La Cultura protovil·lanoviana és una cultura arqueològica de l'edat del bronze final, que va aparéixer a la península Itàlica a la primera meitat del abans de la nostra era, i va durar fins al segle X ae. Segons les seues restes, derivaria de la Cultura dels camps d'urnes de l'Europa central.

Origen La Cultura protovil·lanoviana sembla haver-se originat a partir de la Cultura dels camps d'urnes. S'hi han observat semblances, en particular amb els grups de Baviera, Alta ÀustriaMarija Gimbutas, Cultures de l'âge du bronze en Europe centrale et orientale. i el Danubi Mitjà.John M. Coles, The Bronze Age in Europe: An Introduction to the Prehistory of Europe c. 2000-700 BC. Tanmateix, també s'ha proposat una connexió amb l'anterior cultura de Terramarnes de la vall del Po. Alguns autors, com ara Marija Gimbutas, vinculen aquesta cultura amb l'arribada o expansió del protoitàlic a la península Itàlica, però la Cultura protovil·lanoviana també està relacionada amb la Cultura de Golasecca, en què es documenta una llengua celta. A més a més, no hi ha proves que els diferents grups dels camps d'urnes pertanyessen a un sol poble.

Àrea geogràfica Els jaciments protovil·lanovians es troben per tota la península Itàlica, sobretot a la part centre-nord, i també, en menor mesura, al sud d'Itàlia i a l'est de Sicília. Entre els més importants n'hi ha: Frattesina (Vèneto), Bismantova i Ripa Calbana (Emília-Romanya), Cetona i Saturnia (Toscana), Monti della Tolfa (Laci), Pianello di Genga (Marques), Ortucchio (Abruzzo), Timmari (Basilicata), Canosa di Puglia (Pulla), Tropea (Calàbria) i Milazzo.

Els pobles, sovint petits, se solien construir sobre pujols, envoltats de fortificacions.

Enterraments Els protovil·lanovians practicaven la cremació: les cendres es ficaven en urnes bicòniques, sovint decorades amb motius geomètrics, i després se soterraven.

Economia i comerç miniatura|Urna cinerària protovil·lanoviana del cementeri de Poggio della Pozza, Monte Rovello, prop d'Allumiere, a les muntanyes de Tolfa (Laci), que data del segle XI ae L'economia es basava en activitats agrícoles i ramaderes, metal·lúrgia i comerç.

El poble de Frattesina ha estat àmpliament estudiat. Fundat al bronze final, s'estén per unes 20 hectàrees al llarg del "Po di Adria", un paleocanal del Po. Arribà a l'apogeu entre els segles XII i XI abans de la nostra era Tenia un paper econòmic dominant gràcies a una extraordinària gamma de produccions artesanes (metal·lúrgia, os i banyes de cérvol, vidre...) i va tenir una gran influència comercial amb la península Itàlica i la Mediterrània oriental.Franco Nicolis, Northern Italy, dans The Oxford Handbook of the European Bronze Age, juny 2013.

Això ho demostra la presència d'artefactes i matèries primeres exòtiques, com ara ceràmica micènica, ambre, vori, ous d'estruç i pasta de vidre. Entre els bocins micènics trobats en pobles de la vall de Verona i al delta del Po, s'ha demostrat que part de la ceràmica devia provenir de centres de la Pulla, on hi havia artesans i treballadors de la mar Egea, mentre que d'altres semblaven procedir de la Grècia continental.

A la part oriental del Trentino-Alto Adige, a Acquafredda, s'ha trobat la producció metal·lúrgica a escala protoindustrial entre els segles XII i IX abans de la nostra era. Aquesta producció de la Cultura de Luco/Laugen, típica de la zona alpina central, fou necessàriament exportada en part. Segons Pearce i De Guio (1999), una producció tan gran devia estar destinada a centres de la vall del Po, en què també n'hi ha transaccions amb materials d'origen mediterrani.

El bronze final en aquestes regions sembla formar el marc cultural que evolucionà cap a la primera edat del ferro. L'aparició dels centres protourbans vil·lanovins de Bolonya, a l'Emília, i Verucchio, a la Romanya, a començament de l'edat del ferro, sembla haver-se originat a partir de la cultura trobada a Frattesina.

Regionalització Després d'un període d'uniformitat del nord al sud de la península Itàlica, la Cultura protovil·lanoviana mostra un procés de regionalització. Des del 950 ae hi sorgeixen noves cultures regionals, com la Cultura de Vilanova, la d'Atestina i la lacial. Tot i que aquestes noves cultures arqueològiques comparteixen molts trets amb l'anterior Cultura protovil·lanoviana, sobretot en els costums funeraris, també presenten innovacions.

Referències

Vegeu també Prehistòria a Itàlia Cultura de Villanova

Categoria:Jaciments arqueològics d'Itàlia Categoria:Cultures de l'Edat del bronze