Arenaria montana, l'arenària muntanyenca, és una espècie de planta amb flors del gènere Arenaria que pertany a la família de les cariofil·làcies.
Viu a la Mediterrània occidental: França, Espanya i el Marroc. Se n'ha descrit dues subespècies amb algunes diferències ecològiques entre elles: La subspècie típica està més àmpliament distribuïda per la península Ibèrica i a Catalunya es pot trobar en algunes comptades poblacions dels Pirineus. La subespècie intricata és més mediterrània i es pot trobar de Màlaga a Castelló. A Andalusia hi ha les dues.
Descripció Aquesta arenària és una planta perenne, ramificada i llenyosa a la base, amb nombroses tiges erectes que poden arribar a fer dos pams d'alçada, amb tiges pubescents a la part superior. Les fulles són oposades i lanceolades. Les flors blanques són solitàries o en grups de poques flors (màxim 6), surten al capdamunt d'uns pedicels llargs (2-6 vegades la longitud del calze). Els pètals són amples i sovint se superposen els uns amb els altres. La càpsula (fruit) quan està madura és ovoide i amb prou feines sobresurt del calze.
La subespècie montana té fulles una mica més amples, oval-lanceolades, de 2-6 mm d'ample, planes i els pedicels normalment no glandulosos.
La subespècie intricata te les fulles linear lanceolades, 1-2,5 mm d'amplada, freqüentment amb el marge revolut i els pedicels amb pèls glandulosos. Es podria confondre amb Arenaria grandiflora, però les fulles són més llargues i no aristades (acabades en una punxa llarga)
Hàbitat i distribució A.montana subsp. montana es distribuiex de manera general però disjunta per gran part de la península Ibèrica: Portugal, Galícia, Castella, Aragó, Andalusia. Als Països Catalans es pot trobar a Catalunya, en comptades poblacions dels Pirineus i sembla que també viuria al País Valencià, al racó d'Ademús. Preferix boscos aclarits de roure o pinedes, brolles amb sòls sorrencs o pedregosos preferentment sobre roques àcides.
A.montana subsp. intricata, en canvi és pròpia d'ambients de muntanya mediterrània, des de Castelló, València, Alacant i fins a Múrcia i Andalusia. sobre brolles i garrigues més o menys pedregoses i ombrívoles, sovint al peu de parets i preferentment sobre roca calcària.
Taxonomia Aquesta espècie fou descrita inicialment per Linné, el 1755.
Actualment se'n reconeixen dues subespècies majoritàriament acceptades:
Arenaria montana subsp. intricata (Ser.) Pau Arenaria montana subsp. montana
La varietat intricata la va descriure Nicolas Charles Seringe(1776-1858) un metge, militar i botànic francès; però va ser en Carles Pau i Espanyol, un botànic valencià, qui li donà la categoria de subespècie, el 1898, que és com està més àmpliament acceptada al dia d'avui.
Dins de l'extens gènere Arenaria, s'ha proposat diferents subdivisions internes en subgèneres i seccions. Flora Iberica segueix la subdivisió proposada el 1962 per McNeill, segons la qual A.montana seria la única espècie ibèrica de la secció Planosepalae. Altres autors, en canvi, van proposat el 1974 separar aquesta espècie en un altre gènere alternatiu: Willwebera montana (L.) A.Lóve et D.Löve.
Referències
Enllaços externs
Imatges de la subespècie montana a florandalucia.es Imatges de la subespècie intricata a florandalucia.es
Categoria:Arenaria