Jesús Dalmau i Colom (Manresa, 24 de desembre de 1916 - castell de Hartheim, 10 de febrer de 1942) fou un obrer i activista polític independentista català, militant de Nosaltres Sols! com a part integrant d'Estat Català.
Trajectòria Nascut el 24 de desembre de 1916 a Manresa, el seu pare fou Josep Dalmau (altres fonts indiquen Ramon Dalmau) i la seva mare Eugènia Colom i tingué una germana gran anomenada Concepció (nascuda el 1916) i un germà petit anomenat Tomàs (nascut el 1921). La família residí en un pis situat al centre històric de la ciutat, concretament al carrer del Canonge Montanyà, 12, 2n-1a. Dalmau treballà com a obrer a la fàbrica manresana de la Pirelli i milità a Nosaltres Sols!, integrat dins d'Estat Català. L'esclat de la guerra del 36 el sorprengué amb dinou anys però no fou fins a l'agost de 1937 que fou cridat a files al bàndol republicà. El febrer de 1939 es veié obligat a emprendre l'exili cap a la Catalunya del Nord per escapar de la repressió franquista i quan creuà la duana fou internat al camp d'Argelers. Per fugir de la misèria dels camps de concentració francesos, s'allistà a la 92a Companyia de Treballadors Estrangers de l'Exèrcit francès i el destinaren a Noyers-le-Val, a la vora de la frontera amb Bèlgica i Alemanya.
Amb la desfeta de França, els nazis l'empresonaren durant mig any al camp de presoners de guerra Stalag XI-B de Fallingbostel amb el número de matrícula 87.018 i, el 27 de gener de 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen, juntament amb els també manresans Joaquim Amat-Piniella, Bernat Comín, Jaume Real i Rossend i Fèlix Labara, pare i fill respectivament. A Mauthausen rebé el número de matrícula 6.313 i, poques setmanes després, el 8 d'abril, fou transferit a un dels subcamps de Gusen amb el número 12.205. El 4 de febrer de 1942 fou enviat al castell de Hartheim, usat a l'època com a centre d'eutanàsia, on fou assassinat el 10 de febrer de 1942, amb 25 anys d'edat.
El 25 de gener de 2017, l'Ajuntament de Manresa col·locà una llamborda Stolperstein () en homenatge seu, davant del portal de carrer del Canonge Montanyà, número 12, que fou la casa on visqué amb la seva família abans de l'exili.
Notes
Referències
Categoria:Independentistes catalans Categoria:Militants d'Estat Català Categoria:Membres de la Resistència morts en camps de concentració nazis Categoria:Executats Categoria:Morts a l'Alta Àustria Categoria:Morts el 1942 Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics manresans Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1916