Dona, vida, llibertat () és un lema polític kurd popular utilitzat tant en els moviments independentistes kurds com en els confederalistes democràtics. El lema es va convertir en un crit de guerra durant les protestes que van tenir lloc a l'Iran com a resposta a la mort de Mahsa Amini.

La frase es va convertir ràpidament en un crit de guerra universal, simbolitzant la resistència contra l'opressió i la lluita pels drets de les dones.

Origen miniatura|Un cartell amb el lema escrit en kurd i anglès per manifestants iranians a les protestes iranianes de Mahsa Amini del 2022-23 Les arrels d'aquesta consigna es troben en el moviment per la llibertat kurd de finals del segle passat. La seva autoria s'atribueix al moviment de dones kurdes, una facció articulada mitjançant l'activisme social per fer front a la persecució sistemàtica dels governs de l'Iran, l'Iraq, Turquia i Síria. L'eslògan va ser popularitzat encara més per figures kurdes com Abdullah Öcalan, en els seus escrits anticapitalistes i antipatriarcals. Des del seu primer ús, l'eslògan ha estat utilitzat per membres d'organitzacions kurdes i per aquells que eren fora del moviment kurd. Aquest va ser l'eslògan dels combatents kurds per trencar el setge de Kobani per part de l'⁣Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant a Síria.

Escampat per tot el món L'eslògan va guanyar força internacional després de la internacionalització de les protestes de Mahsa Jina Amini a països europeus, els Estats Units i Austràlia. Abans d'això, l'eslògan també va ser utilitzat pels moviments pels drets de les dones en diverses reunions internacionals. Per exemple, el 25 de novembre de 2015 es va utilitzar en reunions celebrades per commemorar el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones en diversos països europeus.

Afganistan El 20 de setembre de 2022, dones afganeses van corejar el lema en una protesta en suport de les dones que protestaven a l'Iran.

França El 2018, durant el Festival de Cinema de Cannes, el repartiment de Girls of the Sun va corejar "jin jiyan azadî". L'eslògan es va imprimir posteriorment en persa a la primera pàgina del diari francès Libération el setembre de 2022 després de les protestes contra la mort de Mahsa Amini.

Índia L'eslògan va ser vist dibuixat a la carretera durant el moviment Meyeder Raat Dokhol de 2024 a Calcuta, ja que els ciutadans exigien més seguretat per a les dones a la societat, especialment a la nit.

Iran L'ús del lema "Dona, Vida, Llibertat" es remunta a una sèrie de protestes després de la mort de Mahsa Amini el setembre de 2022, que va ser arrestada i detinguda per la "policia de la moralitat" iraniana per no cobrir-se correctament els cabells i posteriorment va morir sota custòdia policial.

Les protestes arran del cas Mahsa Amini han marcat un punt d'inflexió a l'Iran, representant l'amenaça més directa a l'estabilitat del règim des de 1979. El moviment, caracteritzat per accions altament simbòliques de desobediència civil femenina, es va articular inicialment a través de plataformes digitals gràcies a líders locals. Davant el bloqueig informatiu imposat pel govern, la consigna "Dona, vida, llibertat" va saltar a l'esfera internacional com a emblema de la revolta. El balanç de la resposta estatal va ser tràgic: més de 500 civils morts i un miler d'empresonats.

El lema es va corejar al funeral d'Amini a Saqqez i després es va difondre en línia per una organització i es va convertir en una etiqueta de tendència. Més tard es va sentir en protestes inicials a Sanandaj després del funeral. El 21 de setembre, el lema va ser corejat per estudiants de la Universitat de Teheran, i per manifestants de tot el país els dies següents. El 28 de setembre i després de les protestes, els estudiants de la Universitat de Ciències Mèdiques de Shiraz van utilitzar el lema en les seves protestes juntament amb un nou lema similar: "Dona, Vida, Llibertat; Home, Pàtria, Prosperitat". Durant la nit, les protestes es van estendre per 15 ciutats de l'Iran després de la mort de Mahsa Amini. La policia va continuar arrestant més persones i va desplegar gas lacrimogen per dispersar les multituds.

"Arran de l'expansió de les protestes iranianes a altres ciutats del món, es van celebrar manifestacions a diferents ciutats amb manifestants utilitzant el lema "Dones, Vida, Llibertat" juntament amb altres lemes. A causa de la seva expansió a ciutats d'arreu del món i l'àmplia cobertura en mitjans de comunicació estrangers, el diari francès Libération va utilitzar una imatge de les protestes iranianes amb el lema en persa acompanyat de la seva traducció al francès. També es va utilitzar a la secció final de la lletra de la cançó "Baraye" de Shervin Hajipour, que va ser detingut per la policia després de rebre elogis mundials per la cançó. La seva cançó "Baraye" va ser cantada posteriorment en protestes globals per l'Iran l'1 d'octubre de 2022 a aproximadament 150 ciutats d'arreu del món.

El febrer de 2023, vint sindicats, grups feministes i organitzacions estudiantils independents iranians van emetre un manifest de 12 punts. Articulava i elaborava el significat del lema "dona, vida, llibertat", buscant la fi de l'opressió, la discriminació, la tirania i la dictadura.

Turquia Aquest lema ha estat utilitzat repetidament a Turquia per les Mares del Dissabte. El lema també va ser corejat per manifestants turcs a Turquia, quan es van reunir per protestar davant de l'ambaixada de la República Islàmica de l'Iran el 21 de setembre de 2022.

Recepció Entre les persones destacades que van signar en solidaritat amb el moviment hi ha: Nazanin Afshin-Jam - Activista dels drets humans i autor. Jacinda Ardern - Ex primera ministra de Nova Zelanda. Laura Bush - Ex Primera Dama dels EUA Kim Campbell - 19a Primera Ministra del Canadà. Hillary Rodham Clinton - Exsecretària d'Estat dels EUA Shirin Ebadi - Premi Nobel de la Pau, EUA Patricia Ellis - Presidenta i fundadora del Grup de Política Exterior de Dones. Christine Lagarde - Líder econòmica i política, França. Nadia Murad - Premi Nobel de la Pau, Iraq. Michelle Obama - Ex Primera Dama, EUA Oprah Winfrey - Personalitat mediàtica i filantropa, EUA Malala Yousafzai - Premi Nobel de la Pau, Pakistan.

El sociòleg iranià Taghi Azadarmaki va afirmar que l'eslògan és "un dels desitjos més arrelats de la classe mitjana". El sociòleg iranià Farhad Khosrokhavar considera l'eslògan com "un nou tret en la seqüència de protestes civils iranianes". El sociòleg Mehrdad Darvishpour creu que el lema és "Desafiant la ideologia dominant violenta, patriarcal, letal i autoritària". L'analista polític iranoamericà Karim Sadjadpour veu l'eslògan "Dona, Vida, Llibertat" com un contrapunt al govern. Mohammad Fazeli, sociòleg i professor de sociologia iranià, creu que en aquest eslògan, la dona té una cara simbòlica i demostra l'odi a la violència.

Resposta La ministra d'Afers Exteriors alemanya, Annalena Baerbock, va protestar pels drets de les dones amb pancartes de "Jin, Jiyan, Azadî" al Comitè del Partit. Una membre sueca del Parlament Europeu, Abir Al-Sahlani, es va tallar els cabells al Parlament Europeu durant un discurs en solidaritat amb les dones kurdes a l'Iran i, agafant unes tisores, va dir "Jin, Jiyan, Azadî". La cantant kurda finlandesa i nord-americana Helly Luv va publicar una cançó sobre Jin, Jiyan, Azadî. La cantant iraniana-holandesa Sevdaliza va llançar una cançó anomenada "Woman Life Freedom زن زندگی آزادی". El 2023 , els membres del Parlament Europeu van atorgar el Premi Sàkharov a Mahsa Amini i al moviment.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Lemes Categoria:Justícia social Categoria:Kurdistan