Metasequoia foxii és una espècie extinta de sequoia de la família de les cupressàcies (Cupressaceae) descrita a partir de nombrosos fòssils de diferents estadis de creixement. L'espècie només es coneix pels sediments del Paleocè exposats al centre d'Alberta, Canadà. És una de les tres espècies extintes que pertanyen al gènere de sequoies Metasequoia.
Història i classificació L'espècie es coneix a partir d'un nombre molt gran de seccions de plantes adherides i aïllades que van des de plàntules noves fins a una gran soca parcial vertical, recollida de dos afloraments de la formació Paskapoo exposats a l'est de Red Deer, al centre d'Alberta. La formació està composta per gresos de gra mitjà de color beix a gris clar intercalats amb gresos i lutites més fines que es troben a un nivell gairebé pla. L'aflorament a la ubicació de Munce's Hill, també conegut com a One Jaw Gap, està molt fracturat, cosa que va dificultar l'extracció dels fòssils per al seu estudi. Es van fotografiar diversos dels exemplars més grans abans de retirar-los de la cara de l'aflorament per ajudar en l'estudi. A la ubicació de Munce's Hill hi havia una gran soca vertical que Stockey, Rothwell i Falder van interpretar com a conservada in situ . Els fòssils de la formació es conserven com a compressions carbonitzades que s'han oxidat.
Metasequoia foxii es va descriure a partir d'una selecció de 10147 fòssils. El grup està compost per 3263 llavors, 1850 plàntules en diverses etapes de desenvolupament, el tronc in situ, 2536 branques i branquetes, 123 branquetes amb cons de pol·len i 2373 cons ovulats. L'exemplar holotip, número "UAPC-ALTA S28,476", és un con ovulat aïllat en una tija llarga. Tots els exemplars estudiats es conserven actualment a les col·leccions paleobotàniques de la Universitat d'Alberta. Els exemplars van ser estudiats pels paleobotànics Ruth A. Stockey de la Universitat d'Alberta a Edmonton , Alberta, Canadà, amb Gar W. Rothwell i Amy B. Falder de la Universitat d'Ohio a Athens, Ohio, EUA. Stockey, Rothwell i Falder van publicar la seva descripció tipus de 2001 per a M. foxii a la International Journal of Plant Sciences. L'etimologia del nom específic escollit foxii és en reconeixement del paleontòleg de vertebrats Richard C. Fox de la Universitat d'Alberta, qui va suggerir diverses localitats fòssils als autors per estudiar-les, incloent-hi els jaciments de Munce's Hill i la mina de Gao.
M. foxii és una de les tres espècies extintes actualment reconegudes del gènere Metasequoia, que ara està representat per l'única espècie vivent M. glyptostroboides. L'espècie M. milleri només es coneix des de la formació Allenby de l'Ipresià inferior de l'Eocè, prop de Princeton, Columbia Britànica. Anteriorment es van proposar fins a 20 espècies extintes de Metasequoia, però la majoria es van sinonitzar en la forma d'espècie M. occidentalis, que es coneix en nombrosos jaciments de l'hemisferi nord.
Descripció L'estructura cel·lular de M. foxii està força ben conservada en el gran tronc. Les mostres preses de l'espècimen mostren radis notablement grans de fins a 110 cèl·lules d'alçada. L'alçada dels radis de M. milleri és de fins a 80 cèl·lules i M. glyptostroboides té un radi de fins a només 20 cèl·lules. Com que M. occidentalis només es coneix a partir de fòssils de compressió, la mida dels radis és desconeguda. Tot i que no es coneix l'alçada total dels arbres de M. foxii, l'examen de les cèl·lules de les traqueides de les coníferes es pot utilitzar per estimar l'alçada total de l'arbre. El diàmetre de les traqueides de M. glyptostroboides és d'entre 30 i 40 μm, mentre que el diàmetre de les traqueides de M. foxii és de fins a 55 μm. És probable que M. foxii arribés a ser més gran que l'espècie moderna, que té una mitjana de més de 61 m d'alçada. A diferència de les altres espècies de Metasequoia , els cons ovulats de M. foxii tenen cinc files de complexos d'escates de con disposats helicoïdalment, cosa que contrasta amb el grup de quatre complexos d'escates de con normalment disposats de forma decussada de les altres espècies. M. milleri es pot distingir de M. foxii per l'estructura dels cons de pol·len madurs que en M. milleri tenen esporofil·les que estan separats per l'elongació de les escates del brot i la transició d'una disposició helicoïdal a una desorganitzada amb la maduració.
Referències
Categoria:Sequoies Categoria:Plantes extintes