miniatura|Circumambulació al voltant del chörten del monestir de Labrang a Gansu Chörten (en tibetà: མཆོད་རྟེན།, pronunciat Tcheutèn) és el nom tibetà de les stupes budistes (d'origen indi) que es troben en tota Àsia. També s'anomenen dagoba a Sri Lanka.
Són l'expressió arquitectònica més estesa del budisme. Es troben a tot arreu i de mides diferents.
Els chörtens es construïren i encara es construeixen en totes les àrees de l'Himàlaia.
Orígens L'stupa índia era una estructura permanent que simbolitzava un monument funerari sense un espai interior accessible. La primera stupa es va construir a l'Índia al segle II abans de la nostra era. Era un dels símbols de la religió budista, en una època en què les imatges religioses no eren permeses.
Els primers chörtens del Tibet albergaren les relíquies de Buda Shakyamuni. Més tard esdevingueren receptacles per als cossos de tibetans sants. Les restes mortals de dignataris com el dalai-lama o el panchen-lama estan enterrades en chörtens molt grans o d'or. Altres contenen textos sagrats. El Tibet tenia milers de chörtens erigits en memòria de grans mestres, o per a albergar relíquies i ofrenes, però quasi tots els van destruir durant la Revolució Cultural o abans.
=== De lstupa al chörten === miniatura|Chörten del Parc Beihai, Pequín (Dinastia Qing) miniatura|Stupa construïda per Thubten Ngodup i dedicada per Khamtrul Rinpoche a Gangchen Kyishong, Dharamsala La forma de l'stupa varia considerablement a mesura que s'estén pel continent asiàtic, i cada àrea en crea el seu estil. Així, al Tibet, així com a Bhutan, Ladakh i Sikkim, l'''stupa es converteix en un chörten, amb la característica forma bulbosa, mentre que a Myanmar i al sud-est asiàtic adopta una forma típica de campana. Aquest tipus de chörten es troba en tota la Xina, alguns construïts durant la Dinastia Yuan (Temple Tayuan de Shanxi, Pagoda del Cavall Blanc de Gansu, Stupa Blanca del Temple Miaoying de Pequín) i altres durant la Dinastia Qing (Gran Pagoda Blanca de l'illa Qionghua de Pequín), els respectius governs de la qual van seguir les pràctiques del budisme tibetà.
Hi ha vuit formes de stupa. Una, anomenada "victòria sobre Māra" és la que té lstupa dedicada al govern tibetà a l'exili, a Gangchen Kyishong, a prop de Dharamsala, triada per Thubten Ngodup. Se'n diu que té el poder d'oposar-se a les forces subterrànies negatives.
Arquitectura Els chörtens tenen tota mena de mides, des d'escultures en miniatura col·locades en un altar fins a edificis monumentals, i en colors diferents.
Materials A causa de la relativa escassetat de fusta al Tibet i l'absència de construccions monumentals en pedra, el chörten es construeix amb els mateixos materials que les granges i els monestirs: amb rajola o pedra amb un revestiment de guix.Robert E. Fisher, L'art du Tibet, Édition Thames & Hudson, 1998, p. 83-89.
Estil dels chörtens miniatura|Chörten que serveix de porta de la ciutat de Lhasa (1938) L'estil dels chörtens abasta des de còpies de stupes índies (en especial les de Caixmir o de la Dinastia Pala) fins a edificis complexos construïts en nivells amb espais interiors reservats per al culte, com el chörten Gyantsé, també anomenat kumbum, el més important del Tibet; d'altres tenen forma de porta.
També hi ha petits chörtens d'ofrena fets de coure.
El pla dels chörtens tibetans pot variar, des del pla circular del de Kham fins a un pla quadrat del de Ladakh.
També hi pengen banderes d'oració budistes.
Simbolisme miniatura|Chörten de Ladakh Es van construir i encara es construeixen chörtens en totes les regions de l'Himàlaia.
Sota la seua aparent simplicitat, el chörten encarna un simbolisme complex. Es pot interpretar de maneres diferents.
Els quatre graons inferiors es refereixen a la comunitat de persones religioses (sangha), La base cúbica representa els ensenyaments de Buda (dharma''), El bulb invertit evoca el mateix Buda.
La forma de les diferents parts té un significat simbòlic molt específic:
L'eix central representa l'eix del món, que connecta el món subterrani, la Terra i el cel. La base quadrada és semblant a l'element terra; representa l'ètica de les "deu virtuts" sobre la qual es basa la pràctica espiritual. La part arredonida o bulbosa simbolitza una gota, l'element de l'aigua o la fluïdesa. La part en forma de flama, amb els seus tretze discs apilats, simbolitza l'element foc, és a dir, la calor, i els tretze estats sobrehumans. La mitja lluna representa l'element aire o la transparència. El cercle que s'aprima fins a un punt de l'espai (el sol coronat per una flama) simbolitza l'èter, és a dir, la subtilesa.
miniatura|Chörtens entre Lhasa i Ganden miniatura|L'stupa de Boudhanath a Katmandú, Nepal miniatura|El chörten Kora, al districte de Trashiyangtse de Bhutan
Notes i referències
Categoria:Budisme Categoria:Arquitectura