La plaça de la Llibertat és una plaça de la ciutat de Reus, que ocupa el lloc on hi havia hagut els pavellons del quarter de cavalleria, la plaça del Quarter, on es feien les maniobres militars d'exhibició, i la part sud del que havia estat l'antiga plaça de la Llibertat anomenada així l'any 1869. miniatura|esquerra|La plaça del Quarter de cavalleria L'antiga plaça de la Llibertat tenia per límits a l'oest un dels pavellons del quarter de Cavalleria, i a l'altra banda l'Estació del Nord, construïda l'any 1863. L'alcalde Víctor Rosselló la va urbanitzar l'any 1868, poc abans d'haver de fugir de Reus per l'esclat de la revolució de setembre. En un principi s'anomenava la plaça de l'Estació, després, el mateix 1868, de la Revolució, però quan aquest nom es va donar a la plaça de les Monges (actual plaça de Prim, se li va posar el nom de plaça de la Llibertat. L'antiga plaça de la Llibertat era una gran arbreda que centrava l'eix del palauet de cal Boule, que s'anomenava popularment la «plaça dels arbres» i oficialment «de la Llibertat». Ara aquest espai està ocupat per l'edifici de Correus, els antics jutjats i la Policia Nacional, i en part també per l'actual plaça.
Francesc Gras i Elias, quan parla d'aquesta plaça, rememora la fundació del Quarter de Cavalleria, i diu que el 9 d'agost de 1751 es va posar la primera pedra d'aquell magnífic edifici. miniatura|esquerra|Rètol de la plaça L'any 1939 va canviar el nom de la part sud de la plaça, que es va anomenar «Avenida de los Mártires» i la part nord es va edificar. L'any 1979, amb el primer ajuntament democràtic, va recuperar el nom antic: plaça de la Llibertat. A Reus, popularment, se la coneixia com a passeig o plaça dels Màrtirs, i també com «la Rambleta». Actualment, la plaça va des del carrer Ample fins al carrer del doctor Robert.
L'onze de setembre de 1977, es va convocar per primera vegada a la ciutat la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya al postfranquisme, i es va celebrar una gran manifestació convocada per una trentena d'organitzacions polítiques, sindicals i ciutadanes, segons la guàrdia urbana eren 10.000 persones, i a les 8 del vespre, la manifestació va sortir d'aquesta plaça, que els convocants havien rebatejat com a «plaça de l'11 de Setembre». Aquest nom no va quallar.
El Monòlit de la plaça L'ajuntament republicà presidit per Ramir Ortega, l'any 1938 va voler retre homenatge als 133 soldats liberals morts en el Combat de Morell i Vilallonga amb motiu del centenari de la batalla. Per això va encarregar a l'arquitecte Josep Simó Bofarull els plànols per construir un monument a la plaça dels Quarters. L'escultor Antoni Aguadé en va fer una maqueta. El monument prenia la forma d'un obelisc de gran alçada que, al capdamunt, portava una estrella de cinc puntes que es podia il·luminar. El 21 de gener de 1938, la premsa donava la noticia de que el darrer ple municipal havia destinat 10.000 pessetes per a construir-lo. Les circumstàncies del moment van impossibilitar-ne la realització i tant Josep Simó com Antoni Aguadé se'n van anar a l'exili el 1939. miniatura|esquerra|Monòlit. Ara al Cementiri Acabada la guerra, tal com també es feia en altres ciutats de l'Estat, a Reus es va erigir un monument «a los mártires». L'alcalde José M. Fernández de Velasco va promoure l'any 1939 la construcció del «Monumento a los Caídos», un monument en honor als morts franquistes durant la guerra, recuperant i modificant el projecte de Josep Simó. Es va crear una comissió presidida per Juan Juderías Cano per tal de recollir diners. Es va col·locar la primera pedra el 15 de gener de 1940, primer aniversari de l'entrada dels franquistes a Reus, i es va escollir per la inauguració el dia 29 d'octubre quan el nou règim celebrava el «dia dels caiguts». L'alcalde Miquel Colàs, el juliol de 1977 va fer aprovar una moció per treure el «yugo y las flechas» símbols falangistes, del monòlit que hi havia a la plaça (llavors de «los Mártires»), considerant que era un monument a tots els que van morir a la guerra civil.Gavaldà, Antoni. «Reus en la transició». A: Història general de Reus, vol. V. Reus: l'Ajuntament, 2003, pàg. 17-18.
Actualment l'obelisc, modificat i reinterpretat, es troba al Cementiri de Reus amb una placa que diu:
Edificis interessants A la plaça de la Llibertat s'hi troba el Museu d'Art i Història, en un edifici de l'arquitecte Antoni Sardà, un projecte monumental amb l'estètica oficialista del moment, que recupera les formes clàssiques, en un conjunt grandiloqüent d'acord amb la ideologia del règim franquista, segons diu Ignacio López Alonso. A l'extrem de ponent hi ha l'edifici de la Caixa de Pensions, allà on arrenca el carrer de Prat de la Riba, construït en un solar que havia ocupat l'antiga presó, de propietat municipal, comprat per l'entitat d'estalvi. L'arquitecte Enric Sagnier va projectar un casalici que combinava l'ús com a seu de l'entitat a la ciutat amb pisos d'habitatges particulars a les plantes superiors.March Barberà, Jordi. «Catàleg de l'arquitectura noucentista de Reus». A: Arquitectura noucentista a Reus. Reus: Pragma, 2003. Pàg. 136-138.
Referències
Categoria:Places de Reus