El Bust de Constaza Bonarelli és una obra de l'escultor italià Gian Lorenzo Bernini, executada entre els anys 1636 i 1638. El retrat de marbre (72 cm d'alçada) es troba al Museu Nacional del Bargello de Florència. El bust prové de la Galeria dels Uffizi, en què s'havia exposat des del 1645, al costat del Bust de Brutus de Miquel Àngel.

Història Aquest bust és probablement una obra d'art "privada" de Bernini, és a dir, creada per a ell mateix i no per a un client. Representa la dona que fou la seua amant durant un temps. El fet que el bust romangués a casa de l'escultor durant molt de temps també planteja la qüestió de la naturalesa privada de l'obra.

Costanza Bonarelli era filla d'un mosso de quadra i esposa de Matteo Bonarelli o Bonucelli, escultor i deixeble de Bernini. Segons uns estudis, provenia d'una família relacionada amb la branca Piccolomini de Viterbo. Dona emprenedora, ajudava el seu marit a la botiga, gestionant les vendes. Segons la biografia escrita per Domenico Bernini, fill de Gian Lorenzo, Costanza era l'amant del seu pare, i un document anònimMontanari, op. cit., pàg. 122. afirma que el germà de l'escultor, Luigi, també va tenir una aventura amb ella. Un matí, quan Bernini va fingir que anava al camp, anà al barri de San Pietro, on treballava i vivia Costanza. En arribar-hi, va veure el seu germà eixint de casa seua, acompanyat de Costanza, que tenia els cabells esbullats. Gelós, Gian Lorenzo va seguir el seu germà, el va colpejar amb una taula de ferro i li va trencar dues costelles. En acabant, Luigi va ser salvat per uns vianants que calmaren la ira de Gian Lorenzo. L'artista ordenà al seu servent que colpejàs Costanza com a càstig. El servent va ser exiliat, Luigi se'n va anar a Bolonya i Bernini, gràcies a la intervenció directa del papa Urbà VIII (sol·licitada per la mare de Bernini), només hagué de pagar una multa.

El bust arribà a Florència el 1645, segurament com un regal per al cardenal Joan Carles de Mèdici.

Descripció i estil Representa Costanza tal com s'hauria vist en la seua vida privada quotidiana, amb els cabells descurats i la camisa oberta: la mirada és orgullosa, lleugerament sorpresa, i els llavis molsuts mostren la boca oberta.

Referències

Categoria:Escultures de Gian Lorenzo Bernini Categoria:Segle XVII