Magdalena Imbert Lizarralde, (?, 1915 - Moscou, abril de 1944) més coneguda com Lena, mestra i obrera tèxtil, va ser una política espanyola republicana, militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), miliciana combatent i membre del NKVD soviètic. Va morir a l'exili a Rússia.
Biografia Filla de Luis Imbert Bouchard i de Lucia Lizarralde Azcún, procedents del País Basc i emigrats a Barcelona, va tenir set germans: Augusto(1910-1035), Isabel (1912-1988) Obdúlia (1914-1984), Justo (1916-1937), Ana Teresa (1925-2018), Victoriano (1929-1982) i Rosalia. Quan es va produïr el Cop d'estat del 18 de juliol, tenia vint-i-un anys, era obrera tèxtil i de seguida es va mobilitzar per la causa republicana (és l'única dona que apareix amb un fusell a les mans, disparant a les Drassanes, en una coneguda fotografia d'Agustí Centelles, el fotògraf del PSUC). Imbert va formar part de l'Agrupació de dones antifeixistes, que va aplegar col·lectius de diferents tendències i va coordinar l'enviament de dones al front, instruïdes pel militar Enric Perez Farràs, que es va mantenir lleial a la Segona República i va actuar com a conseller tècnic del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya.
Imbert es va enrolar en la Columna Durruti amb Àfrica de las Heras, amb Caridad del Rio (que va resultar ferida) i els seus dos fills Jaume Ramon Mercader —parella de Lena Imbert i assassí de Trotski— i Pau Mercader (mort en combat el 1937) i amb les brigadistes internacionals Fanny Shoonheyt i Felicia Browne. Quan les dones van ser desmobilitzades, després de la creació de l'Exèrcit Popular de la República, Imbert va tornar a Barcelona i va exercir de mestra. Com a membre del comitè nacional de la Joventut Socialista Unificada de Catalunya (JSUC), va ser enviada a Mèxic amb Caridad del Rio, mare del seu nòvio Ramon Mercader, en una missió propagandística per recaptar fons i ajudes per a la República. Els Mercader-Del Rio eren membres de l'espionatge soviètic i van captar Imbert com a agent del NKVD.
Tres mesos després de la derrota de la República, Imbert es va exiliar a França, juntament amb Margarita Abril, Pilar Azuara i Lourdes Jiménez. Van ser internades en una casa refugi, de la qual es van escapar per anar a París, a reunir-se amb membres de l'organització clandestina del partit. Mesos després, Imbert es va traslladar a Rússia amb la seva germana gran Obdúlia (1913), Soledad Fernández, Maria Cánovas Zamorano i Carme Brufau Civit. Quan les forces de la Wehrmacht va envair l'URSS, Lena Imbert va participar en diverses accions de combat i sabotatge.
Lena Imbert va morir a Moscou l'abril de 1944 a causa de tuberculosi, tot i que alguns historiadors discrepen; s'ha dit que podria haver mort assassinada i ser una altra víctima de Stalin o que va morir lluitant al front rus.
Els germans Imbert Lizarralde Segons els cens de d'espanyols emigrats a la Unió Soviètica, a part de la germana Obdúlia, que va treballar a Kramatorsck i es va casar amb Ezequiel Fernández Moreira, també la van seguir els seus germans Teresa i Victoriano. Teresa Imbert (1925) va viure a Odessa, va ser tècnica d'aviació, es va casar, es va traslladar a Romania i va retornar a Moscou; Victoriano (1929) va viure a Saràtov (Odessa) i va estudiar filosofia a la Universitat de Moscú. Tots van tornar a Espanya quan es va restablir la democràcia. El 1940, l'altra germana gran, Isabel Imbert Lizarralde, juntament amb Maria Salvo Iborra, Clara Pueyo Jornet, i Soledad Real López, va ser una de les protagonistes del cas OASI, el pis franc, on ella, Clara Pueyo i Soledad Real treballaven com a modistes, i des d'on portaven a terme activitats clandestines orientades a la reconstrucció del PSUC. Tots els integrants del grup van ser detinguts i alguns afusellats. Isabel Imbert va ser condemnada a cadena perpètua. Va obtenir la llibertat el 1959, després de complir 16 anys de presó. Va morir el 1988. Està enterrada al Cementiri Civil de Madrid, juntament amb els seus germans Victoriano i Obdúlia.
Referències
Categoria:Militants catalans del sud del Partit Socialista Unificat de Catalunya Categoria:Agents secrets catalans Categoria:Exiliats del franquisme catalans Categoria:Morts el 1944 Categoria:Morts a Moscou Categoria:Exiliats del franquisme a la Unió Soviètica Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1915