L'Allan Hills A81005 (o ALH A81005; de vegades anomenat també sense la "A" davant del número) va ser el primer meteorit reconegut com a meteorit lunar. El meteorit Yamato 791197 va ser descobert el 1979, però el seu origen lunar no es va reconèixer fins al 1984. L'ALH A81005 es va trobar el 1982 a les Allan Hills, a l'extrem de les Muntanyes Transantàrtiques, durant una expedició de recollida de meteorits (ANSMET).
Descobriment i nomenclatura L'ALH A81005 va ser trobat el 17 de gener de 1982 per John Schutt i Ian Whillans. Rep el seu nom de les Allan Hills, una cadena muntanyosa de l'Antàrtida on les expedicions recullen molts meteorits.
El gran nombre de meteorits recollits a l'Antàrtida i la manca de termes geogràfics que es poguessin utilitzar per als noms va portar a l'adaptació de les "regles antàrtiques" per a la nomenclatura de meteorits. Cada meteorit trobat a l'Antàrtida rep el nom de l'àrea de recollida (Allan Hills) i un número. El número consta de l'any en què va començar l'expedició ("81") i un número de tres xifres que s'assigna consecutivament ("005"). La "A" davant del número correspon als meteorits recollits per les expedicions ANSMET i es pot considerar opcional. S'utilitza la definició de l'any d'inici perquè l'any canvia durant la temporada d'estiu austral (de desembre a març) i això evita que mostres d'una mateixa expedició tinguin anys diferents. Aquesta és la raó per la qual l'ALH A81005 té l'any "81" al seu nom tot i haver estat trobat el 17 de gener de 1982.
Descripció L'ALH A81005 mesura 3 × 2,5 × 3 cm. Té una escorça de fusió fosca a l'exterior. L'interior està format per una massa de color negre a gris fosc (matriu) amb cristalls angulars més grans de color gris i blanc (clasts). Aquesta aparença és típica de les bretxes, incloses les d'origen terrestre. La mida dels cristalls més grans varia des d'una mida submil·limètrica fins als 8 mm de diàmetre.
L'anàlisi de làmina prima va revelar que els cristalls són majoritàriament de plagiòclasi, amb una mica de piroxè i olivina. També es va descobrir que el meteorit tenia similituds amb el gabre o el basalt terrestres. L'anàlisi amb microsonda va mostrar que la plagiòclasi era molt rica en calci. Els cristalls són una solució sòlida de 97% d'anortita i 3% d'albita. Els piroxens tenen una composició variable que es troba entre l'enstatita, la ferrosilita i la wol·lastonita. L'olivina és una solució sòlida d'entre un 11% i un 40% de faialita, sent la resta forsterita. L'ALH A81005 es classifica com una "bretxa d'anortosita lunar" i pertany al grup de les "anortosites lunars" (abreujat Lun-A).
Història La determinació de l'origen lunar de l'ALH A81005 va ser realitzada per Robert Clayton i Toshiko Mayeda, investigadors de la Universitat de Chicago, després que el científic de la Smithsonian Institution, Brian Harold Mason, determinés que el meteorit era similar en composició química i isotòpica a les roques portades pels astronautes del programa Apollo de les zones de les terres altes lunars.
Les proves que l'ALHA 81005 és una mostra lunar es van presentar en la reunió del 18 de març de 1983 del Lunar and Planetary Institute. Les evidències incloïen dades d'estructura, dades mineralògiques, dades de composició, dades d'isòtops d'oxigen, dades de gasos nobles, la història d'exposició als raigs còsmics, propietats magnètiques, traces de partícules nuclears i dades de termoluminescència.
Referències
Categoria:Meteorits marcians Categoria:Antàrtida