( nascuda Vincent) és una autora, acadèmica, expresentadora de programes d'entrevistes i vídua de Dick Cheney, el 46è vicepresident dels Estats Units. Va exercir com a segona dama dels Estats Units del 2001 al 2009, quan el seu marit era vicepresident.
Biografia Infància Lynne Ann Vincent va néixer el 14 d'agost de 1941 a Casper, Wyoming. La seva mare, Edna Lolita (de soltera Lybyer, 1919–1973), va ser ajudant de xèrif, i el seu pare, Wayne Edwin Vincent, era enginyer. Descendent de pioners mormons i amb arrels ancestrals a Dinamarca, Suècia, Anglaterra, Irlanda i Gal·les, va ser criada presbiteriana i es va convertir en metodista després de casar-se amb Dick Cheney.
Cheney va obtenir la seva llicenciatura en literatura anglesa amb els màxims honors al Colorado College. Va continuar la seva formació amb un màster en literatura a la Universitat de Colorado a Boulder i un doctorat en literatura britànica del segle XIX a la Universitat de Wisconsin-Madison. La seva tesi doctoral es titulava La possible perfecció de Matthew Arnold: un estudi de la tensió kantiana en la poesia d'Arnold.
Inici de la carrera professional Cheney va ser la sisena presidenta del National Endowment for the Humanities (NEH) del 1986 al 1993. El 1995, va fundar l’American Council of Trustees and Alumni, un grup de reflexió dedicat a la reforma de l'educació superior.
És investigadora sènior en educació i cultura a l'American Enterprise Institute for Public Policy Research. També és directora de la Reader's Digest Association, Inc. Del 1995 al 1998, Cheney va ser copresentadora de l'edició dominical de Crossfire de la CNN, substituint Tony Snow.
Cheney va formar part del consell d'administració de Lockheed Corporation del 1994 al 2001. Va deixar el càrrec de 120.000 dòlars anuals poc abans de la investidura del seu marit. Havia format part dels comitès de finances, nominacions i govern corporatiu del consell de Lockheed.
L'any 2000, va ser esmentada com una possible candidata conservadora a la vicepresidència republicana amb George W. Bush. El cap designat del comitè de nominacions va ser el seu marit, Dick Cheney, aleshores director general de Halliburton, a qui Bush finalment va escollir com a company de candidatura.
Estàndards d'història nacional A principis dels anys noranta, quan dirigia la NEH, Cheney va defensar estàndards nacionals d'història voluntaris per als estudiants de secundària del país i va anunciar plans per crear-los. El 1994, poc abans que es publiquessin els estàndards, Cheney, que estava horroritzada pels resultats, va escriure una opinió per a The Wall Street Journal que va titular La fi de la història, on va desencadenar una tempesta de foc, segons Gary B. Nash, que dirigia l'esforç d'estàndards. Va trobar que els nous estàndards d'història eren insuficientment celebratius. Cheney va seguir amb una altra opinió, La fi de la història, part II, el 2015. A principis dels anys vint, el seu canvi de postura encara es cita en la discussió i la controvèrsia que envolten el Projecte 1619.
Carrera posterior Com a segona dama, va parlar repetidament en contra de les lletres violentes i sexualment explícites de la música popular, incloses les del raper Eminem, recorrent a un tema que originalment es va fer famós per l'exvicepresident Al Gore i la seva dona Tipper. També va criticar els desenvolupadors de videojocs per contingut similar.
En un episodi de The Daily Show del 10 d'octubre de 2007, Cheney va declarar la seva oposició a una esmena constitucional que prohibia el matrimoni entre persones del mateix sexe. La seva filla Mary és lesbiana i tant Lynne Cheney com el seu marit Dick han donat suport públicament al matrimoni entre persones del mateix sexe durant i després de la seva vicepresidència.
Família Lynne Cheney es va casar amb Richard Cheney el 1964 i va romandre casada fins a la seva mort el 3 de novembre de 2025, a causa de complicacions de pneumònia i malaltia cardiovascular. Tenen dues filles, Elizabeth Cheney (nascuda el 28 de juliol de 1966) i Mary Cheney (nascuda el 14 de març de 1969), així com set néts. Lynne Cheney té un germà, Mark Vincent, que viu a Wyoming amb la seva dona, Linda.
Vacant d'escó al Senat dels EUA a Wyoming Fins a la data límit de sol·licitud per a nomenaments interins del juny de 2007, i abans de les eleccions especials del 2008, Cheney era considerat un possible candidat per completar el mandat de Craig L. Thomas com a senador dels Estats Units per Wyoming després de la seva mort el 2007. Un portaveu va declarar que estava considerant el càrrec però mai va signar una sol·licitud per fer-se candidata. La mateixa Cheney va reconèixer en una entrevista del 2015 que havia considerat presentar-se a l'escó del Senat. Si hagués guanyat l'escó, s'hauria convertit en la primera exsegona dama a ser membre del Senat des que Muriel Humphrey va ser nomenada senadora per Minnesota després de la mort del seu marit el 1978.
En la cultura popular Cheney va criticar Eminem el setembre del 2000 per la seva promoció de la violència de la mena més degradant contra les dones, en resposta a la qual cosa va fer referència burlona a Lynne i Dick Cheney (i els seus problemes cardíacs recurrents) a la cançó del 2002 Without Me. Cheney va ser interpretada per Amy Adams a la pel·lícula El vici del poder del 2018, una pel·lícula biogràfica sobre Dick Cheney. En aquesta sàtira política, és retratada com una força impulsora astuta i una font d'inspiració i suport darrere la carrera política del seu marit.
Llibres miniatura|Cheney fent una lectura pública del seu llibre America: A Patriotic Primer als estudiants de l'escola primària de Vicenza a Vicenza, Itàlia (2004) Lynne Cheney és autora o coautora de diversos llibres.
Ficció Privilegi executiu: una novel·la de Washington (1979) Germanes (1981). Nova Biblioteca Americana (ara part de Penguin Random House).) La política corporal: una novel·la (2000), escrita en coautoria amb Victor Gold.
No-ficció Kings of the Hill: Power and Personality in the House of Representatives (1983), escrit en coautoria amb el seu marit Dick Cheney. Nova York: Continuum.) Memòria americana: un informe sobre les humanitats a les escoles públiques del país (1987) Llibertat Acadèmica (1992) Dir la veritat: per què el nostre país i la nostra cultura han deixat de tenir sentit i què podem fer al respecte (1995) Kings of the Hill: How Nine Powerful Men Changed the Course of American History (1996), escrit en coautoria amb Dick Cheney. Edició revisada de Kings of the Hill publicada el 1983 per Continuum. La principal diferència és un capítol afegit sobre el president de la Cambra de Representants Newt Gingrich. Ciutat de Nova York: Touchstone/Simon & Schuster Amèrica: Una introducció patriòtica (2002) A és per Abigail: Un almanac de dones americanes sorprenents (2003) Quan Washington va creuar el Delaware: una història d'hivern per a joves patriotes (2004) Un temps per a la llibertat: Què va passar quan era a Amèrica (2005) Els nostres 50 estats: una aventura familiar per Amèrica (2006) Cels blaus, sense tanques: memòries d'infància i família (2007) Nosaltres, el poble: la història de la nostra Constitució (2008) James Madison: Una vida reconsiderada (2014) La dinastia de Virgínia: Quatre presidents i la creació de la nació americana (2020) Referències
Categoria:Alumnes de la Universitat de Wisconsin-Madison Categoria:Alumnes de la Universitat de Colorado a Boulder Categoria:Alumnes del Colorado College Categoria:Estatunidencs d'ascendència irlandesa Categoria:Escriptors estatunidencs del segle XXI Categoria:Membres del Partit Republicà dels Estats Units Categoria:Polítics estatunidencs del segle XXI Categoria:Polítics de Wyoming Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Polítics estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1941