La Rebel·lió tuàreg de 2007-2009 fou un conflicte armat que va enfrontar el poble tuàreg contra els governs de Mali i Níger. Acabà amb un alto el foc, signat l'octubre del 2009.

Context històric: les "rebel·lions tuàregs" Aquest conflicte forma part d'una sèrie d'insurreccions conegudes com a "rebel·lions tuàregs", que enfronten alguns membres del poble tuàreg amb els governs de Mali i Níger.

Des del 1916, n'hi ha hagut conflictes importants:

La Revolta de Kaocen del 1916-1917 al Níger. La rebel·lió tuàreg del 1962-1964 a Mali, comunament coneguda com a "Primera rebel·lió tuàreg", que fou reprimida molt durament per l'exèrcit malià. El moviment també es va veure molt debilitat per les sequeres dels anys 1970. La rebel·lió tuàreg del 1990-1996 a Mali i Níger. Començà el 1990, dos anys després de la creació del Moviment Popular per a l'Alliberament d'Azawad. A Mali, un període inicial de conflicte (octubre-desembre del 1990) dugué a la signatura dels Acords de Tamanrasset del 1991 i del Pacte Nacional del 1992,«Pacte nacional entre el govern de la República de Mali i els moviments i fronts unificats d'Azawad consagrant l'estatut particular del nord de Mali», Journal officiel de la République du Mali, secretaria general del govern, Kuluba, 1992. però no va marcar la fi definitiva de les hostilitats. Els conflictes hi reaparegueren el 1994-1995 i la pau finalment se segellà el 27 de març del 1996 a Timbuctu durant la cerimònia de la Flama de la Pau, en què els rebels tuàregs van cremar utilitzades durant la rebel·lió. La rebel·lió tuàreg a Mali del 2006, que va culminar amb els Acords d'Alger (signats el 4 de juliol del 2006). La rebel·lió tuàreg del 2012 a Mali.

La rebel·lió del 2007 Dura gairebé tres anys (de febrer del 2007 a octubre del 2009. Els principals moviments tuàregs durant aquesta rebel·lió foren:

el Moviment Nigerià per la Justícia; l'Aliança Democràtica del 23 de Maig pel Canvi; l'Aliança Tuàreg Níger-Mali.

L'atac a la caserna d'Iferuane, al nord del Níger, el 7 de febrer del 2007, en què van morir tres soldats nigerians, va marcar l'inici de la rebel·lió tuàreg. A l'abril es va fundar el Moviment de Nigerians per la Justícia (MNJ), encapçalat per Aghali Alambo, amb la demanda d'una major participació dels recursos autòctons en les poblacions de les àrees del nord. Segons Jeune Afrique, "una primera insurrecció esclatà el 1990 i va conduir, cinc anys després, a acords de pau. Aquests acords preveien una àmplia autonomia en la gestió de les zones tuàreg i la reintegració socioeconòmica dels rebels. La votació en l'Assemblea Nacional el 2006 d'una llei que assignava el 15% dels beneficis generats per les empreses mineres a les comunitats d'on s'extrau urani, i l'adopció d'un programa de desmobilització i reintegració per a excombatents, no foren prou per al moviment, que exigia la plena implementació dels acords de 1995".

El 2 de juny l'exèrcit va arrestar i assassinar tres ancians, cosa que va provocar una indignació generalitzada al nord. El 17 de juny els rebels van fan una incursió a l'aeroport d'Agadez. El 22 de juny la base de Tezerzaït, al peu del mont Tamgak, el bastió dels insurgents, la captura el MNJ i hi moren 15 soldats, i 72 més van ser fets presoners. El 2 de juliol el president nigerià, Mamadou Tandja, va rebutjar les demandes de negociació del MNJ i ordena el desplegament de 4.000 soldats a la regió d'Agadez. Els rebels van continuar els atacs a Gougaram el 23 de juliol (31 morts) i el 21 d'agost (10 morts), a Chirozerine, el 9 d'agost del 2007, a Agharous el 6 de setembre (6 soldats nigerians fets presoners), a Tanout el 21 de gener del 2008, a Bani Bangou el 19 de arç i de nou a Gougaram la nit del 29 al 31 de març (de 5 a 10 soldats nigerians morts).

Al febrer del 2007, hi hagué enfrontaments entre rebels tuaregs i jihadistes d'AQMI a Tinzawatene, a Mali.

A Mali, els rebels d'Ibrahim Ag Bahanga van fer el primer atac a Tinzawatene l'11 de maig del 2007, en què dos soldats malians i vuit assaltants foren assassinats. Els dies 26 i 27 d'agost del 2007 els soldats d'Ibrahim Ag Bahanga van capturar uns quaranta soldats malians. Nou d'ells foren alliberats ràpidament i tres van escapar. Ag Bahanga atacà Abeibara el 21 de maig del 2008, després Nampala el 20 de desembre, però sense èxit. El govern de Bamako reaccionà enviant les milícies tuàreg i àrab dels coronels Ag Gamou, Ould Bou i Ould Meydou contra els rebels juntament amb l'exèrcit malià. Les operacions les dirigia el cap de l'Estat Major de les Forces Armades de Mali, el general Gabriel Poudiougou, però atorgà una considerable llibertat operativa a les unitats tàctiques d'armes combinades (ETIA), grups tàctics de la mida d'una companyia que incloïen milicians locals. La milícia de Ganda Izo també es creà durant el conflicte per a lluitar contra els tuàregs. .

El 4 de gener del 2009, el tinent coronel Hassan Ag Fagaga deposà les armes amb 300 combatents de l'ADC.

El 19 de gener del 2009, la principal base rebel d'Ibrahim Ag Bahanga, situada a Tinsalak, fou destruïda per l'exèrcit de Mali. Tres dies després, Ag Bahanga fou derrotat a la batalla de Toulousimina. Després, al febrer, va fugir a Líbia.

El 7 d'octubre del 2009 se signaren acords de pau entre els grups rebels i els governs nigerià i de Mali.

El 2009, Brigi Rafini, una tuàreg membre del parlament i batle d'Iferouane, a la regió de l'Aïr, va criticar la rebel·lió tuàreg. Després de l'elecció de Mahamadou Issoufou a la presidència de la república l'abril del 2011, aquest darrer nomena Rafini com a primer ministre. El seu nomenament s'interpreta com un gest del president Issoufou cap als tuàregs, que han estat protestant durant molts anys (fins i tot amb rebel·lions armades) contra la seua manca de representació política a nivell estatal.

Notes i referències

Categoria:Revoltes del segle XXI Categoria:Història del Níger Categoria:Història de Mali