El Doble concert per a violí, violoncel i orquestra de Frederick Delius és un doble concert per a violí, violoncel i orquestra en do menor, compost entre l'abril i el juny de 1915 mentre Delius vivia a Watford, Anglaterra. L'obra està dedicada al duet de germanes format per la violinista May Harrison i la violoncel·lista Beatrice Harrison, que el van estrenar sota la direcció de Henry Wood el 21 de febrer de 1920 al Queen's Hall de Londres.
Origen i context Delius es va inspirar per compondre el Doble concert després d'assistir a una actuació de l'Orquestra Hallé sota la direcció de Thomas Beecham a Manchester el desembre de 1914. El concert va incloure el Doble concert en la menor de Johannes Brahms interpretat per les germanes May i Beatrice Harrison, a qui Delius va ser presentat després del concert pel crític musical Samuel Langford. Tot i que no es conserva cap opinió seva sobre el Concert doble de Brahms, Delius va acceptar escriure un concert per a les germanes Harrison i ja n’havia iniciat la composició l’abril de 1915, consultant-les sovint durant el procés creatiu.
L'obra va ser acabada el juny de 1915 durant un període creatiu relativament sec per a Delius (l'única altra composició que havia acabat en un any va ser Air and Dance per a orquestra de corda). Després de la seva finalització, Delius, amb una salut deficient, i la seva dona Jelka van tornar a Grez-sur-Loing, França. Delius va descriure més tard qualsevol temps que passés lluny de la seva feina a Watford com "un somni desagradable".
Composició Una interpretació del Doble concert dura aproximadament vint minuts i, de manera similar als seus posteriors concerts per a violí i violoncel, l'obra està composta en un moviment continu.
Instrumentació L'obra està escrita per a violí solista i violoncel acompanyats per una orquestra formada per dues flautes, oboè, dos clarinets, corn anglès, dos fagots, quatre trompes franceses, dues trompetes, tres trombons, tuba, timbales, arpa i cordes.
Recepció Andrew Clements, de The Guardian, va escriure sobre el Doble concert, juntament amb els concerts per a violí i violoncel de Delius, dient: "...tots sonen com si haguessin estat esculpits del mateix bloc creatiu, en què els diàlegs convencionals dels concerts són substituïts per rapsòdics menys confrontacionals amb solistes, i l'orquestra es combina per desplegar les melodies llargues de Delius". Anthony Burton, de la revista BBC Music Magazine, va opinar de manera similar: "Inusualment per a [Delius], no tenen un punt de partida reconegut en la narrativa o el paisatge: el seu flux líric sembla provenir més aviat de la naturalesa mateixa dels instruments solistes. Però tots tres completen les seves formes coherents d'un sol moviment amb codes impregnades per la resplendor nostàlgica característica de la posta de sol de Delius". El crític musical Michael Cookson va dir de la peça: "El doble concert mostra gran part de la individualitat del compositor, que comprèn moltes idees melòdiques diferents presentades d'una manera força agitada, però l'obra té una robustesa atractiva i continua sent una de les meves obres preferides de Delius".
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1915 Categoria:Obres de Frederick Delius Categoria:Concerts per a violí del segle XX Categoria:Concerts per a violoncel del segle XX