Els Arxius de la Memòria Trans (AMT) són uns arxius argentins dedicats a recopilar i recuperar el patrimoni històric i cultural de les persones transgènere, transsexuals i travestis de l'estat. Aquests arxius volen actuar com a memòria col·lectiva de les identitats trans argentines, tot garantint que les seues històries, especialment aquelles marcades per la discriminació i la violència sistèmica —sovint silenciades o esborrades oficialment— siguen preservades i àmpliament accessibles a la societat. El projecte el van concebre les activistes transgènere María Belén Correa i Claudia Pía Baudracco, i es fundà el 2012, poc després de la mort de Baudracco. Va començar com un grup tancat de Facebook creat per Correa, centrat a compartir fotografies personals i anècdotes de dones transgènere argentines. Gràcies a la fotògrafa Cecilia Estalles, evolucionà fins a convertir-se en un petit col·lectiu dedicat a recopilar, preservar i digitalitzar documents, seguint els estàndards arxivístics. L'arxiu conté més de 25.000 documents que relaten la vida de les persones trans a l'Argentina, des de principis del segle XX fins a finals de la dècada dels 1990—, incloent-hi fotografies, pel·lícules, enregistraments sonors, articles de periòdics i revistes, documents d'identitat, cartes, postals, notes i arxius policials. Les arxivistes del projecte són dones transgènere grans que, per primera vegada, participen en aquest tipus d'entorn laboral. Pioners a l'Amèrica Llatina, els arxius han inspirat iniciatives semblants en altres estats de la regió, com ara Mèxic, Hondures, Cuba, Colòmbia, Xile i Uruguai, entre d'altres. A més de la preservació, l'AMT ha dirigit manifestacions polítiques i accions legals per a obtenir reparacions històriques per a la comunitat trans. El 2023, els arxius van rebre la màxima distinció honorífica atorgada per la Universitat Nacional de La Plata.
A més dels seus esforços de preservació i promoció, l'AMT ha difós les col·leccions, que s'han presentat tant en exposicions físiques com en plataformes digitals en museus i institucions de dins i de fora del país, com ara el Museu Reina Sofia, la Tate Modern i la Biennal de São Paulo, donant al projecte reconeixement internacional. Els arxius també han estat objecte d'una sèrie documental que s'estrenà en el canal Encuentro. Va produir un podcàsting i una radionovel·la, i participà en el documental Álbum de familia (2024). Després de coeditar un llibre de fotos el 2020 amb l'editorial Chaco, amb seu a Buenos Aires, AMT funda la seua editorial independent el 2022, dedicada a promocionar autors i temes trans. El primer llibre d'aquesta editorial fou Si te viera tu madre (Si la teua mare et pogués veure), publicat el mateix any, que explora la vida i l'activisme de Claudia Pía Baudracco amb textos i fotos. A això li va seguir Nuestros códigos al 2023, un llibre d'artista que inclou fotos i cites de dones trans en diàleg amb documents d'altres arxius, d'institucions encarregades de perseguir la comunitat. La tasca dels AMT també va tenir un paper clau en una decisió judicial històrica del 27 de març de 2024, que, per primera vegada, va reconéixer les dones trans com a víctimes de l'última dictadura civicomilitar.
Història i missió miniatura|Les activistes Claudia Pía Baudracco (esquerra) i María Belén Correa (dreta), que van dissenyar els arxius, fotografiades el 1993 Els Arxius de Memòria Trans (AMT) foren ideats per Claudia Pía Baudracco i María Belén Correa, dues activistes influents que tingueren un paper significatiu en l'aparició del moviment organitzat pels drets de les persones trans a l'Argentina a començament dels anys noranta. El 2012, el moviment va aconseguir la seua principal victòria amb l'adopció de la Llei d'Identitat de Gènere, una primícia mundial que reconeix les persones trans segons la seua identitat de gènere percebuda sense considerar-les patològiques i garanteix una cobertura completa dels tractaments relacionats amb el gènere en els sistemes de salut públics i privats. Correa ha argumentat repetidament que l'aprovació de la Llei d'Identitat de Gènere representà el veritable inici de la democràcia per a les persones trans, que, malgrat la restauració de la democràcia el 1983, van continuar patint persecució, violència i discriminació. Dos mesos abans que s'aprovàs la llei, Baudracco, una dels principals impulsors, va morir, i Correa va decidir fundar els Arxius poc després. El 2025, va escriure: "La llei fou un esdeveniment històric que va canviar les nostres vides per sempre. Va marcar el final d'una política de persecució i l'inici d'una política d'inclusió. A l'Argentina, en què la recerca d'identitat ha estat una lluita constant, la democràcia no arribà per a les persones trans fins al 2012. En la calor del moment, en la lluita per les nostres vides, sempre havíem de mirar cap al futur, cap a la propera acció, la propera mobilització. Per a mi, la llei no significava només un carnet d'identitat, sinó també la possibilitat de mirar enrere, de recuperar els nostres records." Correa fa referència a la lluita de les Mares i Àvies de la Plaça de Mayo per la "Memòria, Veritat i Justícia" en defensa de les víctimes del terrorisme d'estat durant la darrera dictadura civicomilitar, un esforç que assenyalà com una influència clau en la fundació de l'AMT. Catégorie:Article à référence nécessaire esquerra|miniatura|Col·lecció de fotografies conservades a l'arxiu Després de la mort de Baudracco, Correa heretà una caixa que contenia sis mil articles, incloent-hi fotografies, documents i materials que explicaven la història de la seua vida, el seu activisme i el d'altres persones trans. Aquesta fou la primera col·lecció documental de l'AMT. La missió de l'Arxiu és recopilar i preservar la història i el patrimoni cultural de les persones transgènere, transsexuals i travestis del país, actuant com a memòria col·lectiva de les identitats trans argentines. El seu objectiu és garantir que les històries de les persones que han afrontat i resistit la discriminació i la violència sistèmiques, sovint silenciades o esborrades del discurs oficial, es facen àmpliament accessibles a la comunitat. En els seus inicis, el projecte comença com un grup privat de Facebook creat per Correa, en què les supervivents trans podien reconnectar-se, compartir records i, en paraules de Correa, "primer de tot, saber que estem vius". miniatura|Una fotografia del 1945, una de les més antigues de l'Arxiu, que forma part de la col·lecció Malva Solís El 2014, Correa connecta amb la fotògrafa Cecilia Estalles, la perspectiva de la qual va enriquir el projecte, i permet que l'arxiu, amb els contactes establerts al grup de Facebook, amplie la tasca de recopilació i preservació de materials, tot consolidant-se com a arxiu físic i col·lecció digital. A més, Estalles promou dins del grup la idea que les col·leccions s'haurien de difondre per fer visible la història i la lluita de la comunitat trans, tot desafiant les perspectives establertes i garantint que aquests fets els conega la societat. Segons Correa: "... al principi, no pensava que els nostres arxius haguessen de ser visibles, ja que eren les nostres fotos personals, majoritàriament records íntims. Però la visió d'Estalles em va fer pensar d'una altra manera. La visibilitat, ara decidida per nosaltres mateixos, podria trencar amb moltes de les càrregues que la societat ens havia imposat abans sempre que es referia a nosaltres, sobretot en els mitjans de comunicació. (…) Hui, per tant, les nostres col·leccions prevalen sobre totes aquelles imatges del passat. Ens mostrem tal com som i mostrem el que volem mostrar, amb la nostra perspectiva." Això donà lloc a dues petites exposicions, dirigides principalment a la comunitat LGBTQ, organitzades a la seu de la Federació Argentina de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Persones Transgènere (FALGBT). El 2017, amb un equip més consolidat, AMT dissenya la seua primera exposició al Centre de Memòria Cultural Haroldo Conti, un lloc altament simbòlic, perquè estava situat a l'antic centre de detenció clandestí de l'ESMA, cosa que va permetre a AMT obtenir un major reconeixement i ampliar l'abast de les seues col·leccions. esquerra|miniatura|Fotografia d'una celebració de carnaval del 1970, que forma part de la important col·lecció d'imatges de carnaval dels arxius, que registra un dels pocs moments en què les persones trans podien aparéixer lliurement en públic El 2018, l'AMT va rebre el Premi Ibermemoria de la Secretaria General Iberoamericana, un reconeixement que incloïa formació en documentació i gestió d'arxius. Això permeté que el projecte adoptàs arxivament professional, anant més enllà dels mètodes "intuïtius" abans guiats per l'experiència d'Estalles com a fotògraf. A més, els AMT van obtenir un estatus legal que els permetia sol·licitar ajuts, obtenir espai de treball i pagar i cobrar sous professionals. Un dels objectius dels AMT és convertir-se en una font d'ocupació per a persones trans grans, la majoria de les quals no tenen accés a pensions i han estat excloses de les institucions públiques. El seu equip està format per dones transgènere grans que, per primera volta, han tingut accés a oportunitats professionals que abans semblaven fora de l'abast. Els Arxius també ofereixen formació en digitalització d'imatges, fotografia contemporània i escriptura creativa per a les persones trans que hi treballen. Els anys següents marcaren un període de creixement significatiu i reconeixement internacional per al projecte, amb invitacions a participar en conferències internacionals sobre arxivística i activisme per a la diversitat sexual, i aparicions en exposicions en llocs com ara la Tate Modern, el Palau de la Virreina i el Museu Reina Sofia de Madrid, l'Institut Moreira Salles de São Paulo i la Biennal d'Art de São Paulo, així com en molts museus i institucions de renom a l'Argentina. AMT fou objecte d'una sèrie documental el 2021 que s'estrenà al canal Encuentro; va produir un podcàsting i un radiodrama, i va participar en el documental Álbum de familia (2024). miniatura|Fotografia de 1991, feta durant l'exili de Baudracco a Itàlia. Un tema recurrent en les col·leccions dels arxius, l'exili sovint representava una de les poques maneres que les persones transgènere argentines tenien per a no viure amagades La primera publicació impresa de documents dels Arxius de la Memòria Trans fou un llibre de fotos del mateix nom, publicat el 2020 per l'Editorial Chaco a Buenos Aires. Després d'aquesta incursió inicial en el món editorial, els arxius funden la seua editorial independent el 2022, dedicada a promoure autors i temes trans. Correa afirma que l'objectiu de l'editorial d'AMT és proporcionar una plataforma perquè les persones trans expliquen les seues històries, una oportunitat rara en altres mitjans editorials, així com crear llocs de treball per a persones trans. El primer llibre d'AMT és Si te viera tu madre (Si la teua mare et pogués veure), també publicat el 2022, que se centra en la vida i l'activisme de Baudracco amb textos i fotografies. El següent títol és Nuestros códigos (Els nostres codis) del 2023, un llibre d'artista que inclou fotos i cites de dones trans en diàleg amb documents d'altres arxius, originaris d'institucions encarregades de perseguir la comunitat. El 2024, AMT publica el llibre Kumas i una reedició actualitzada del primer llibre de fotos del 2020, El libro rosa (El llibre rosa), així com dos fanzines: La abuela y la travesti i El amor volverá. A diferència dels llibres anteriors, que eren principalment fotogràfics, Kumas presenta 19 testimonis en primera persona de transvestits i dones trans, en què comparteixen les seues històries de vida. Les col·leccions AMT també han aparegut en altres publicacions, com ara la revista argentina de fotografia Balam el 2018, la revista trans espanyola Candy Transversal el 2022 i el llibre Trans History in 99 Objects, publicat per Hirmer Publishers el 2024, entre d'altres.