La Gran Missió Habitatge Veneçuela (en castellà⁣: Gran Misión Vivienda Venezuela, GMVV) és un programa de les missions bolivarianes del govern veneçolà per proporcionar habitatge a persones que viuen en condicions precàries. El programa va ser llançat per l'administració d'⁣Hugo Chávez el 2011 i preveia construir 350.000 habitatges a finals del 2012. Entre el 2011 i el 2017, el govern veneçolà va construir 1,3 milions d'habitatges nous com a part del programa GMVV i, el juliol de 2023, Nicolás Maduro va anunciar que el programa havia lliurat 4,6 milions d'habitatges.

El programa ha estat objecte de crítiques a causa de la corrupció, l'opacitat i les deficiències estructurals. Entre el 2012 i el 2013, l'empresari colombià Alex Saab va rebre 159 milions de dòlars del govern veneçolà per importar materials per a l'habitatge, però només es van lliurar productes per valor de 3 milions de dòlars. El 2017, hi havia inconsistències en les xifres governamentals sobre la inversió i hi havia un dèficit d'almenys 76.000 milions de dòlars, la destinació del qual es desconeixia. El mateix any, durant les eleccions a l'Assemblea Constituent, els funcionaris del govern van pressionar els residents perquè participessin en el procés. Els enginyers han advertit sobre el deteriorament de la infraestructura dels edificis del programa i que les cases són vulnerables en cas de terratrèmol.

Programa El president Hugo Chávez va iniciar les missions socials el 2003 amb l'objectiu d'ajudar els sectors socials més desfavorits i garantir drets essencials com la salut, l'educació i l'alimentació. El programa tenia com a objectiu invertir els ingressos econòmics de l'empresa estatal Petróleos de Venezuela (PDVSA). Transparencia Venezuela, la seu de Transparencia Internacional al país, va descriure que el model permetia el suport polític al govern en aquell moment, però que "a mesura que passaven els anys, moltes missions socials van perdre la seva perspectiva social" i es van centrar en activitats polítiques caracteritzades per la discrecionalitat i l'opacitat.

D’acord amb el programa governamental, els residents disposen d’un pla de pagament a llarg termini ajustat als seus recursos. Les quotes es calculen segons el cost de construcció, evitant els preus de mercat, la qual cosa garanteix la permanència vitalícia a l’habitatge i el dret a llegat familiar. Cal tenir en compte que els residents no tenen la plena propietat de l'immoble i que, durant els primers trenta anys, el govern conserva el dret de tanteig en cas de venda.

Entre els països amb contractes de construcció hi ha Rússia, Xina i Bielorússia.

Un panell organitzat per Transparencia Venezuela el 2016, format per experts, activistes dels drets humans i diputats, va determinar que el programa va tenir poc èxit en la reducció de la pobresa durant dotze anys de la seva implementació. El panell també va concloure que la missió es va utilitzar amb finalitats polítiques i electorals, principalment entre els sectors socials més vulnerables.

Història El 2014, els okupes del Centro Financiero Confinanzas van ser reassentats en el marc del programa a Cúa, al sud de Caracas. Segons la Cambra Veneçolana de la Construcció, es van construir un total de 545.612 habitatges durant els 12 anys de l'administració Chávez, entre 1999 i 2010: 284.852 pel sector públic i 260.760 pel sector privat. Segons les xifres del govern veneçolà, un milió de veneçolans van ser reallotjats en el marc del GMVV al març del 2016. Xifres similars han estat qüestionades pels verificadors de dades veneçolans. El 2015, una dona va colpejar el president Nicolás Maduro al cap amb un mango que tenia un missatge adjunt demanant a Maduro que l'ajudés a trobar habitatge. Posteriorment, a la dona se li va concedir un pis en el marc del programa.

El 2016, el diputat de l'oposició Julio Borges va dir que havia rebut queixes sobre el desallotjament de residents que s'oposaven al govern. El mateix any va proposar un projecte de llei que donaria als residents les escriptures de propietat de les seves propietats sense costos addicionals i els permetria vendre les seves cases un cop rebessin les escriptures. El projecte de llei va aprovar la seva primera lectura a l'⁣Assemblea Nacional, formada per una majoria de l'oposició. Alguns residents estaven preocupats que el projecte de llei de l'oposició provoqués un augment del seu deute d'habitatge. El 2 de setembre de 2016, els residents del barri de Villa Rosa a Porlamar, Illa Margarita, estat Nueva Esparta, van rebre Maduro amb burles i un cacerolazo, colpejant olles i paelles, mentre inaugurava cases de la Gran Missió d'Habitatge. Almenys 30 persones van ser detingudes pel Servei d'Intel·ligència Bolivarià (SEBIN) després del cacerolazo a Villa Rosa.

Entre el 2011 i el 2017, el govern veneçolà va construir 1,3 milions d'habitatges nous com a part del programa GMVV. El 2017, funcionaris del govern van anar apartament per apartament als edificis Great Mission Housing per pressionar els residents perquè votessin a les eleccions a l'Assemblea Constituent del 2017, registrant-los, ordenant que votessin i dient-los que serien portats als col·legis electorals.

El govern veneçolà va prometre lliurar un total de cinc milions de cases. El 2018, el verificador de dades d'Efecto Cocuyo va qualificar l'objectiu de poc realista, ja que requeriria que el govern veneçolà construís dues cases per minut.

El juliol de 2023, Nicolás Maduro va anunciar que el programa havia lliurat 4,6 milions d'habitatges.

Crítica Corrupció Armando.Info, un mitjà de comunicació periodístic d'investigació veneçolà, va informar que l'empresari colombià Alex Saab va rebre 159 milions de dòlars del govern veneçolà per importar materials per a habitatges entre el 2012 i el 2013, però només va lliurar productes per valor de 3 milions de dòlars.

El 25 de gener de 2017, treballadors estatals i progovernamentals de Housing Mission es van reunir davant la seu del Ministeri d'Habitatge i Habitatge a Barquisimeto per protestar contra l'acomiadament il·legal dels seus treballadors i la manca d'acabament de 161 habitatges a Carora, municipi de Torres a l'estat de Lara, exigint una resposta. El president del Sindicat Unificat de la Indústria de la Construcció de l'estat, Pedro Peña, va declarar que la corporació fantasma, anomenada Incorsa, va deixar els més de 80 treballadors sense prestacions socials. El projecte va començar el 2013 i es va paralitzar el 2014, quan els treballadors van exigir les prestacions laborals a les quals tenien dret per llei. El gerent general del projecte, Juan Gómez, va dir que ja hi havia sospites sobre la integritat del projecte, atès que rarament es rebien materials de construcció, amb l'única excepció de la sorra i el ciment.

L'any 2017, Marcelo Monnot, president del Centre d'Enginyers de l'estat de Zulia (CIDEZ), va alertar sobre greus discrepàncies en les dades d'inversió del govern nacional destinades als projectes de la missió. Monnot va exigir aclariments sobre un dèficit estimat de 76.000 milions de dòlars. En la mateixa línia, José Contreras, president de la Comissió d'Habitatge del CIDEZ, va qüestionar la veracitat de les xifres presentades pel llavors governador Francisco Arias Cárdenas.

Segons una enquesta de Datanálisis, el 93% de la població no s'havia beneficiat de cap programa governamental ni d'habitatge nou el 2017 en els darrers 17 anys.

Opacitat La informació oficial sobre la construcció d'habitatges no és pública, inclosa la qualitat dels materials utilitzats, la inversió total, si es van dur a terme els estudis de sòl corresponents i el nombre d'habitatges realment construïts, cosa que fa que la Missió d'Habitatge sigui pràcticament inaudible.

El setembre de 2016, l'ONG Transparencia Venezuela va emetre un butlletí que informava: "Hi ha moltes promocions d'habitatges construïdes sense els estudis de viabilitat i risc requerits per a les edificacions, seguiment del control de licitacions, criteris per a la selecció de beneficiaris, entre altres elements, cosa que augmenta els nivells de corrupció dins del programa, accentua l'opacitat de la informació i el dret a l'habitatge en condicions adequades.".

Enzo Betancourt, president de l'Associació d'Enginyers de Veneçuela, ha declarat que l'Associació d'Enginyers Veneçuela no disposa d'informació oficial sobre els càlculs estructurals de Misión Vivienda, dient: "Això és un secret d'estat. Només ho saben la gent de la missió i els constructors. El que sí que se sap és el que han denunciat tots els mitjans de comunicació, d'edificis amb esquerdes, fissures o fuites".

Alfredo Cilento, investigador i cofundador de l'IDEC de la Universitat Central de Veneçuela (UCV), ha denunciat l'opacitat que envolta les obres de la Misión Vivienda. Segons Cilento, existeix una clara vulnerabilitat en els edificis, tot i que el "secretisme" oficial impedeix realitzar avaluacions independents per part d'estudiants o del Col·legi d'Enginyers. "No es pot verificar res perquè no s'ha permès revisar plànols ni estudis de sòl", afirma l'expert, tot destacant que aquesta falta de transparència priva els professionals d'emetre una opinió autoritzada. Malgrat tot, Cilento sosté que hi ha evidències públiques de deficiències, com ara la demolició d'edificis fins i tot abans de ser habitats, fet que confirma que, si bé no es pot generalitzar a tota la missió, "sabem que alguns d'ells són vulnerables".

Deficiències estructurals El 2013, Enzo Betancourt va alertar sobre el progressiu deteriorament de les infraestructures de la Misión Vivienda, tot recordant que el sector ja havia advertit reiteradament les autoritats. Com a prova d'aquestes deficiències, Betancourt va citar el complex Ciudad Caribia, on el 2012 es van reportar murs caiguts, revestiments despresos i esquerdes estructurals en murs i lloses. L'expert va insistir que, malgrat la urgència de l'executiu per lliurar els habitatges, era imprescindible respectar els terminis tècnics i els criteris professionals per garantir la viabilitat i la qualitat de les obres. Finalment, va remarcar la necessitat d'establir cronogrames d'activitats rigorosos per assegurar una execució correcta dels projectes.

El 2016, Enzo Betancourt va qualificar de falses les xifres ofertes per Nicolás Maduro pel que fa al lliurament de nous habitatges, afirmant que en aquella data les obres havien estat paralitzades durant tres mesos. Enzo va declarar que les xifres incloïen l'anomenat "Barri Nou Barri Tricolor", barraques existents en barris marginals que s'estaven reconstruint, decorant i presentant falsament com a edificis nous.

El 30 d'agost de 2017, les esquerdes d'un edifici de la Misión Vivienda a Tanaguarenas, estat de Vargas, van créixer de mida després d'un terratrèmol de magnitud 4,5; els residents temien que els danys poguessin causar el col·lapse de les estructures.

Gustavo Izaguirre, degà de la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat Central de Veneçuela, va advertir que hi ha hagut elements constructius que fan que els edificis siguin vulnerables en cas de terratrèmol.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Veneçuela Categoria:Revolució Bolivariana Categoria:Habitatge