Melània la Jove (c. 383 - 31 de desembre de 439) és una santa cristiana, Mares del Desert i ascètica que va viure durant el regnat de l'emperador Honori. És la néta paterna de Melània la Vella.
La festivitat de Melània la Jove se celebra el 31 de desembre (el 31 de desembre del calendari julià cau el 13 de gener del calendari gregorià).
Biografia Vida a Roma Melània era l'única filla del ric i poderós Valeri Publicola (fill de Melània la Vella) i la seva esposa Caeònia Albina,Schlitz, Carl (1913). "St. Melania (the Younger)". In Herbermann, Charles (ed.). Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company. tots dos cristians, de la família senatorial gens Valèria. Els seus parents paterns i materns havien ocupat els càrrecs més alts de l'estat amb gran distinció durant tot el segle, i Melània fins i tot podia presumir d'una llarga línia de sang imperial, més recentment a través de Valeri Ròmul (r. 308-309).
Es va casar amb el seu cosí patern, Valeri Pinià, als catorze anys malgrat les seves protestes. La Melaniae Junioris Vita ("Vida de Melània la Jove") del segle V diu:Rampolla del Tindaro, Mariano; Leahy, Ellen Mary Agnes; Thurston, Herbert (1908). The life of St. Melania [microform]. University of Chicago. London : Burns & Oates.
Melània sovint suplicava a Pinià que es decantés per l'ascetisme per poder mantenir la seva puresa per al senyor, però Pinià desitjava continuar la línia familiar.Miller, Patricia Cox (2005). Women in Early Christianity: Translations from Greek Texts. Catholic University of America Press.Chin, C. M.; Schroeder, C. T. (2017). Melania: Early Christianity through the Life of One Family (1 ed.). University of California Press. La parella va tenir dos fills, però cap dels dos va sobreviure.Coon, Lynda L. (1997). Sacred fictions : holy women and hagiography in late antiquity. Philadelphia: University of Pennsylvania Press. . OCLC 759158244. Aquestes morts van afectar la parella casada i van fomentar l'elecció de l'ascetisme. Això va ser especialment difícil a causa dels estàndards de la societat romana i del patrimoni familiar present a la vida de Melània i Pinià.Cohick, Lynn H. (2017). Christian women in the patristic world : their influence, authority, and legacy in the second through fifth centuries. Amy Brown Hughes. Grand Rapids, MI. . OCLC 961154751. Sabent que Melània volia practicar un estil de vida celibatari, el seu pare, a prop de la mort, va demanar perdó per haver impulsat el matrimoni no desitjat anys abans. Un cop va morir el seu pare, ella i el seu marit van abraçar l'ascetisme cristià i van mantenir una vida celibatària a partir de llavors. Com a única hereva del seu pare i del seu avi patern, va heretar la seva riquesa i les seves enormes propietats a la mort de Publicola després de 7 anys de matrimoni.
Melània va decidir deixar el palau per anar a una de les seves vil·les a la primavera del 404. Va ser animada per la seva àvia, Melània la Vella,Palladius, The Lausiac History (1918), Chapter LIV The Elder Melania que també havia viatjat des de Jerusalem i tenia fortes creences ascètiques. Els ascetes i els primers líders cristians creien que negar-se els plaers i desitjos mundans era essencial per al creixement espiritual i la proximitat a Déu. La seva aversió per la roba rica li havia causat patiment durant la vida del seu pare, però ara la va portar a regalar les seves robes de seda com a tovalloles d'altar de l'església, inclosos els seus ornaments d'or i tot el que era ric i costós al seu armari. No va demostrar cap desig de possessions mundanes portant una peça de roba de llana barata i gruixuda, i confeccionada per amagar i desfigurar la seva forma femenina. Va portar amb ella a la seva vil·la un gran nombre de famílies pobres i esclaus, a qui tractava com a germans i germanes. Aquestes accions van ser el resultat de l'ascetisme. miniatura|Santa Melània la Jove, Sacra Eremus Ascetriarum La vil·la dels Valeri era suposadament d'una mida enorme, ja que era prou gran per allotjar l'immens nombre de persones que Melània es va endur amb ella des de Roma. Aquesta, tal com deduïm del bisbe Pal·ladi, consistia en quinze eunucs, seixanta noies joves que havien fet vot de virginitat, altres dones lliures, esclaus i més de trenta famílies que havien seguit Pinià en el seu nou estil de vida. Però a més d'aquests hostes habituals, la casa de camp de Melània oferia hospitalitat als pelegrins a Roma, especialment a les nombroses delegacions de bisbes i sacerdots que van ser rebuts amb totes les marques d'honor i respecte a finals del 404 i principis del 405, per defensar la causa de Joan Crisòstom davant el papa Innocenci I. Va dispensar una hospitalitat generosa i no va escatimar despeses en l'entreteniment dels seus convidats. Pal·ladi parla amb agraïment de la respectuosa benvinguda amb què va ser donat durant la seva estada i de la gran suma de diners que li van donar a la seva partida el febrer del 406.
Va decidir disposar de les seves vastes propietats i donar els beneficis a institucions eclesiàstiques i als pobres.Butler, Alban (1962). Butler's lives of the saints. Vol. 4. P.J. Kenedy & Sons. p. 647. OCLC 18475812. Això va causar sorpresa i menyspreu entre l'aristocràcia romana, que considerava la parella com a bojos. Alguns dels seus parents consideraven que ara tenien l'oportunitat d'enriquir-se extravagantment aprofitant-se de la simplicitat i la inexperiència de la parella. La súplica de Melània a Serena i a l'emperador Honori el va portar a ordenar a cada província que les seves possessions fossin venudes sota la responsabilitat dels governadors i administradors públics, i que aquests fossin responsables de la remissió del preu a la parella.
La venda d'unes propietats tan enormes inevitablement va trigar diversos anys a completar-se, ja que fins i tot les propietats més petites de Melània generaven ingressos abundants. Part de les seves propietats romanien sense vendre a finals del 408 a causa de la invasió dels gots i el setge de Roma. Els seus oponents van aconseguir aprofitar la situació crítica, amb la cooperació secreta del senat, confiscant les propietats restants al Tresor. Van rebre el suport del prefecte, Pompeià, en el seu complot, i la llei de confiscació ja s'havia redactat. Tanmateix, el dia que el prefecte l'havia de proclamar, el poble es va rebel·lar a causa de l'escassetat de pa. Van capturar Pompeià, el van arrossegar pels carrers i el van matar al centre de la ciutat.
Ni tan sols els patricis romans més rics tenien prou diners per comprar les propietats de Melània. Els compradors finals no van poder pagar el preu complet de cop, de manera que els propietaris es van veure obligats a acceptar pagarés. El palau de Melània al turó Celi, del qual ella estava més ansiosa per desfer-se, era magnífic i contenia una acumulació de riqueses tan gran que era impossible trobar un comprador. Va romandre sense vendre, i el 410, després de ser saquejat per les hordes bàrbares d'Alaric i parcialment destruït pel foc, va ser regalat a canvi de res.
Vida a Sicília i Àfrica miniatura|Una imatge de Melània la Jove d'un artista desconegut Melània i Pinià van deixar Roma l'any 408 amb la seva mare Albina i Rufí d'Aquileia, un vell amic de la família, per viure una vida monàstica prop de Messina (Sicília) durant dos anys. Van residir a la magnífica vil·la (probablement Pistunina) que posseïen a la riba occidental de l'estret, davant de Reggio de Calàbria, envoltada bellament per mar i terra.
Mentrestant, Melània estava ocupada disposant dels seus béns restants, els ingressos dels quals va distribuir en almoines i altres donacions. Després de la presa de Roma per Alaric I, els invasors van marxar sobre el sud d'Itàlia i van destruir Reggio. Melània va presenciar els incendis des de l'altra banda de l'estret.
La por dels invasors va impulsar Melània a buscar un refugi més segur. Àfrica era considerada un port segur per moltes famílies romanes que ja havien emigrat a Cartago. Després d'haver venut moltes de les seves possessions a Itàlia i Sicília i després de la mort de Rufí el 410, van decidir viatjar a Àfrica. Abans de la veritable partida, van intentar visitar Paulí de Nola, però segons Geronci de Jerusalem,"Gerontius-Brill Encyclopedia of Early Christianity Online". una tempesta va obligar el vaixell a anar a una illa sense nom (probablement Lipari) que havia estat devastada per pirates que van demanar rescat als habitants. Melània va rescatar els illencs amb els seus propis diners.Milewski, Ireneusz (30 December 2017). "Ireneusz Milewski (Gdańsk), A Few Remarks on the Ransom Paid for Releasing Captives in Selected Early Byzantine Hagiographic Texts". Studia Ceranea. Journal of the Waldemar Ceran Research Centre for the History and Culture of the Mediterranean Area and South-East Europe. 7: 151–159. Finalment, van continuar directament cap a Àfrica, on es van fer amics d'Agustí d'Hipona i es van dedicar a una vida de pietat i obres de caritat.
En lloc de viure en una ciutat com Cartago o Hipona, van optar per viure en relativa tranquil·litat a la seva finca, prop de Tagaste, a l'actual Algèria. La finca era de tal extensió i importància que incloïa dues seus episcopals, una pertanyent a l'Església Catòlica i l'altra als donatistes. Algunes de les habitacions de la vil·la estaven "plenes d'or". Alipi era el famós bisbe d'allà, amb qui es van fer amics i van tenir relacions estretes amb Paulí i Agustí. Alipi havia ajudat a establir el primer monestir d'Agustí a l'Àfrica. L'església de Tagaste havia estat molt pobra, però Melània la va equipar amb copes d'or i plata, i amb tovalloles d'altar ricament brodades en or i cosides amb perles. Va dotar aquesta església amb extenses propietats, inclosa una gran part de la ciutat mateixa. Seguint el consell dels principals bisbes Agustí, Alipi i Aureli de Cartago, també va ser generosa amb les altres esglésies i monestirs d'Àfrica. Va assignar una renda regular per fer-los independents de les almoines precàries.
Van romandre-hi durant set anys i van fundar un convent per a les verges consagrades que abans eren esclaves seves, però que eren tractades com a germanes seves. Melània es va convertir en Mare Superiora i també va fundar un claustre del qual Pinià es va fer càrrec.
En l'anomenat afer Pinià, la mare de Melània, Albina, va escriure a Agustí demanant-li que els visités, però ell no va voler marxar de la seva església. Com a resultat, Albina, Alipi, Melània i Pinià van viatjar fins a Hipona. Un cop allà, la congregació frenètica va exigir que Pinià fos ordenat sacerdot d'Hipona i el va obligar a jurar que hi romandria.Wills, G (1999). "Augustine's Hippo: Power Relations (410-417)". Arion: A Journal of Humanities and the Classics. 7 (1): 99. ISSN 0095-5809 Agustí va amenaçar que marxaria com a bisbe.
Practicava penitència severa i portava cilici, i a la nit descansava breument a la terra dura que feia de llit. La seva dieta consistia en herbes o verdures preparades amb una mica d'oli.
Vida a Palestina El 417, van viatjar a Palestina passant per Alexandria. A Palestina, van viure en una ermita prop del Mont de les Oliveres, on Melània va fundar un segon convent. Després de la mort de Pinià cap al 420, Melània va construir un claustre per a homes i una església, on va passar la resta de la seva vida.
A Betlem va conèixer a Jeroni d'Estridó, de qui va ser una fidel amiga i col·laboradora. Va visitar als Pares del Desert, la cuna del monaquisme oriental a Egipte, on va quedar profundament impressionada per la senzillesa de la seva vida ascètica.
L'any 431 va morir la seva mare Albina. El 436, va anar a Constantinoble, a consolar al seu ric tiet Rufí Antoni Agripí Volusià, a qui va batejar quan estava molt malalt.
La emperadriu Èlia Eudòxia, durant una peregrinació a Jerusalem, el 437, li va demanar consell sobre quines donacions fer a cadascuna de les esglésies i monestirs de la Ciutat Santa.