El Quartet de corda núm. 3, Sz. 85 (IBB 49), és una obra per a quartet de corda composta per Béla Bartók l’any 1927. La durada aproximada és de 15 minuts, fet que el converteix en un dels quartets més breus però també més intensos del compositor. La primera audició tingué lloc el 19 de febrer de 1929 i fou interpretada pel Quartet Waldbauer-Kerpely al Wigmore Hall de Londres.

Estructura Tot i presentar-se com una unitat contínua, l’obra s’organitza en quatre seccions clarament diferenciades:

Prima parte: Moderato Seconda parte: Allegro Recapitulazione della prima parte: Moderato Coda: Allegro molto

Aquesta disposició genera una forma simètrica amb retorn temàtic i un final intens i rítmicament vigorós.

Origen i context Composta el 1927 i estrenada el 1929, l’obra s’inscriu en el clima d’efervescència creativa dels anys vint, una dècada marcada per l’audàcia de compositors com Stravinski o Schönberg. Bartók, afectat per la pèrdua de territoris hongaresos després de la guerra, va orientar la seva activitat cap a la composició i el piano, deixant en segon pla l'etnomusicologia. Influït pel modernisme de Stravinski i per l'atonalitat vienesa, va adoptar un llenguatge més radical, especialment en obres com El mandarí meravellós, les Sonates per a violí, A l’aire lliure, el Primer Concert per a piano i els Quartets núm. 3 i 4, que es compten entre les seves creacions més atrevides.

Bartók va compondre el Tercer Quartet amb gran rapidesa a Budapest a finals de l’estiu de 1927, tot just després d’una gira per Alemanya en què havia interpretat el seu Concert per a piano núm. 1 amb Wilhelm Furtwängler a Frankfurt i la Sonata per a piano a Baden-Baden.

El desembre d’aquell any va emprendre el seu primer viatge als Estats Units. Durant tres mesos va oferir concerts arreu del país, després de debutar amb la Filharmònica de Nova York sota la direcció de Willem Mengelberg al Carnegie Hall el 22 de desembre, interpretant la seva pròpia Rapsòdia per a piano i orquestra. De manera gairebé simbòlica, tant la seva darrera residència com l’hospital on moriria el 1945 es trobaven just davant d’aquesta sala.

Abans de tornar a Hongria el febrer de 1928, Bartók va conèixer la convocatòria d’un premi important per a noves obres de cambra organitzat pel Musical Fund of Philadelphia, i hi va presentar el Tercer Quartet. Com que durant un temps no en va rebre resposta, va enviar també la partitura a Universal Edition de Viena per explorar-ne la possible publicació i promoció. El 2 d’octubre va saber que la seva obra havia estat seleccionada, juntament amb un quartet d'Alfredo Casella, entre més de sis-centes partitures examinades per un jurat que incloïa Mengelberg, Fritz Reiner i Frederick Stock. Les dues obres compartien el primer premi, dotat amb 6.000 dòlars. Arran d’aquest reconeixement internacional, Universal Edition va acceptar publicar la partitura immediatament.

Anàlisi musical El Tercer Quartet és una de les obres més radicals i exigents de Bartók, però també una de les més sòlides i coherents. Combina dues tradicions aparentment oposades: la música popular de l’Europa oriental —profundament assimilada pel compositor— i el rigor contrapuntístic de Bach. Els seus temes, d’arrel folklòrica, són treballats amb tècniques com la fuga, el cànon, la inversió i l’augmentació, creant una síntesi intensa entre Orient i Occident.

L’obra s’organitza en un sol gran moviment dividit en quatre seccions. Tot parteix d’un petit motiu inicial que és transformat constantment. La segona secció introdueix una dansa popular en pizzicato, la tercera reelabora el material inicial de manera condensada, i la coda final recupera la dansa amb una energia violenta abans de concloure amb una cadència d’una gran força expressiva.

Referències

Categoria:Obres de Béla Bartók Categoria:Quartets de corda de la dècada del 1920 Categoria:Composicions musicals del 1929