Rhizocarpon geographicum, el liquen geogràfic, és una espècie de liquen crustaci (íntimament units sobre la roca, de manera que són pràcticament impossibles de separar) que viu sobre roques de caràcter àcid (silicícola). La seva forma irregular amb contorns ben delimitats de color negre recorda la forma d’un mapa d’un país imaginari, fet que va ser reflectit en el seu nom científic.
És una espècie que creix molt lentament, però de manera molt constant. Per això, quan són circulars, o aproximadament circulars, el diàmetre del liquen geogràfic s'ha utilitzat sovint per ajudar a determinar l'edat relativa dels dipòsits glaciars, fent-se servir per estudiar i datar el retrocés de les glaceres. El procés s'anomena liquenometria.Beschel, R. E. 1950. Flechten als Altersmaßstab rezenter Moränen.Zeitschrift für Gletscherkunde und Glazialgeologie NF, 1:151-62. (Translated by W. Barr as Lichens as a measure of the age of recent moraines. Arctic and Alpine Research, 5, 303-309)
Descripció El tal·lus de Rhizocarpon geographicum pot formar extenses taques de fins a uns 15 cm de diàmetre. Normalment està delimitat clarament per un protal·lus negre ben desenvolupat, dins del qual la superfície es divideix en petits polígons irregulars de color groc pàl·lid fins a un verd clar i viu. La seva superfície és plana o lleugerament convexa. Interiorment presenta una medul·la blanca que dóna una reacció de tinció blava amb el iode, cosa que indica la presència de polisacàrids amiloides.
Les estructures sexuals són petits apotecis negres, molt nombrosos, generalment de menys d'1,5 mm de diàmetre, que són més o menys arrodonits o poligonals i es distribueixen per sobre els polígons grocs. En el seu interior es produeixen les ascòspores que són de color marró fosc, muriformes i relativament grans (unes 20-50 × 10-20 μm).
R. geographicum pot ser colonitzat per Muellerella pygmaea, una espècie liquenícola d'ascomicet que només és coneix en associació a diferents espècies de líquens, mai de vida lliure.
Ecologia i distribució Aquesta espècie de liquen està àmpliament distribuïda a tot el món. Es pot trobar a la majoria de zones fredes amb superfícies rocoses exposades. Des de les muntanyes nord-americanes i els boscos boreals del nord del Canadà, Groenlàndia, Islàndia, La majoria dels països d’Europa i Sibèria. Als tròpics només es troba a grans altituds com els Andes. Més al sud, es troba força sovint a la Patagònia, les illes prop de l’Antàrtida i fins a les vores de la Península Antàrtica.
A la península Ibèrica es troba principalment a totes les serralades amb roques silícies, tot i que ocasionalment es pot trobar prop del nivell del mar, fins i tot al sud d'Espanya, on viu, per exemple, al Cap de Gata. Als Països catalans es distribueix àmpliament per totes les serralades amb roques silíciques, des del granit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici fins al cap de Creus o les parts silíciques del Bages i el Moianès o les muntanyes de Castelló com la serra d'Espadà i (molt rara) a la serra de Tramuntana a Mallorca.
Taxonomia Carl Linnaeus el 1753 el va descriure amb el nom de Lichen geographicus, que es caracteritzava per formar taques de color groc dividides amb línies negres que recordaven a un mapa pintat sobre la superfície de les roques.
El 1805, Augustin Pyramus de Candolle i Jean-Baptiste Lamarck, van transferir aquesta espècie a un gènere nou: Rhizocarpon.
Com que no sobreviu cap material original referible a Lichen geographicus a l'herbari linneà, els autors moderns han estabilitzat el nom utilitzant com a lectotip una il·lustració de la Historia Muscorum de Johann Jacob Dillenius que va citar Linné. Un exemplar corresponent a l'herbari d'Oxford serveix com a exemplar tipus.
És l'espècie tipus de Rhizocarpon, un gènere de líquens crustacis que habiten a les roques, de la família Rhizocarpaceae, que també inclou Catolechia, Epilichen i Poeltinula. Encara que R.geographicum n’és l’espècie més coneguda, aquest gènere inclou al voltant de 200 espècies diferents de les quals més de 40 s’han registrat a Catalunya. Poder determinar correctament cadascuna de les espècies requereix l'ús de tècniques especialitzades i d'un microscopi.
Curiositats Rhizocarpon geographicum s’ha fet servir freqüentment per a datació de roques exposades al medi. Un espècimen de de les Illes Baffin té una edat estimada de 9500 anys. Un altre de les muntanyes del nord d’Alaska arribaria fins als 10000–11500 anys d’edat.
En un experiment, una mostra d’aquest liquen es va enviar a l’espai. Un cop arribats, es va obrir la càpsula i es va exposar el liquen a les condicions de l’espai durant 10 dies. De tornada a la Terra no es van detectar cap mena de danys en la seva fisiologia.
Referències
Categoria:Líquens