l'Àrtic entre els anys 900 i 1500. Cultures de l'Àrtic entre els anys 900 i 1500. Els groenlandesos tenen la nacionalitat danesa. El Regne de Dinamarca, inclosa Groenlàndia, es va unir a les Comunitats Europees, el predecessor de la Unió Europea, el 1973. Tanmateix, després d'obtenir una home rule el 1979, Groenlàndia va celebrar un referèndum el 1982, en el qual la majoria va votar a favor d'abandonar les Comunitats. Com a resultat, Groenlàndia es va retirar oficialment de les Comunitats Europees el 1985. Tot i que Groenlàndia ja no forma part de la Unió Europea, manté una relació especial a través del seu estatus de país i territori d'ultramar. Com a ciutadans danesos, els groenlandesos tenen els mateixos drets a la llibertat de moviment dins de la UE; i això els permet viure i treballar lliurement als estats membres.
Història Cultures paleoinuit Durant la Prehistòria, Groenlàndia va estar habitada per diverses cultures paleoesquimals, identificades principalment a través de descobriments arqueològics. La primera entrada coneguda dels paleoinuit a Groenlàndia va tenir lloc al voltant del 2500 aC. Entre el 2500 aC al 800 aC, la cultura Saqqaq va prosperar al sud i a l'oest de Groenlàndia, i la majoria de les restes es van trobar prop de la badia de Disko.
Simultàniament, la cultura Independència I va existir al nord de Groenlàndia del 2400 aC al 1300 aC com a part de la tradició de les petites eines àrtiques, amb assentaments com ara Deltaterrasserne. Al voltant del 800 aC, la cultura Saqqaq va desaparèixer, i va sorgir la primera cultura Dorset a l'oest de Groenlàndia, desenvolupant-se la cultura Independència II al nord. La cultura Dorset, va ser la primera que es va estendre per les regions costaneres de Groenlàndia tant a l'est com a l'oest, i va durar fins al domini de la cultura Thule l'any 1500 dC. Les comunitats de Dorset depenien principalment de la caça de balenes i rens per a la seva subsistència.
Assentaments nòrdics miniatura|Summer Night off the Greenland Coast, Around the Year 1000, per Carl Rasmussen, 1875 L'any 986, islandesos i noruecs, liderats per Eric el Roig amb 14 vaixells, van establir assentaments al llarg de la costa oest de Groenlàndia. Aquests assentaments: oriental, occidental i mitjà, estaven situats en fiords prop de l'extrem sud-oest de l'illa. En aquell moment, els colons nòrdics compartien Groenlàndia amb la cultura Dorset tardana a les regions del nord i occidental, i més tard amb la cultura Thule, que va migrar des del nord. El 1261, els groenlandesos nòrdics van passar a estar sota el domini noruec com a part del Regne de Noruega. Noruega va entrar en una unió amb Dinamarca el 1380 amb Olaf Haakonsson, i posteriorment, Groenlàndia va passar a formar part de la Unió de Kalmar el 1397.
Les sagues islandeses sobre la vida a Groenlàndia van ser escrites ca. segle XIII, i no es consideren fonts primàries de la Groenlàndia nòrdica primitiva. La comprensió moderna de la Groenlàndia nòrdica es basa principalment en proves arqueològiques. Dades del testimoni de gel i petxines de cloïsses suggereixen que entre el 800 i el 1300 dC, les regions dels fiords del sud de Groenlàndia van experimentar un clima relativament suau, diversos graus més càlids del que és habitual a l'Atlàntic Nord. Això va permetre el creixement d'arbres i plantes herbàcies, la ramaderia i el cultiu d'ordi prop del paral·lel 70. Els nuclis de gel també revelen que Groenlàndia ha experimentat fluctuacions de temperatura significatives durant els darrers 100.000 anys. El Llibre dels Assentaments islandès també registra hiverns durs, amb fams que, segons sembla, van provocar la mort de molts dels seus habitants, miniatura|Ruïnes de l'església de Herjolfsnes
Els assentaments nòrdics, com Brattahlíð, van prosperar durant diversos segles abans de desaparèixer al segle XV, possiblement a causa de l'inici de la Petita Edat de Gel. A part d'unes poques inscripcions rúniques, els únics registres contemporanis que es conserven d'aquests assentaments són relats del seu contacte amb Islàndia i Noruega. Les sagues i els textos històrics noruecs medievals documenten aspectes de l'economia de Groenlàndia, els bisbes de Garðar i la recaptació dels delmes. Així mateix, el Konungs skuggsjá (nòrdic antic: "mirall del rei") conté un capítol que descriu les exportacions, importacions i intents de cultiu de gra a la Groenlàndia nòrdica.L'assentament oriental va ser abandonat,probablement a principis i mitjans del segle XV, com a resultat d'aquestes dures condicions climàtiques.
Les excavacions arqueològiques a Herjolfsnes, a la dècada de 1920 van revelar proves d'una població nòrdica a Groenlàndia que podria haver patit desnutrició a causa de l'erosió del sòl, relacionada amb les pràctiques agrícoles dels nòrdics i la desforestació i disminució de les temperatures durant la Petita Edat de Gel que provocarien pandèmies i/o conflictes amb els skrælings (pobladors locals). Tanmateix, estudis arqueològics més recents qüestionen l'abast del dany ambiental de la colonització nòrdica, suggerint que els assentaments, que mai van superar les 2.500 persones, van ser abandonats gradualment al segle XV, en part a causa de la disminució del valor del vori de morsa, que abans era una exportació clau, enmig de la competència de fonts de més qualitat.
Cultura Thule (1300-present) La població Thule és l'avantpassat de la població groenlandesa moderna, sense cap vincle genètic amb els paleoinuit que es troben a la població actual. La cultura thule va migrar cap a l'est des de l'actual Alaska al voltant de l'any 1000 dC, arribant a Groenlàndia aproximadament el 1300. Van introduir avenços tecnològics significatius a la regió, com ara trineus de gossos i arpons basculants.
Edat Moderna: 1500–1814 miniatura|Il·lustració de caçadors de foques inuit de Groenlàndia al llibre "Una descripció de Groenlàndia" de Hans Egede, publicat el 1745.|355x355px En el 1500, el rei Manuel I de Portugal va enviar Gaspar Corte-Real a Groenlàndia per buscar un Pas del Nord-oest cap a Àsia, ja que el Tractat de Tordesillas situava Groenlàndia dins l'esfera d'influència de Portugal. El 1501, Gaspar va tornar amb el seu germà Miguel Corte-Real, però els mars congelats els van obligar a dirigir-se cap al sud, a Labrador i Terranova. Les seves troballes cartogràfiques van contribuir al planisferi de Cantino, creat a Lisboa el 1502, que representava amb precisió la costa sud de Groenlàndia.
Del 1605 al 1607, el rei Cristià IV de Dinamarca i Noruega va impulsar l'imperi colonial danès organitzant expedicions per restablir el contacte amb els assentaments nòrdics perduts de Groenlàndia, afirmant alhora la sobirania sobre l'illa. Malgrat els esforços, inclosa la participació de l'explorador anglès James Hall com a pilot, aquestes missions van ser en bona part infructuoses a causa de les dures condicions àrtiques, i la gairebé inaccessibilitat de la costa est de Groenlàndia.
Després de la desaparició dels assentaments nòrdics, els grups inuit van controlar la regió. Tanmateix, Dinamarca i Noruega van mantenir les seves reivindicacions, arrelades en la història d'Escandinàvia. El 1721, el missioner Hans Egede dirigiria una expedició mercantil i religiosa a Groenlàndia, intentant restablir el contacte amb qualsevol descendent nòrdic que quedés. Tot i que no havien quedat comunitats nòrdiques, aquesta missió va marcar l'inici de la colonització danesa de les Amèriques. La colònia, centrada a Godthåb (l'actual Nuuk), restringia el comerç als comerciants danesos, i excloïa la influència estrangera. Egede finalment va tornar a Dinamarca, deixant que el seu fill Paul Egede continués la missió.
Tractat de Kiel fins la Segona Guerra Mundial (1814–1945) Quan la unió entre les corones de Dinamarca i Noruega es va dissoldre el 1814, el Tractat de Kiel va assignar les antigues colònies de Noruega, inclosa Groenlàndia, al monarca danès. El juliol de 1931, Noruega va ocupar la Groenlàndia oriental, aleshores deshabitada, i la va anomenar Terra d'Eric el Roig, sobre la base que era terra nullius. La disputa entre Noruega i Dinamarca es va portar davant la Cort Permanent de Justícia Internacional el 1933, que va dictaminar a favor de Dinamarca. miniatura|Visió de Godthåb a Groenlàndia ca 1878 La connexió de Groenlàndia amb Dinamarca es va interrompre el 9 d'abril de 1940, durant la Segona Guerra Mundial, quan Dinamarca va ser ocupada per l'Alemanya nazi. El 8 d'abril de 1941, els Estats Units van ocupar Groenlàndia per protegir-la d'una possible invasió alemanya. L'ocupació nord-americana va durar fins al final de la guerra el 1945. Durant aquest temps, Groenlàndia va comerciar amb criolita, a les mines Ivittuut, per adquirir béns dels Estats Units i el Canadà. L'exèrcit nord-americà va utilitzar Bluie com a nom en clau per a Groenlàndia, establint diverses bases com Bluie West-1 a Narsarsuaq, i Bluie West-8 a Kangerlussuaq, que continuen sent importants aeroports internacionals avui dia.
Abans de 1940, Groenlàndia era una societat protegida i aïllada sota el monopoli comercial de Dinamarca, cosa que permetia un comerç de bescanvi limitat amb els baleners britànics. Les experiències en temps de guerra van fomentar un sentit d'autosuficiència, ja que Groenlàndia gestionava la seva pròpia governança i comunicació externa. El 1946, el consell més alt de Groenlàndia, el Landsrådene, va recomanar una reforma gradual en lloc de canvis radicals. Una comissió endegada el 1948 va presentar les seves conclusions el 1950 (coneguda com a G-50), defensant el desenvolupament d'un estat del benestar modern, seguint l'exemple de Dinamarca amb el suport danès.
Reconstrucció i Home rule La presència americana a Groenlàndia va introduir els catàlegs Sears, permetent als groenlandesos i danesos comprar electrodomèstics moderns i altres béns per correu. Del 1948 al 1950, la Greenland Comission va avaluar les condicions de l'illa, centrant-se en el seu aïllament, les lleis desiguals i l'estancament econòmic. Aquesta avaluació va conduir a l'abolició dels monopolis del Departament Reial de Comerç de Groenlàndia. El 1953, l'estatus de Groenlàndia va passar de ser una colònia per convertir-se en un comtat, part integral del Regne danès, se li va concedir representació al Folketing -parlament danès, i el 1979, obtindria l'autonomia. miniatura|El Blok P, l'edifici més gran de Groenlàndia i que abans acollia aproximadament l'1% de la seva població, va ser enderrocat el 19 d'octubre de 2012.