va ser un compositor finlandès del període modernista. És àmpliament reconegut com un dels compositors finlandesos més importants sorgits de la generació que va seguir a Jean Sibelius.

Moltes de les seves obres estan relacionades amb l'èpica Kalevala. Va rebre influències de la música francesa i espanyola, i especialment de Maurice Ravel, per qui tenia una estima particular.

El nucli de l'obra de Klami consisteix en un assortiment d'obres relacionades amb l'epopeia nacional finlandesa, el Kalevala, entre les més destacades hi ha: el Kalevala sarja (Suite Kalevala) de cinc moviments; 1933, revisat el 1943), inspirat en La consagració de la primavera de Stravinski; el poema simfònic Lemminkäisen seikkailut saaressa (Aventures a l'illa de Lemminkäinen; 1934); i el ballet inacabat Pyörteitä (Remolins), que sobreviu com a dues suites. Un element central del llegat de Klami és la suite orquestral de sis moviments Merikuvia (Quadres del mar; 1932); la Rapsòdia Carèlia (1927); i Psalmus (1936), un oratori per a solistes, música mixta, cor i orquestra. També va escriure dues simfonies numerades, el 1938 i el 1945, respectivament, així com dos concerts per a piano (1925, 1950), un concert per a violí (1943) i la Fantasia Cheremissiana per a violoncel i orquestra (1931).

Va participar en sis conflictes armats, incloent-hi dues guerres a Carèlia, la Guerra Civil Finlandesa, la Guerra d'Independència d'Estònia, la Guerra d'Hivern de 1939-1940 i la Guerra de Continuació de 1941-1944.

Biografia miniatura|El compositor finlandès Erkki Melartin, amb qui Klami va estudiar a l'⁣Institut de Música de Hèlsinki el 1920 miniatura|El director d'orquestra finlandès Toivo Haapanen va dirigir el segon (1931), el tercer (1943) i el quart (1946) dels concerts de composició de Klami. miniatura|El director d'orquestra finlandès Georg Schnéevoigt va estrenar moltes de les obres de Klami, inclosa la més famosa: la versió inicial en quatre moviments de la Suite Kalevala. Klami va estudiar música a Hèlsinki amb Erkki Melartin i més tard a París i Viena. La Rapsòdia Carèlia de Klami, que formava part del seu primer concert de composició el 1928, va ser un succès de scandale que li va portar una atenció considerable. Les seves obres principals inclouen la Suite Kalevala i el ballet inacabat Whirls. L'oratori Psalmus (1936) ocupa un lloc únic en la música sacra finlandesa. Klami també va experimentar amb la forma simfònica en les seves dues simfonies (1938 i 1945) i la Simfonia infantil (1927), i la forma de concert en els seus dos concerts per a piano (núm. 1 Une nuit à Montmartre i núm. 2 per a piano i orquestra de corda) i un concert per a violí (1943). Sent un mestre de les obres orquestrals en miniatura, la suite orquestral Sea Pictures també es considera un dels seus principals èxits. Per recomanació de Sibelius, el govern li va concedir una petita renda vitalícia. El 1959 va ser nomenat membre de l'⁣Acadèmia Finlandesa de Ciències i Lletres (un dels màxims honors de Finlàndia).

Klami va morir d'un atac de cor a Virolahti als 60 anys mentre navegava pel seu vaixell preferit, el Miina.

Llegat Recepció i enregistraments Aclamat en vida, avui Klami és escoltat poques vegades fora dels països nòrdics, amb l’excepció potser de la Suite Kalevala.

El boom discogràfic dels anys noranta va fer que totes les obres principals de Klami estiguessin disponibles per al públic, si bé sovint amb una sola interpretació per composició.

Malgrat aquests projectes, una part important del seu catàleg continua sense enregistrar (i sense publicar), i ha rebut una atenció considerablement menor per part de les discogràfiques en comparació amb altres compositors finlandesos com Leevi Madetoja, Aulis Sallinen i Joonas Kokkonen.

Memorials Fundada el 1987, la Societat Uuno Klami de Hèlsinki té com a objectiu reconèixer el compositor i promoure la publicació, l’estudi acadèmic i la interpretació de la seva música. A la seva primera assemblea general, el 16 de maig de 1988, la musicòloga Helena Tyrväinen fou elegida presidenta; va ocupar el càrrec durant 22 anys, fins al 2010.

A més, cada cinc anys, la Kymi Sinfonietta i les ciutats de Kotka i Kouvola (situades a la regió de Kymenlaakso, al sud de Finlàndia, on va néixer Klami) coorganitzen el International Uuno Klami Composition Competition. El seu objectiu és incrementar el reconeixement internacional de Klami i de la seva música, alhora que ampliar el repertori contemporani europeu per a una sinfonietta.

La primera edició es va celebrar els anys 2003–04, seguida de les edicions 2008–09 (II), 2013–14 (III) i 2018–19 (IV). La Kymi Sinfonietta interpreta les obres seleccionades en el concert final, i un jurat —presidit pel compositor finlandès Kalevi Aho— atorga els tres premis principals. També hi ha un premi del públic i guardons concedits pels municipis participants.

Selecció de composicions Simfonies Simfonia infantil (Lapsisinfonia en finès), per a orquestra de cambra, op. 17 (1928); tres moviments Simfonia núm. 1, per a orquestra (1937–38); quatre moviments Simfonia núm. 2, per a orquestra, op. 35 (1945); quatre moviments

Concertant Concert per a piano núm. 1, (Nit a Montmartre), per a piano i orquestra, op. 8 (1925); tres moviments Tšeremissiläinen fantasia (Fantasia txeremissa), per a violoncel i orquestra, op. 19 (1931); dos moviments Introduction e Staccato etude, per a trompeta i orquestra de cambra (1931–32) Esquisse, per a violí i cordes (1932) Intermezzo, per a corn anglès i orquestra de cambra (1937) Concert per a violí, per a violí i orquestra, op. 32 (1939–43; reescrit el 1954); tres moviments Concert per a piano núm. 2, per a piano i cordes, op. 41 (1950); tres moviments (Tema amb set variacions i coda), per a violoncel i orquestra, op. 44 (1953–54)

Música per a l’escena Intohimot jalavien varjossa (Desig sota els oms) música incidental per a clarinet, trompeta, violí i piano (1930), per a l’obra Desire Under the Elms de 1924 d'Eugene O'Neill Arranjada el 1931 per Klami com a Rag-time and Blues, un quintet per als instruments esmentats amb l’addició d’un segon violí Tuhlaripoika (El fill pròdig) música incidental per a veu masculina, cor, flauta, clarinet, piano i cordes (1945); obra de Marin Držić (traducció al finès de Jalo Kalima Pyörteitä (Remolins), ballet inacabat («escenes de dansa simbòlica») en tres actes basat en la llegenda del Sampo del Kalevala (1957–61): L’acte 1 es conserva com a partitura per a piano de Klami (1958; la partitura orquestral es considera perduda); fou orquestrat pel compositor finlandès Kalevi Aho a finals dels anys vuitanta i estrenat el 1988 L’acte 2 (concebut com un divertiment) és l’únic dels tres que es conserva en l’orquestració de Klami; el 1960 en va extreure dues suites de ballet L’acte 3 s’ha perdut o bé no va arribar a ser escrit

Suites per a orquestra Kohtauksia nukketeatterista (Escenes d’un teatre de titelles), suite per a orquestra de cambra (orquestrada el 1931; la partitura teatral original de 1925 per a dos pianos s’ha perdut); cinc moviments Hommage à Haendel (Homenatge a Haendel), suite per a piano i cordes, op. 21 (1931); quatre moviments Kuvia maalaiselämästä (Escenes de la vida rural), suite per a orquestra de cambra (1932); sis moviments Merikuvia (Imatges marines), suite per a orquestra (1930–1932); sis moviments Kalevala-sarja (Suite Kalevala), cinc quadres simfònics per a orquestra, op. 23 (1930–33; el núm. 3 afegit el 1943); basada en relats del Kalevala; cinc moviments (originalment quatre) Sarja jousiorkesterille (Suite per a orquestra de cordes) (1937); quatre moviments Sarja pienelle orkesterille (Suite per a petita orquestra), op. 37 (1946); tres moviments

Altres obres per a orquestra Karjalainen rapsodia (Rapsòdia careliana), per a orquestra, op. 15 (1927) Opernredoute, vals de concert per a orquestra, op. 20 (1929) Sérénades joyeuses (Serenates joioses), per a orquestra de cambra (1933); quatre moviments Helsinki March (1934) Lemminkäisen seikkailut saaressa (Les aventures insulars de Lemminkäinen), poema simfònic per a orquestra (1934); basat en el Kalevala; primer intent de Klami de compondre un scherzo central per a la Suite Kalevala, posteriorment suprimit i convertit en obra independent Karjalaisia tansseja (Danses carelianes), per a orquestra de cambra (1935) Nummisuutarit (El sabater del bruguerar), obertura de concert per a orquestra (1936); basada en l’obra homònima de Aleksis Kivi Suomenlinna, obertura de concert per a orquestra, op. 30 (1939–40; reescrita el 1944); inspirada en les illes de Suomenlinna; posteriorment reanomenada Linna meren äärellä (La fortalesa vora el mar) Sérénades espagnoles (Serenates espanyoles), per a orquestra de cambra (1944); quatre moviments Kuningas Lear (Rei Lear), obertura de concert per a orquestra, op. 33 (1944–45); no relacionada amb la música escènica homònima (conjunt de cambra, 1936–37) Pyöräilijä (El ciclista), rondó per a orquestra (1946) Karjalainen tori (Un mercat carelià), per a orquestra, op. 39 (1947) Revontulet (Aurore boréale o Aurora boreal), fantasia per a orquestra, op. 38 (1946–48); inspirada en el fenomen natural de l'aurora polar All'ouvertura, obertura de concert per a orquestra, op. 43 (1951)

Notes

Referències

Notes de llibret citades

Categoria:Compositors finlandesos del segle XX Categoria:Pianistes finlandesos Categoria:Persones de la Vall de Kymi Categoria:Morts a la Vall de Kymi Categoria:Guerra Civil finlandesa Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Compositors morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1900