El Sikorsky SH-60/MH-60 Seahawk (o Sea Hawk) és un helicòpter multimissió de la Marina dels Estats Units amb motor turboeix doble basat en el UH-60 Black Hawk de l'exèrcit dels Estats Units i membre de la família Sikorsky S-70. Les modificacions més significatives són les pales del rotor principal plegables i una cua articulada per reduir la seva petjada a bord dels vaixells.

La Marina dels Estats Units va adquirir helicòpters H-60 amb les designacions de model SH-60B, SH-60F, HH-60H, MH-60R i MH-60S. Capaç de desplegar-se a bord de qualsevol fragata, destructor, creuer, vaixell de suport de combat ràpid, moll de transferència expedicionari, vaixell d'assalt amfibi, vaixell de combat litoral o portaavions amb capacitat aèria, el Seahawk pot gestionar la guerra antisubmarina (ASW), la guerra antisuperfície (ASUW), la inserció de guerra especial naval (NSW), la cerca i rescat (SAR), la cerca i rescat en combat (CSAR), el reaprovisionament vertical (VERTREP) i l'evacuació mèdica (MEDEVAC). Quan va entrar en servei, l'SH-60B era massa gran per operar des d'alguns dels vaixells més petits en servei, per la qual cosa va servir juntament amb els models Kaman SH-2F i SH-2G fins al 2001.

Els primers models de Seahawk van començar a retirar-se a les dècades del 2010 i del 2020, amb l'últim model B deixant el servei de la Marina dels Estats Units el 2015, després de més de tres dècades, i després els models F i H el 2016. Aquests van ser substituïts pels models MH-60R i S actualitzats.

Disseny i desenvolupament Orígens A la dècada del 1970, la Marina dels Estats Units va començar a buscar un nou helicòpter per substituir el Kaman SH-2 Seasprite. L'SH-2 Seasprite va ser utilitzat per la Marina com a plataforma per al conjunt d'aviònica del Sistema Làser Aerotransportat Multiusos (LAMPS) Mark I per a la guerra marítima i una capacitat secundària de cerca i rescat. Els avenços en la tecnologia de sensors i aviònica van portar al desenvolupament del conjunt LAMPS Mk II pel Centre de Desenvolupament Aeri Naval. El 1974, la Marina va dur a terme un concurs per desenvolupar el concepte Lamps MK III, que integraria tant els sistemes de l'avió com els del vaixell. La Marina va seleccionar IBM Federal Systems com a integrador principal de sistemes per al concepte Lamps MK III.

Com que l'SH-2 no era prou gran per transportar l'equipament requerit per la Marina, es va necessitar una nova estructura. A mitjans de la dècada de 1970, l'Exèrcit va avaluar el Sikorsky YUH-60 i el Boeing Vertol YUH-61 per a la seva competició del Sistema d'Aeronaus de Transport Tàctic Utilitari (UTTAS). La Marina va basar els seus requisits en l'especificació UTTAS de l'Exèrcit, per reduir els costos de la commonalització com a nova estructura per transportar l'aviònica Lamps MK III. L'abril de 1977, Sikorsky i Boeing-Vertol van presentar propostes per a variants de la Marina dels seus helicòpters UTTAS de l'Exèrcit per a la seva revisió. La Marina també va examinar els helicòpters produïts per Bell, Kaman, Westland i MBB, però aquests eren massa petits per a la missió. A principis de 1978, la Marina va seleccionar el disseny S-70B de Sikorsky, que va ser designat "SH-60B Seahawk".

SH-60B Seahawk IBM va ser el principal integrador de sistemes per al Lamps MK III amb Sikorsky com a fabricant de l'estructura. L'SH-60B va mantenir un 83% de similitud amb l'UH-60A. Els principals canvis van ser la protecció contra la corrosió, motors T700 més potents, tren d'aterratge principal oleodinàmic d'una sola etapa, l'eliminació de la porta lateral esquerra, l'addició de dos pilons d'armes i el desplaçament del tren d'aterratge de cua cap endavant per reduir la petjada per a l'aterratge a bord. Altres canvis van incloure piles de combustible més grans, un sistema elèctric de plegat de fulles, estabilitzadors horitzontals plegables per a emmagatzematge i l'addició d'un llançador pneumàtic de sonoboies de 25 tubs al costat esquerre.

Originalment es va instal·lar un sistema de flotació d'emergència als carenats de l'ala del tren d'aterratge principal. Es va trobar que era poc pràctic i possiblement impedia la sortida d'emergència, i es va retirar. Es van encarregar cinc prototips YSH-60B Seahawk LAMPS III. El primer vol del YSH-60B va tenir lloc el 12 de desembre de 1979. El primer SH-60B de producció va fer el seu primer vol l'11 de febrer de 1983. L'SH-60B va entrar en servei operatiu el 1984, amb el seu primer desplegament operatiu el 1985.

L'SH-60B es desplega principalment a bord de fragates, destructors i creuers . Les missions principals de l'SH-60B són la guerra de superfície i la guerra antisubmarina. Porta un sistema complex de sensors, que inclou un detector d'anomalies magnètiques (MAD) remolcat i sonoboies llançades des de l'aire. Altres sensors inclouen el radar de cerca APS-124, el sistema ESM ALQ-142 i una torreta opcional d'infrarojos frontals (FLIR) muntada al morro. Les municions que transporta inclouen el torpede lleuger Mk 46, Mk 50 o Mark 54, el míssil AGM-114 Hellfire i un M60D / M240 7.62 muntat a la porta de la cabina. mm (0,30 metralladora o GAU-16 de calibre .50 polzades (12,7 mm) metralladora.

Una tripulació estàndard per a un SH-60B és un pilot, un ATO/copilot (oficial tàctic aerotransportat) i un operador de sistemes de guerra d'aviació allistat (operador de sensors). La Marina dels Estats Units va operar l'SH-60B en esquadrons lleugers d'helicòpters antisubmarins (HSL). Tots els esquadrons HSL van ser redissenyats com a esquadrons d'helicòpters d'atac marítim (HSM) i van fer la transició al MH-60R entre el 2006 i el 2015.

L'SH-60J està basat en el fuselatge SH-60B de la Força d'Autodefensa Marítima del Japó sense aviònica IBM. L'SH-60K és una variant modificada del SH-60J. L'SH-60J i l'SH-60K estan construïts sota llicència per Mitsubishi al Japó.

SH-60F miniatura|Un Seahawk sura durant una evacuació simulada de víctimes mentre els operadors del MARSOC porten una llitera. Després que l'SH-60B entrés en servei, la Marina va organitzar un concurs per substituir el Sikorsky SH-3 Sea King . Els competidors eren Sikorsky, Kaman i IBM (només aviònica). Sikorsky va començar el desenvolupament d'aquesta variant el març de 1985. El gener de 1986, es van encarregar set SH-60F, inclosos dos prototips (BuNos 163282/3). El primer exemplar va volar el 19 de març de 1987. L'SH-60F es basava en el fuselatge de l'SH-60B, però amb l'aviònica SH-3H millorada.

HH-60H miniatura|Un helicòpter HH-60H en vol suspès operat per un HSC-84 durant un entrenament de corda ràpida a l'Iraq, 2010 El HH-60H es va desenvolupar conjuntament amb el HH-60J de la Guàrdia Costanera dels Estats Units, començant el setembre de 1986 amb un contracte per als primers cinc helicòpters amb Sikorsky com a contractista principal. El primer vol de la variant va tenir lloc el 17 d'agost de 1988. Els lliuraments del HH-60H van començar el 1989. La variant va obtenir la capacitat operativa inicial l'abril de 1990 i es va desplegar a la missió Desert Storm amb l'HCS-4 i l'HCS-5 el 1991. El nom oficial del DoD i Sikorsky del HH-60H és Seahawk, tot i que s'ha anomenat "Rescue Hawk".

MH-60R El MH-60R "Romeo" era originalment conegut com a "LAMPS Mark III Block II Upgrade" quan va començar el desenvolupament el 1993 amb Lockheed Martin, anteriorment IBM/Loral. Sikorsky va convertir dos SH-60B, el primer dels quals va fer el seu vol inaugural el 22 de desembre de 1999. Designats com a YSH-60R, van ser lliurats a NAS Patuxent River el 2001 per a proves de vol. La variant de producció va ser rebatejada com a MH-60R per adaptar-se a la seva capacitat multimissió. El MH-60R va ser desplegat per la Marina dels Estats Units el 2006. miniatura|Un MH-60R Seahawk realitza operacions de sonar.

MH-60S miniatura|Un MH-60S aixecant subministraments humanitaris des de la coberta del USNS Comfort. El 1997, la Marina va decidir substituir els seus venerables helicòpters CH-46 Sea Knight . El 1998, la Marina va adjudicar un contracte de producció a Sikorsky per al CH-60S, després de demostracions al mar amb un UH-60 convertit. La variant va volar per primera vegada el 27 de gener de 2000 i va començar les proves de vol més tard aquell mateix any. El CH-60S va ser rebatejat com a MH-60S el febrer de 2001 per reflectir el seu ús multimissió previst. El MH-60S està basat en l'UH-60L i té moltes característiques navals del SH-60. A diferència de tots els altres H-60 de la Marina, el MH-60S no està basat en la plataforma original S-70B/SH-60B, amb el seu tren de cua doble muntat davanter i una sola porta corredissa de cabina a estribord. En canvi, el model S és un híbrid, amb el fuselatge principal de l'S-70A/UH-60, amb grans portes corredisses a banda i banda de la cabina i una sola roda de cua muntada a la popa, i el piló de cua plegable, els motors, la transmissió i els rotors de l'S-70B/SH-60. Inclou la cabina de control de vidre integrada desenvolupada per Lockheed Martin per al MH-60R i comparteix alguns dels mateixos sistemes d'aviònica/armes.

Especificacions (SH-60B) 400x400px Dades del Directori Mundial d'Avions i Sistemes de Brassey, Fitxer informatiu de la Marina, Fullet del Sikorsky S-70B Fullet del Sikorsky MH-60R, Manual de vol de l'NATOPS

Característiques generals Tripulació: 3–4 Capacitat: 5 passatgers a la cabina, càrrega suspesa de 2.700 kg o càrrega interna de 1.900 kg per als models B, F i H / càrrega útil de 3.032 kg Longitud: 19,71 m Alçada: 5,23 m Pes buit: 6.895 kg Pes brut: 8.055 kg per a ASW missió Pes màxim d'enlairament: 9.926 kg (21.884 lb) Planta motriu: 2 motors turboeix General Electric T700-GE-401C, 1.890 shp (1.410 kW) cadascun per a l'enlairament Diàmetre del rotor principal: 16,36 m (53 ft 8 in) Àrea del rotor principal: 210,17 m2 (2.262,3 sq ft) * Secció de la pala: arrel: SC1095/SC1095R8; punta: Sikorsky SC1095

Referències

Categoria:Helicòpters Categoria:Militars