El Sindicat de Treballadors de l’Administració de Catalunya (STAC) sorgeix en el marc de la transició democràtica, en un moment de forta efervescència sindical i política dins l’administració pública catalana. No s'ha de confondre amb el Sindicat del Taxi de Catalunya, amb el mateix acrònim (STAC), nascut pocs anys abans.
Les primeres mobilitzacions significatives de treballadors municipals daten de febrer de 1976, quan centenars d’empleats de l'Ajuntament de Barcelona es van reunir en assemblea per reclamar millores laborals i democràcia sindical. Aquestes protestes van ser reprimides amb gasos lacrimògens, fet que va reforçar la cohesió del moviment. Aquest clima de mobilització va afavorir la creació de noves estructures sindicals autònomes, entre les quals el Sindicat de Treballadors de l’Administració de Catalunya (STAC), que es va constituir entre 1976 i 1977.
El primer gran esdeveniment documentat és el primer congrés del STAC, celebrat el 7 de maig de 1978, ja en plena legalitat sindical. El sindicat agrupava aleshores més de 10.000 treballadors de les administracions estatal, institucional i local, amb especial pes en l’administració municipal, amb una clara vocació unitària i d’esquerres, i amb presència de militants del PSC i el PSUC. Durant el congrés es va ratificar el reglament intern, elegir un nou consell general, i consolidar el seu paper com a sindicat de referència dins l’administració catalana.
A partir dels anys vuitanta, el mapa sindical català es va diversificar. El STAC va continuar actiu, però part del seu espai va ser ocupat per noves organitzacions, com CATAC (1987), que recollia part de la tradició autònoma i assembleària del sindicalisme de la transició.
Referències
Categoria:Sindicats de Catalunya