Censori Dacià (fl. 337-365) va ser un polític de l'Imperi Romà, molt influent durant el regnat de l'emperador Constanci II (337-361).
Biografia Dacià era el fill d'un servent dels banys públics, va aprendre taquigrafia i es va convertir en notari. Va ascendir a l'escala social fins al lloc de senador a Constantinoble i patrici de l'Imperi.Martindale 1971, p. 243.
Disposava d'algunes propietats a Antioquia, on va erigir uns banys públics, alguns jardins i diverses viles. També va intercanviar correspondència amb Libani, del qual va rebre, entre 355 i 365, 20 cartes que encara es conserven.Martindale 1971, p. 243-244.
Després de servir sota l'emperador Constantí I, va arribar a ser un dels principals consellers del seu fill Constanci II. Sent comes el 345, va escriure una carta al bisbe Atanasi convidant-lo a tornar a la seva seu a Alexandria, després d'haver estat deposat pels arrians. Va ser un dels membres del tribunal que el 351 va sotmetre a judici al bisbe Fotí de Sírmium. El 354 va permetre a Libani retornar a Antioquia. El 358 va ser nomenat cònsol, juntament amb Neratius Cerealis, i encara era patricius a data de 18 de setembre d'aquest any. Després de la mort de Constanci i l'ascensió al poder de Julià (r. 361-363) va perdre influència i es va retirar a Antioquia.Castello. 2024. p. 83.
L'any 363, ja ancià, es trobava a Antioquia quan Julià va morir. Dacià va veure l'oportunitat de recuperar influència i va acompanyar al nou emperador Jovià (r. 363-364) a Ancyra, on van passar l'hivern. Quan Jovià va morir el febrer del 364, Dacià va escriure des de Galàcia a Nicea, on la cort imperial es trobava reunida, per a donar suport a l'elecció de Valentinià I. Aquest mateix mes (febrer del 364), els habitants d'Antioquia van incendiar la seva casa, i el consell de la ciutat va ser acusat de no fer res per a combatre les flames. El poble d'Antioquia va enviar una carta a Dacià demanant-li perdó, mitjançant la intercessió de Libani; quan Dacià els va concedir el perdó, els habitants estaven tan contents que Libani, que va portar la notícia, va acréixer el seu prestigi. Es té constància que Dacià encara vivia l'any 365.
Referències
Bibliografia Scott Bradbury, Selected Letters of Libanius: From the Age of Constantius and Julian, Liverpool University Press, 2004, , pàg. 80–82. Arnold Hugh Martin Jones, John Robert Martindale, John Morris, "Datianus 1", Prosopography of the Later Roman Empire, Cambridge University Press, 1971, p. 246. Maria G. Castello, Le segrete stanze del potere. I comites consistoriani e l'imperatore tardoantico, Aracne Editrice, p. 83, ISBN 978-88-548-4558-9
Categoria:Cònsols romans del segle IV