La Pagoda del Cavall Blanc es troba a Dunhuang, a Gansu, a la Xina, i la van construir per a commemorar Tianliu, el cavall blanc del monjo budista Kumārajīva, que va dur escriptures budistes de Kutxa fins a Dunhuang, al voltant de l'any de 384.

La pagoda és a uns 2 km al sud-oest del centre de la ciutat de Dunhuang. La restauraren en l'era de l'emperador Daoguang (1821-1851), i al 1992. Té 12 metres d'alçada, i un diàmetre de 7 metres, amb 9 nivells en total. L'exterior és de rajola de tova, amb una barreja de gespa i fang, i calç. La base en té forma d'una roda de vuit radis. El primer nivell té quatre costats, mentre que els nivells de 2 a 4 en tenen més; el cinqué nivell és decorat amb brodes en format de flor de lotus; el sisé té forma d'una paella bolcada de cap per a baix; el seté nivell té forma de roda, i el vuité d'una placa hexagonal, amb grans campanes penjades al vent en cadascun dels cantons. Per sobre, n'hi ha pilotes de metall, muntades per un trident. Els habitants diuen que el carilló de les campanes és un eco del renill del cavall.

Història esquerra|miniatura|Detall d'un dels pisos de la pagoda Kumārajīva, un monjo budista molt reverenciat i també traductor, nasqué a la ciutat estat de Kutxa, fill d'una princesa, Kutxean, i un braman de Caixmir. El seu cavall, Tianlu, recorria camins, muntanyes i rius.

D'acord amb la llegenda, quan Kumārajīva arribà a l'antiga ciutat de Shazhou (ara Dunhuang), va decidir fer una parada d'uns dies al Temple Puguang, per a predicar sobre les escriptures. Poc abans de la seua partida, Tianliu va caure malalt, i va morir poc després. Devastat per la mort del seu únic company de viatge, Kumārajīva va construir una pagoda de nou pisos, que té relíquies de Buda i homenatja el seu cavall.

El Sutra del Diamant (en sànscrit: Vajracchdikāprajñāpāramitāsūtra), un dels escrits de Kumāradjīva duts a la Xina, el va traduir a la llengua xinesa l'any 402, i n'esdevingué la versió més llegida, copiada i recitada a la Xina. Una còpia impresa del seu sutra, trobada el 1910 a les coves de Mogao, a prop de Dunhuang, es va datar de l'any 868, i això ho fa el llibre imprés més antic del món.

La còpia, la restaurà la Biblioteca Britànica. El procés de restauració va durar set anys, del 2003 al 2010.

Referències

Categoria:Temples budistes de la República Popular de la Xina