va ser una partisana, pediatra i psicoanalista jueva italiana, deportada als camps de Fossoli i Auschwitz. Va sobreviure a l'Holocaust.

Biografia Nascuda a Torí en el si d'una família de la burgesia jueva italiana, era filla de Davide Nissim i Cesira Muggia. El pare, llicenciat en dret i veterà de la Primera Guerra Mundial, va treballar inicialment a l'administració pública, però després de casar-se, es va dedicar al comerç de la llana i es va traslladar a Biella. Luciana va tenir dues germanes: Lea (nascuda el 1922) i Fernanda (nascuda el 1927).

Sempre va ser una estudiant brillant. Es va matricular a la Facultat de Medicina de la Universitat de Torí el 1937, fet inusual per a una dona a l'Itàlia de l'època i malgrat les lleis racials i la discriminació de sexe, el 8 juliol 1943, es va graduar amb cum laude.

L'experiència partisana i la deportació A la Universitat, es va relacionar, entre d'altres, amb els seus companys jueus, Vanda Maestro i Primo Levi, amb els quals, després de l'Armistíci del 8 de setembre de 1943, es va apropar al moviment partisà Giustizia e Libertà de la Vall d'Aosta. La nit del 12 al 13 de setembre, van ser detinguts, juntament amb Aldo Piacenza i Guido Bachi, i traslladats al camp de concentració de Fossoli, on van romandre fins al 22 de febrer de 1944, que van ser deportats, amb 600 persones més, a Auschwitz. La resta de la família Nissim havia pogut fugir a Suïssa, on van romandre fins al final de la Segona Guerra Mundial.

Luciana Missim, Vanda Maestro i Primo Levi van arribar junts a Auschwitz, el 26 de febrer de 1944. La professió mèdica, malgrat les atrocitats del camp, li va permetre accedir a unes condicions de supervivència relativament millors. L'agost de 1944, es va oferir voluntària per acompanyar, com a metge, un grup de presoners hongaresos al camp de treball de Hessisch Lichtenau a Alemanya, on va romandre fins a l'alliberament, i va aconseguir fugir amb una companya poc abans de l'arribada dels aliats. Vanda Maestro va ser exterminada a la cambra de gas de Auschwitz Birkenau l'octubre de 1944.

En tornar a Torí el 20 de juliol de 1945, va poder retrobar la família i amics. Immediatament va donar el seu testimoni dels horrors que havia presenciat en el relat Records de la casa dels morts, escrit d'una sola tirada i publicat el 1946 al volum Dones contra el monstre, juntament amb un testimoni similar de Pelagia Lewinska. Aquests són uns dels primers relats autobiogràfics que set deportats jueus van escriure i publicar a Itàlia durant els primers anys de la postguerra: Lazzaro Levi a finals de 1945, Giuliana Fiorentino Tedeschi, Alba Valech Capozzi, Frida Misul i Luciana Nissim Momigliano el 1946, i finalment Primo Levi amb el seu llibre clau Si això és un home i Liana Millu amb El fum de Birkenau el 1947. A aquests cal afegir Luigi Ferri, la declaració del qual (en alemany) es va lliurar l'abril de 1945 davant d'un dels primers tribunals d'investigació sobre crims de guerra nazis, Sofia Schafranov, el testimoni de la qual va ser recollit el 1945 en un llibre-entrevista d'Alberto Cavaliere, i Bruno Piazza, el memorial del qual, va ser escrit en els mateixos anys, però no es va publicar fins al 1956.

La postguerra i l'experiència d'una pediatra i psicoanalista El novembre 1946, Luciana Nissim es va casar amb Franco Momigliano, un company d'universitat que també havia sigut partisà.L'any següent va tenir la seva filla, que va anomenar Vanda, en record de la seva companya morta al camp, malauradament la nena no va sobreviure al part. El 1947 es va especialitzar en pediatria a la Universitat de Torí i, posteriorment, va ser responsable de l'escola bressol Olivetti d'Ivrea, a l'empresa on també treballava el seu marit. El 1956, després de desacords amb Adriano Olivetti per qüestions sindicals, els Momigliano es van traslladar a Milà. El seu marit, després d'arribar a un acord amb l'empresa i va dirigir una oficina que l'empresa tenia a Milà, però ella no va voler tornar a treballar per a Olivetti i al mateix temps que treballava per als serveis socials municipals, va reprendre els estudis i el 1959 va acabar l'especialitat de psiquiatria, amb una tesina sobre l'esquizofrènia en edat pediàtrica. També va col·laborar amb el Centre Milanès de Psicoanàlisi, sota la supervisió de Cesare Musatti, a qui va succeïr el 1986 com a presidenta del Centre. Com a sòcia i i analista de la Societat Psicoanalítica Italiana, va dur a terme intenses activitats clíniques, de supervisió i de recerca.

En el camp de la psicoanàlisi, partint de les teories de Melanie Klein i Wilfred Bion, va seguir un camí propi i original, paral·lel al del desenvolupament de la psicoanàlisi americana (psicoanàlisi relacional).

Paola Capozzi la recorda així: «Els qui coneixien Luciana Nissim, en escoltar-la, quedaven impressionats per la seva llibertat de pensament. Nissim formava part d'aquell grup d'analistes que van arribar a la psicoanàlisi a través de la lluita, en aquell moviment que va començar a la Resistència, que va lluitar per la llibertat política i que es va desenvolupar en la batalla cultural de la postguerra».

Un dels mèrits de Nissim va ser haver fomentat el desenvolupament i la recerca psicoanalítica a la segona meitat del , tot mantenint el rigor i la comparació amb la comunitat psicoanalítica italiana.

Només després de la mort de Primo Levi el 1987 i del seu marit el 1988, Luciana Nissim va tornar per parlar sobre la seva experiència de deportació i per reflexionar públicament sobre la seva identitat jueva.

El 1995 va emmalaltir de càncer i va morir a casa seva, a Milà, el 1998. La seva figura continua essent recordada i citada pels seus mèrits.

Selecció d'obres Assajos científics ISBN non esistente

ISBN non esistente

Referències

Bibliografia

Entrades relacionades Jueus italians Supervivents de l'Holocaust

Categoria:Alumnes de la Universitat de Torí Categoria:Jueus italians Categoria:Antifeixistes italians Categoria:Resistència italiana Categoria:Psicoanalistes Categoria:Psiquiatres europeus Categoria:Morts a Milà Categoria:Torinesos Categoria:Morts el 1998 Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Científics piemontesos Categoria:Científics jueus Categoria:Metges italians Categoria:Psicòlegs europeus Categoria:Nascuts el 1919