La Simfonia núm. 6, op. 105, per a soprano, contralt i orquestra, va ser escrita pel compositor rus Borís Tísxenko l’any 1976. Es va estrenar l’any 1976 a la Unió Soviètica, en el context de les activitats oficials de la Unió de Compositors Soviètics. La seva durada aproximada se situa entre els 45 i els 50 minuts, segons la interpretació. Forma part del nucli central del seu cicle simfònic i és considerada una de les seves obres més ambicioses.Fay, Laurel E. «Boris Tishchenko». Grove Music Online. Oxford University Press.
Origen i context La Simfonia núm. 6 va ser composta en un moment de plena maduresa creativa del compositor, deixeble directe de Dmitri Xostakóvitx.Hakobian, Levon. Music of the Soviet Age, 1917–1991. Routledge, 2016. L’obra reflecteix una concepció monumental de la forma simfònica, amb una forta càrrega expressiva i un ús molt desenvolupat de l’orquestra, característic de la música simfònica soviètica de la segona meitat del segle XX.
Estructura L’obra està construïda en diversos moviments de grans proporcions, amb contrastos marcats de caràcter, densitat i tempo. El discurs musical alterna seccions de gran tensió dramàtica amb passatges més introspectius, sovint articulats a partir de materials motívics recurrents.Norris, Geoffrey. Soviet Music and Society under Lenin and Stalin. Routledge, 2013.
Instrumentació La simfonia requereix una orquestra simfònica ampliada, amb una presència destacada dels metalls i de la percussió, així com recursos tímbrics poc habituals dins el repertori simfònic tradicional.Programa de mà de l’estrena de la Simfonia núm. 6. Unió de Compositors de l’URSS, 1976.
Veus: Soprano solista, veus de contralt
Fustes: 2 flautes (la 1a també flautí), 2 oboès, corn anglès, clarinet en mi♭, 2 clarinets, clarinet baix, 2 fagots, contrafagot
Metalls: 6 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, tuba
Percussió i teclats: Timbales, percussió, celesta
Cordes i altres: 2 arpes, cordes
Estil i recepció Des del punt de vista estilístic, l’obra mostra clarament la influència de Xostakóvitx, especialment en la tensió dramàtica i els clímaxs orquestrals massius, però també evidencia una veu personal, amb una escriptura més lliure i una orquestració extremadament rica.Schwarz, Boris. Music and Musical Life in Soviet Russia, 1917–1970. Indiana University Press, 1983.
Tot i no ser una de les simfonies més interpretades fora de Rússia, la Simfonia núm. 6 és considerada una de les aportacions més rellevants de Tísxenko al gènere simfònic.
Referències
Tisxenko 06 Categoria:Composicions musicals del 1976