Les eleccions generals neozelandeses de 2023 es van celebrar el 14 d'octubre de 2023 per determinar la composició del 54è Parlament de Nova Zelanda.

Antecedents El governant Partit Laborista, encapçalat per la primera ministra Jacinda Ardern, va guanyar les eleccions amb una aclaparadora victòria contra el Partit Nacional, encapçalat per Judith Collins. Al guanyar 65 dels 120 escons, els laboristes van poder formar el Sisè Govern Laborista per a un segon mandat sense el suport de cap altre partit. Va ser la primera vegada que un partit polític de Nova Zelanda va aconseguir un govern en majoria sota el sistema de representació proporcional mixta introduït el 1996. Els laboristes també van aconseguir el percentatge més alt de vot popular (50,01%) per a qualsevol partit polític des de les eleccions generals de 1951. Així mateix, aquesta elecció va ser el pitjor resultat per al Partit Nacional des de 2002, i un dels pitjors de la seva història.

Sistema electoral Els votants van triar a 120 membres de la Cambra de Representants en virtut del sistema de representació proporcional mixta. Els partits polítics que assoleixen el llindar mínim (la barrera electoral del 5% dels vots de partit o un escó de circumscripció) obtenen escons a la Cambra en proporció al percentatge de vots de partit que han rebut. 72 dels 120 escons els ocupen els diputats elegits a les circumscripcions (65 generals i electorats 7 māori), on el guanyador de cadascuna es determina mitjançant el sistema d'escrutini uninominal majoritari (és a dir, guanya qui obté més vots) i els 48 escons restants els ocupen candidats de les llistes tancades de cada partit per escrutini proporcional plurinominal. Si un partit guanya més escons de circumscripció dels que li correspondrien segons els vots de partit, es produeix un excés d'escons la Cambra afegeix escons addicionals per compensar aquest excés.

De les 72 circumscripcions, només es van ocupar 71 escons, i restant va ser determinat a les eleccions parcials de Port Waikato del 2023, a causa de la mort d'un dels candidats a les eleccions generals. Es van afegir dos escons addicionals a causa que Te Pāti Māori va guanyar sis escons d'electorat quan el vot del partit només els donava dret a quatre escons, amb un escó addicional addicional afegit després que el Partit Nacional guanyés les eleccions parcials de Port Waikato, cosa que va fer que hi hagués 123 membres del parlament.

Resultats +← 300px →Eleccions generals neozelandeses de 2023PartitProporcionalCircunscripcióEscons totalsGovernVots%EsconsVots%EsconsPartit Nacional1.085.851 38,08 51.192.251 43,47 43 16 Partit Laborista767.540 26,9217855.963 31,2117 31 Partit Verd330.90711,6112226.575 8,263 5 ACT Nova Zelanda246.4738,649149.5075,451 1 Vots vàlids'| bgcolor="#D0D0D0" colspan=2 |''| bgcolor="#D0D0D0" colspan=2 |'''' |- | colspan=2 bgcolor="#F0F0F0" |Vots nuls/en blanc | bgcolor="#F0F0F0" | | colspan=2 bgcolor="#F0F0F0" | | bgcolor="#F0F0F0" | | colspan=2 bgcolor="#F0F0F0" | | colspan=3 rowspan=3 align=center bgcolor="#F0F0F0" |Participació:''' Vots totals100,00100,00Electors

Conseqüències Christopher Luxon va encapçalar un govern de coalició del Partit Nacional amb Nova Zelanda Primer i ACT Nova Zelanda, amb Winston Peters de Nova Zelanda Primer com a vicepresident fins al 31 de maig de 2025, quan David Seymour d'ACT Nova Zelanda es va convertir en vicepresident tal com s'havia acordat en el pacte de govern.

Referències

Categoria:Eleccions a Nova Zelanda Categoria:Eleccions del 2023