Les eleccions a les Corts d'Aragó del 2026 van ser uns comicis autonòmics convocats de manera anticipada per triar els 67 membres de les Corts d'Aragó. Van tenir lloc el 8 de febrer del 2026 després de la decisió del president del Govern d'Aragó, Jorge Azcón, de dissoldre el parlament enmig d'un bloqueig polític per a l'aprovació dels pressupostos.
Antecedents Després de les eleccions a les Corts d'Aragó de 2023, celebrades el 28 de maig del 2023, es van renovar els 67 escons de la cambra. El resultat va suposar un canvi significatiu en l'equilibri polític respecte a la legislatura prèvia, encapçalada pel socialista Javier Lambán. En les esmentades eleccions, els resultats per candidatures van ser els següents:
El Partit Popular (PP) es va consolidar com la força més votada. El va seguir el Partit dels Socialistes d'Aragó. Vox va experimentar una forta pujada, i va passar de ser la sisena a la tercera força al parlament autonòmic. La Chunta Aragonesista va mantenir la seva representació, i va conservar els seus tres escons tot i registrar una lleugera baixada al nombre total de vots. La coalició de regionalistes d'Existeix va entrar amb ímpetu, i va aconseguir ser la tercera força més votada a la circumscripció de Terol. Podem va patir un important daltabaix electoral, i va reduir dràsticament la seva representació de cinc escons a un únic representant per la circumscripció de Saragossa. Esquerra Unida va mantenir la seva representació per la mínima, i va aconseguir un escó per Saragossa. El Partit Aragonès va continuar amb el seu declivi, i va passar dels tres representants que va obtenir a les eleccions del 2019 a només un escó, aconseguit a la circumscripció de Terol. Finalment, la coalició Ciutadans-Tu Aragó va passar de ser la tercera força a les Corts a convertir-se en extraparlamentària.
Formació del govern després del 2023 Després de la constitució de les Corts, el candidat del PP, Jorge Azcón, va ser investit president d'Aragó l'agost de 2023 amb el suport parlamentari de Vox. Aquest partit va entrar a l'executiu amb la vicepresidència primera de l'executiu i dues conselleries.
El nou Govern va suposar la fi del període de governs liderats pel PSOE (2015-2023) i va marcar l'inici d'una legislatura amb majoria de dretes.
Evolució de la legislatura (2023-2025) miniatura|Els candidats al debat electoral del 2 de febrer. Durant el primer tram de la legislatura, l'acord parlamentari entre el PP i Vox es va mantenir operatiu, cosa que va facilitar la tramitació de lleis i l'aprovació dels pressupostos. No obstant això, al llarg de 2024 i 2025, la relació entre ambdues formacions es va anar deteriorant progressivament a causa de profundes diferències en matèria pressupostària, l'enfocament de les polítiques socials i les disputes internes entre ambdues direccions.
El juliol del 2024, després de l'acord aconseguit entre el Govern central i les comunitats autònomes per al repartiment de menors estrangers no acompanyats procedents de les illes Canàries, Ceuta i Melilla, Vox va trencar amb el PP i va anunciar la sortida de l'executiu aragonès. Malgrat aquest trencament, es van mantenir acords puntuals entre ambdues formacions en l'àmbit parlamentari.
Finalment, a finals del 2025, van fracassar les negociacions per aprovar els pressupostos d'Aragó per al 2026. Vox va imposar l'exigència de canvis de caràcter ideològic i polític que el govern del PP va qualificar d'inassumibles. La ruptura definitiva entre els dos partits va deixar l'executiu autonòmic en minoria parlamentària, cosa que va impossibilitar l'aprovació dels comptes públics.
Convocatòria anticipada Després del fracàs de les negociacions pressupostàries i davant de la impossibilitat d'assegurar una majoria estable amb altres grups —inclòs un intent fallit d'acostament amb el PSOE per aprovar el sostre de despesa—, Azcón va anunciar la dissolució anticipada de les Corts d'Aragó.
Finalment, es van convocar eleccions anticipades per al 8 de febrer de 2026, i es va posar fi a la legislatura començada el 2023.
Sistema electoral L'Estatut d'Autonomia d'Aragó estableix les competències i el funcionament de les Corts. La Llei Orgànica 5/1985, de règim electoral general regula els processos electorals a tot Espanya, inclosos els autonòmics, juntament amb la llei Llei 2/1987, de 16 de febrer, electoral de la comunitat autònoma d'Aragó.
Les Corts d'Aragó tenen 67 diputats elegits per representació proporcional. Les eleccions se celebren en tres circumscripcions provincials: Osca, Terol i Saragossa.
El repartiment d'escons es fa mitjançant el mètode D'Hondt entre les llistes presentades a cada província, amb un llindar mínim de vots per accedir a la distribució proporcional del 3%.
Hi voten tots els espanyols més grans de 18 anys empadronats a Aragó i en ple exercici dels seus drets polítics. El sistema electoral elimina el requisit de vot pregat, i facilita el vot d'espanyols residents a l'estranger.
Resultats +← 300pxEleccions a les Corts d'Aragó de 2026Candidatura Vots % Diputats Governsense marc|24x24px Partit Popular (PP) 34,17% 2 20x20px|link=Partit Socialista Obrer Espanyol Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 24,37% 5 sense marc|20x20px Vox (VOX) 17,84% 7 sense marc|20x20px Chunta Aragonesista (CHA) 9,73% 3 sense marc|20x20px Terol Existeix 3,55% 1 sense marc|20x20px Esquerra Unida-Sumar 2,96% sense marc|20x20px S'ha Acabat la Festa 2,74% sense marc|20x20px Partit Aragonès 1,24% 1 sense marc|20x20px Podem-Aliança Verda 0,94% 1 20x20px Escons en Blanc (EB)4,2380.63%20x20px Partit Animalista Amb el Medi Ambient (PACMA)2,7420.41%Altres partits1,7810.26%Vots a candidatures 97,9967Vots en blanc1,08%Participació: Vots nuls0,93% Votants Cens
Conseqüències El 29 d'abril de 2026, Jorge Azcón va ser reelegit president d'Aragó després d'arribar a un nou acord de coalició del Partit Popular d'Aragó (PP) amb Vox.
Referències
2026 Aragó