Didao zhan (), també coneguda com a Tunnel warfare, és una pel·lícula xinesa del 1965, produïda abans de la Revolució Cultural, i que narra la història d'un poblet que, durant la Segona Guerra Sinojaponesa, es defensa de la intrusió japonesa mitjançant l'ús d'una xarxa de túnels. La pel·lícula va ser dirigida per Ren Xudong i produïda pel Bayi Dianying Zhipianchang.
Trama Pròleg La pel·lícula comença amb el so d'una gran campana al poble de Gaojia, cosa que fa que tots els vilatans es reunisquen a la plaça del poble. Esperen el retorn de Chuanbao, que és el sergent de la milícia del poble, i l'ancià del poble. La parella arriba amb Chuanbao portant l'ancià del poble a l'esquena. L'ancià del poble explica que van ser atacats per les forces japoneses enmig d'una reunió i que, com a resultat, ha resultat greument ferit. Després d'unes paraules de comiat indicant al seu successor, Laozhong, que "seguisca aguantant" i donant-li el llibre Sobre la guerra prolongada de Mao Zedong, mor.
Primer enfrontament La pel·lícula talla a una escena de combat entre un gran nombre de forces japoneses i xineses . Contra una potència de foc superior, el principal exèrcit xinés es retira mentre deixa a les milícies de resistència locals per assetjar l'enemic. Els vilatans s'amaguen en túnels baix la superfície del poble per escapar dels atacants japonesos. Els japonesos semblen tindre certa familiaritat amb la tàctica mentre busquen i intenten matar els ocupants dels túnels. L'atac conclou amb la captura d'un nombre de vilatans i un poble en flames que és incendiat com a resultat d'un atac dels japonesos.
Un temps després, es mostra Chuanbao i alguns milicians discutint el seu proper curs d'acció contra els japonesos. Un dels soldats es queixa de tindre "massa poca gent i massa poques armes", però el germà Gao aconsegueix restaurar la confiança dels seus homes reunint-los per a un atac. Tanmateix, l'atura una dona de mitjana edat, Xia Lin, que sembla tindre autoritat sobre ell. Els diu que es tornen a trobar al poble per a una reunió.
Després de llegir en veu alta Sobre la guerra prolongada, text d'estratègia militar de Mao Zedong, els vilatans decideixen començar a excavar extensos túnels baix del poble per preparar-se per a més combats contra els japonesos.
Mentrestant, els japonesos s'assabenten dels plans de resistència i planegen un atac nocturn al poble. Els japonesos quasi aconsegueixen colar-se completament sense ser detectats, però són descoberts accidentalment per Laozhong mentre passejava per fora. Laozhong aconsegueix tocar la campana del poble, fent sonar l'alarma i permetent que la resta dels vilatans entren a la seguretat dels túnels. Els assaltants japonesos envolten Laozhong i el comandant de la companyia japonesa Yamada dispara a Laozhong. Abans de morir, Laozhong aconsegueix utilitzar una granada per matar diversos soldats japonesos.
Inicialment, els japonesos no poden trobar més vilatans, així que comencen a buscar els túnels excavant a terra. En trobar els túnels, hi aboquen aigua, escupen fum i gas potencialment verinós. Després d'intentar tapar el fum i el gas, Chuanbao s'adona que no poden resistir per sempre. En consulta amb Xia Lin, decideix eixir a la superfície a través d'un túnel secret per allunyar els japonesos. Dispara en secret al maluc de Yamada, ferint-lo. Mentrestant, altres pobles propers vénen a ajudar encenent focs artificials que imiten els sons dels trets per intimidar els japonesos. El general col·laboracionista de l'exèrcit xinés Binghui suggereix que els japonesos es retiren i Yamada hi accedeix a contracor.
Segon enfrontament Uns dies més tard, es mostra a Chuanbao inspeccionant els danys causats al seu poble per l'atac japonés. Chuanbao es desespera per la destrucció, però es troba amb el tio Pingyuan i el consola. Després de conversar amb Pingyuan, Chuanbao decideix portar el conflicte fins al final i Pingyuan li aconsella que llegisca més obres de Mao Zedong sobre estratègia militar. Mentre Chuanbao llegeix, s'inspira en una cita: "Protegir-se és destruir millor l'enemic. Destruir l'enemic és protegir-se millor". Presenta el concepte a la resta del poble i rep suport unànime. Decideixen intentar convertir els túnels en una opció ofensiva contra els soldats japonesos en lloc d'utilitzar-los només com a amagatalls. Durant almenys una temporada d'hivern, els túnels desenvolupen una sofisticació defensiva destinada a defensar-se contra les inundacions, els gasos verinosos i els infiltrats. A més, hi ha capacitats ofensives dissenyades per atacar els soldats japonesos a la superfície. El disseny del túnel és assumit per diversos pobles veïns. A més, s'informa als vilatans que els reforços comunistes també tornen a la zona.
Els japonesos s'assabenten i aprofiten l'oportunitat per enviar espies fent-se passar per reforços comunistes per tal d'aprendre més sobre les defenses del túnel. Els reforços impostors planegen reunir tots els líders de la resistència local i després capturar-los a tots per sorpresa. Tanmateix, abans que puguen iniciar el pla, Chuanbao se n'adona del complot. Enganya alguns d'ells perquè se separen i entren als túnels i mata els espies un per un a l'espai tancat. En acabant, arriben les veritables forces comunistes i detenen els espies restants. Les tropes japoneses arriben per facilitar la captura, però són ràpidament repel·lides pel regiment de reforços comunista. Amb tots els elements principals de les forces xineses presents, les forces xineses es preparen per a un contraatac imminent dels japonesos. El consegüent enfrontament entre 300 forces japoneses i milícia local resulta en una victòria total per als xinesos. Inicialment, la milícia xinesa és superada per l'artilleria japonesa, però la infanteria japonesa pateix moltes baixes quan intenta finalment prendre el poble i es veu obligada a retirar-se.
Enfrontament final Després de la victòria anterior, la milícia continua expandint la xarxa de túnels. Comencen a expandir-se fora del poble i finalment arriben a la rodalia dels pobles japonesos; tots els pobles de la resistència també estan interconnectats. Chuanbao fa broma sobre "socavar" tota la base japonesa. Mentrestant, les forces japoneses han fortificat i reforçat les seues posicions de base, cosa que dificulta extremadament l'assalt directe de les forces xineses. Els xinesos intenten atraure els japonesos assentats amb un atac de diversió a una base menys defensada. Tanmateix, el general japonés Yamada veu a través del complot i, amb l'esperança d'aconseguir una victòria fàcil al poble, ataca directament el poble de la milícia.
El comandament comunista se n'adona el pla japonés, però confia que les forces estacionades al poble són suficients per a la defensa. En canvi, aprofiten l'absència de la força principal japonesa com una oportunitat per assaltar la base japonesa prèviament fortificada. En preparació per a la inevitable retirada japonesa, els xinesos preparen tropes per emboscar els japonesos pel camí. Als túnels sota la base japonesa, la milícia xinesa col·loca explosius per prendre posicions defensives clau. Amb els preparatius complets, l'exèrcit xinés comença amb l'assalt. Tal com estava havia previst, la força principal japonesa comença a retirar-se en sentir parlar de l'assalt xinés i són atrapats directament a l'emboscada a camp obert. Es mostra que centenars de milícies xineses armada ataquen les forces japoneses sorpreses. Al final, es mostra que el general Yamada està atrapat en un forn. Envoltat de forces xineses i completament sol, s'insinua que les forces japoneses han estat completament derrotades. La pel·lícula conclou amb una celebració festiva dels xinesos victoriosos.
Recepció i estrena Tot i que la pel·lícula va ser reeixida des del seu llançament el 1965, la seua popularitat no va arribar al seu punt àlgid fins a gairebé una dècada més tard, quan es va convertir en un dels tres clàssics bèl·lics del cinema xinés, els Lao san zhan. És una col·lecció de tres pel·lícules bèl·liques d'abans de 1966 que, tanmateix, tingueren una àmplia circulació durant la Revolució Cultural; les altres dos pel·lícules van ser Dilei zhan i Nan zheng bei zhan.
En canvi, altres 600 pel·lícules més realitzades entre 1952 i 1966 van ser prohibides per les autoritats comunistes durant la crisi social dels primers setanta.
Va vendre més de 300 milions d'entrades a taquilla de la Xina, convertint-se en la pel·lícula més taquillera del país fins que va ser superada per Xi Yingmen a principis dels anys huitanta.
Legat A banda de la seua condició de clàssic del cinema bèl·lic xinés, la pel·lícula va tindre un remake d'animació el 2009, Xin didao zhan. El 1996, Fuzhou Waixing Computer Science & Technology realitzà un videojoc bootleg per a la Famicom inspirat en la pel·lícula.
Referències
Categoria:Pel·lícules rodades a la Xina Categoria:Pel·lícules sobre la Segona Guerra Sino-japonesa Categoria:Pel·lícules del 1965 Categoria:Articles que contenen text en xinès Categoria:Pel·lícules de la República Popular de la Xina Categoria:Articles amb traduccions sense revisar