és una astrònoma i astrofísica danesa. És professora associada de l'Institut Niels Bohr, a Copenhaguen, i forma part de l'equip de gestió del seu Centre de Cosmologia Fosca, lloc on Andersen realitza recerques.

Ha escrit diversos treballs acadèmics i llibres, així com també dóna conferències i és considerada una de les millors divulgadores de ciència. El seu treball es centra en la pols còsmica, i el seu rol en la formació de molècules complexes, estrelles i planetes.

Un petit planeta va ser nomenat en el seu honor, 8820 Anjadersen, amb la designació alternativa 1985 VG = 1961 CE1 = 1978 YO1 = 1992 SG24 = 1994 CS1.

Vida Es va llicenciar l’any 1991 i obtingué el grau de magíster el 1995 i el doctorat el 1999 a la Universitat de Copenhaguen. La seva tesi doctoral, titulada Cosmic Dust and Batega-Type Stars, es va centrar en l’estudi de la pols còsmica i determinats tipus d’estrelles.

La seva recerca postdoctoral fou finançada per la Carlsberg Foundation. Inicialment es va incorporar al Departament d’Astronomia i Física Espacial de la Universitat d’Uppsala i, posteriorment, a l’Observatori Astronòmic de la Universitat de Copenhaguen.

Posteriorment, amb finançament de la Universitat de Copenhaguen, va obtenir un diploma en Ensenyament d’Educació Superior i Pràctica Docent per la Facultat de Ciències.

El seu interès per l’astronomia es va despertar durant el setè curs d’escolarització, arran de la visita de l’astrònom danès Uffe Grae Jørgensen al seu centre educatiu. Actualment, ambdós desenvolupen la seva activitat professional a Copenhaguen.

Té tres fills: Julie, Cecilie i Jakob.

Carrera Recerques La recerca d'Anja Andersen es caracteritza per desenvolupar-se en la intersecció entre la física, la química, la geologia i la biologia, havent-hi un enfocament interdisciplinari en el seu mètode de treball. Ella diu que se sent una «astrònoma atípica, perquè moltes vegades estic en el laboratori estudiant la composició química dels meteorits per a poder fer ús d'aquest coneixement en models teòrics de com es formen els sistemes solars».

La seva primera recerca va ser amb grans presolares de meteorits. El seu treball en 2003, amb Sussane Hofner, va mostrar que «una correcta descripció a nivell micro-físic de la pols és crucial per a predir les taxes de pèrdua de massa de les estrelles AGB». El seu treball amb Hofner va continuar, liderant així nous desenvolupaments en l'enteniment del vent impulsat per la pols còsmica. També ha col·laborat amb investigadors en Uppsala per a estudiar «com canvien les propietats òptiques dels grans de pols» quan abandonen l'estrella i s'endinsen al mitjà interestel·lar. Actualment és professora associada en l'Institut Niels Bohr, a Copenhaguen, i part de l'equip de gestió del seu Centre de Cosmologia Fosca, on realitza recerques. Mentre investiga sobre la influència de la pols còsmica en la formació planetària primerenca, també treballa en models per a entendre per què la vida en la Terra està construïda per aminoàcids torts cap a l'esquerra i sucres torçades cap a la dreta.

Difusió científica i activisme Mentre és reconeguda com una de les principals investigadores en el seu camp, és també una científica que creu en la importància de dir-li a la gent, i «als joves en particular sobre noves recerques emocionants». Com a escriptora, treballa amb Dane Peter Clausen produint treballs sobre astronomia dirigits al públic general. Ha escrit llibres per a nens on explica l'astronomia a un nivell més bàsic. A més, va escriure "Pols esterlar i galàxies" i, més recentment, "La vida és un miracle", aquest últim en conjunt amb la teòloga Anna Mejlhede. Molts dels seus premis han estat per la seva capacitat per ensenyar, i pel seu abast al públic divulgant la ciència.

Andersen es dedica a promoure l'augment de dones en la ciència i en els llocs directius acadèmics. En la seva Conferència per la Igualtat de Gènere de 2007 va dir: «Prefereixo tenir un alt càrrec per ser dona i demostrar el que puc fer, a asseure'm fora de la porta i mai tenir l'oportunitat. Per a mi no és important si utilitzes un fuet o una pastanaga, només necessitem aquesta oportunitat».

Premis 2016: Medalla de Plata H.C. Ørsted Medal, per la difusió excel·lent de les ciències exactes en amplis cercles. 2011: Premi de Difusió (Det Naturvidenskabelige Fakultets Formidlingspris), per la seva excel·lent contribució a posar a l'abast del públic les activitats de la Facultat. 2009: Premi Svend Bergsøes Fonds Formidlingspris, per excel·lent divulgació. 2009: Premi Mathilde —en honor a Mathilde Fibiger—, per les seves contribucions per a una igualtat de gènere en l'acadèmia. 2008: Premi a la recerca de l'Associació Danesa de Màsters i Doctors, per la seva «inigualable habilitat per a combinar recerques avantguardistes reconegudes internacionalment amb l'habilitat de comunicar els resultats de la seva recerca i crear un ampli interès per l'astronomia». 2007: Membre electe de l'Acadèmia Danesa de Ciències Tècniques. 2006: Premi Rosenkjær de la Ràdio Danesa, per la seva excel·lent divulgació. 2006: Premi Kirstine Meyer, per la seva recerca excel·lent. 2006: Premio La Persona Jove Excel·lent 2006 —The Outstanding Young Person (TOYP)— 2006 de la Cambra Júnior Internacional i la Federació Internacional de Joves Líders, pels seus assoliments acadèmics. 2005: Premi Descartes de Comunicació Científica de la Unió Europea, per la seva excel·lent excel·lència en aquest àmbit. 2004: El Premi Danès per Divulgació Científica Excel·lent 2004, del Ministeri d'Educació Superior i Ciència danès. 2000: Premi Allan Mackintosh per divulgació científica, lliurat per Jette Mackintosh i l'Institut Niels Bohr. 1999: El programa Kosmos, on Andersen va ser presentadora, va guanyar el Prix Magazine en la 16a celebració del Festival Internacional de Televisió Científica. Kosmos va ser el programa més popular en DR2 en 1998. 1997: Premi a l'Escriptora de l'Any en 1997, per la Societat Danesa Astronòmica.

Filiacions Des de 2007: Acadèmia Daneda de Ciències Tècniques. Des de 2003: La Unió Astronòmica Internacional. Des de 2001: La Societat Astronòmica Europea. Des de 1999: Foreningen for Kønsforskning i Danmark. Des de 1997: La Societat Europea de Física. Des de 1996: La Societat Meteorítica. Des de 1994: La Societat Física Danesa. Des de 1993: La Societat Danesa Astronòmica. Addicionalment és part de NORDITA, l'Institut Nòrdic de Física Teòrica, i figura en el Comitè Investigatiu d'Astrofísica i Astrobiologia.

Equips de Treball Des de 2009: VLgruppe 77 - København. Des de 2007: Albrightgruppen.dk. Des de 2005: La Xarxa Nòrdica de Dones en Física; The Nordic Metwork of Women in Physics (NORWIP). Des de 2003: Skeptica.dk. Des de 1999: Dones en la Física a Suècia. Des de 1998: Xarxa de Dones Científiques, establerta per un programa de la Unió Europea. Des de 1995: Xarxa de Dones en la Física a Dinamarca.

Referències

Categoria:Alumnes de la Universitat de Copenhaguen Categoria:Astrònoms danesos Categoria:Persones del municipi de Hørsholm