El port d'Otsondo (en basc Otsondo o Otxondo, en castellà Puerto de Otsondo) és un pas de muntanya del Pirineu basc situat a la comunitat autònoma de Navarra. Té una alçada de 573 m i es troba al municipi de Baztan. Hi passa la carretera N-121-B, que comunica Dantxarinea, a la frontera amb Lapurdi i a la vall de l'Ugarana, al nord, amb Mugairi, a la vall de Baztan, al sud. També és punt d'inici de la carretera NA-9301, la qual mena al Gorramakil (1.087 m), a l'entorn dels cims anomenats Gorramendi (1.070 m), on fins a finals dels anys 1960 hi va haver una base militar estatunidenca, i Otanarte (1.071 m), on actualment s'hi troben antenes de telecomunicacions. Està situat al nord-est de l'Alkurruntz (933 m). Les aigües del seu vessant sud s'escolen a través de diversos torrents que acaben formant el riu Baztan, a la conca del Bidasoa, mentre que les del seu vessant nord van a parar a l'Ugarana, a la conca de l'Urdazuri (en francès Nivelle).

Toponímia En basc, el nom d'Otsondo podria interpretar-se com a paratge dels llops, tot i que també és possible que l'arrel *ots provingui d'un orònim.

Història miniatura|esquerra|Monòlit en record als defensors de la independència de Navarra a l'antic emplaçament del Castell d'Amaiur El 1522, al peu del port d'Otsondo, va tenir lloc la històrica batalla d'Amaiur, en què alguns nobles i cavallers navarresos es van atrinxerar al castell de la vila després de perdre la batalla de Noain, amb la intenció de continuar lluitant per la independència del regne. Tot i això, l'exèrcit castellà de Ferran el Catòlic va assetjar el castell fins a destruir-lo amb els seus canons, obligant els navarresos a rendir-se. Com a resultat, Navarra va ser annexionada a Castella.

El 1813, en el marc de la Guerra del Francès, l'entorn del port d'Otsondo i la vall de Baztan fou l'escenari d'una batalla entre l'exèrcit francès, d'una banda, i britànic i portuguès, de l'altra. Els aliats, dirigits pel duc de Wellington, van resultar vencedors i van expulsar els francesos de la vall de Baztan.

A la dècada de 1840, la Diputació de Navarra va construir la carretera entre Pamplona i Dantxarinea a través del port d'Otsondo, per tal de millorar la connexió amb Lapurdi i França. Per tal de finançar les obres, es van establir cinc cadenes (en basc Katea) al llarg de tot el traçat, és a dir, peatges on es cobrava pel pas de les mercaderies transportades. En el trencall cap a Amaiur es trobava la més propera al port.

Després de la Guerra Civil espanyola, als anys 1940, es van construir diversos búnquers de la Línia P al voltant del coll, les restes dels quals encara perduren avui en dia. Aquests no es van arribar a utilitzar mai i la seva construcció va ser ordenada per Franco per tal de fer front a una possible invasió aliada d'Espanya.

Detalls de l'ascensió L'ascensió pel vessant nord comença a Dantxarinea, té 9,4 km de longitud, en què se superen 515 m de desnivell, amb un pendent mitjà del 5,5 % i un tram de pendent màxim del 13,3 %. Els primers 5 km, fins a l'indret anomenat Telleria, presenten un pendent suau, d'entre l'1 % i el 5 %, amb aquest darrer entre els quilòmetres 1 i 2. A la sortida de Telleria es troba un sector de 500 m al 8 %, el més costerut d'aquest vessant, seguit de 2 km al 6 % o 7 %. En els següents 2,5 km el pendent se suavitza al 5 %, excepte 500 m entre els quilòmetres 6 i 6,5, al 7 %. Els darrers 1.400 m s'enceten amb un sector de 500 m al 6 %, a partir del qual el pendent serà molt suau, del 2 % o 3 %.

Pel vessant sud, incloent-hi el pas per la collada Lizarmeaka (553 m), uns 200 m abans del punt culminant del port, l'ascensió comença a Ordoki, un dels barris que formen Arizkun, a la vall de Baztan. Es tracta d'una pujada més senzilla que la del vessant nord, ja que en 7,6 km de longitud se superen 330 m de desnivell, amb un pendent mitjà del 4,3 % i un tram de pendent màxim del 9,6 %. Els primers 3 km tenen un pendent molt suau, d'entre l'1 % i el 3 %, excepte el primer quilòmetre, amb els 500 m inicials al 4 %, seguits de 500 m plans. Entre els quilòmetres 3 i 3,5 es troba un dels dos sectors més costeruts d'aquest vessant, al 6 %, amb l'altre, al 7 %, entre els quilòmetres 5 i 5,5. La resta de l'ascensió presenta un pendent d'entre el 3 % i el 5 %.

Finalment, també es pot accedir al port d'Otsondo pel seu vessant oest, des de la vall del riu Indutea. Aquesta opció utilitza la carretera NA-4453, la qual té el seu inici a la vall del riu Baztan, entre Oronoz i Arraioz, i finalitza a la carretera N-121-B, pocs metres al sud de la collada Lizarmeaka i del port. Té 5,5 km de longitud, supera un desnivell de 368 m, amb un pendent mitjà del 6,7 % i un tram de pendent màxim del 13,4 %. Els primers 2,5 km són molt difícils, amb sectors de 500 m d'entre el 8 % i l'11 %, aquest darrer, el més costerut d'aquest vessant, situat entre els quilòmetres 2 i 2,5. Els següents 1.500 m són al 7 %, excepte la part central d'aquest tram, al 4 %. Després d'un lleuger descens d'1 km, els darrers 500 m també son suaus, al 3 %.

Ciclisme Tour de França El port d'Otsondo s'ha superat en una ocasió al Tour de França, en què es va classificar com de segona categoria al Gran Premi de la Muntanya i es va escalar pel seu vessant sud.

En aquella edició, el port d'Otsondo era la darrera dificultat muntanyosa, a 47 km de l'arribada, d'una etapa amb inici a Pamplona i final a Hendaia, i en què es van superar diversos colls de Navarra i de la Baixa Navarra, entre els quals també destaca el coll d'Izpegi. El primer al cim fou l'italià Cristian Salvato.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant1996182PamplonaHendaiaSud

Volta a Espanya El port d'Otsondo s'ha inclòs dues vegades a la Volta a Espanya.

El primer cop que aquest port es va incloure a la Volta a Espanya fou en l'edició de 1955 i el primer al coll fou el català Miquel Poblet.

No va ser fins a l'any 2019 que el port d'Otsondo tornà a formar part d'aquesta competició. En aquella ocasió, es tractava del darrer pas de muntanya de la jornada, que tot i que acabava al peu del vessant nord, a Dantxarinea, es trobava a uns 38 km de l'arribada, ja que el final de l'etapa incloïa un recorregut circular pel voltant d'aquesta localitat. El primer al cim fou l'australià Damien Howson, que formava part d'un grup d'escapats que es va disputar la victòria a la línia d'arribada. Aquesta se l'emportà el basc Mikel Iturria en solitari.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Volta a EspanyaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant195532BaionaPamplona2019113DonapaleuDantxarineaSud

Volta al País Basc El port d'Otsondo s'ha escalat com a mínim dues voltes a la Volta al País Basc.

En ambdós casos, en què es va superar pel vessant nord, es tractava de la primera ascensió de la jornada i aquesta es trobava just a l'inici de l'etapa.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Volta al País BascAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant201432UrdazubiVitòriaNord202432EzpeletaAltsasuNord

Excursionisme El port d'Otsondo és punt de pas del Camí de Baztan, un tram del Camí de Sant Jaume que uneix Baiona amb Pamplona tot seguint una antiga calçada romana i que travessa la vall de Baztan. Tot i que actualment és poc transitat, en època medieval era tan utilitzat com Roncesvalls (Camí francès) o el Somport (Camí aragonès) per tal de creuar els Pirineus, gràcies a la menor altitud tant del port d'Otsondo, com del port de Belate (847 m).

Referències

Categoria:Geografia de Navarra Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls dels Pirineus