Somnis (en rus: Sny), op. 6, és un poema simfònic en mi menor compost per Serguei Prokófiev l'any 1910. L'obra, d'una durada aproximada de 12 minuts, s'inscriu en l'etapa de joventut del compositor i mostra la influència del simbolisme rus.
Història Somnis, op. 6 i Tardoral, op. 8, un poema simfònic per a petita orquestra, daten tots dos de 1910, situats entre la composició de la Sinfonietta en la major i el Primer Concert per a piano. Somnis «va ser concebut per a gran orquestra. Era una obra «pensativa» i més aviat flàccida. «Una música tan poc reeixida només pot ser composta en somnis», va ironitzar el crític de la revista Theatre and Sport.
Prokófiev va dedicar aquesta obra «a l'autor que va començar amb Somnis de dia», una al·lusió directa a Aleksandr Skriabin i la seva peça Rêverie, op. 24, composta el 1898. Aquesta dedicatòria reflecteix l'admiració que el jove Prokófiev sentia per l'estil harmònic i atmosfèric de Skriabin en aquell període.
L'estrena de l'obra va tenir lloc el 22 de novembre (encara que el catàleg no n'especifica l'any ni la ciutat, s'emmarca en el context de les seves primeres presentacions simfòniques). L'obra destaca per una escriptura orquestral rica i una estructura episòdica que busca evocar imatges oníriques.
Estructura La peça presenta una successió de canvis de tempo que articulen el seu caràcter evocador:
Andante molto Più mosso Molto tranquillo Un poco meno tranquillo Molto tranquillo Andantino Andante Come prima, ma poco più mosso
Instrumentació L'obra requereix una gran orquestra simfònica amb la següent plantilla: 3 flautes (incloent flautí), 3 oboès (incloent corn anglès), 3 clarinets (incloent clarinet baix), 3 fagots (incloent contrafagot). 6 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, 1 tuba. Timbales, percussió (triangle). 2 arpes. Secció de corda.
Referències
Categoria:Obres de Serguei Prokófiev Categoria:Composicions musicals del 1910 Categoria:Poemes simfònics de la dècada del 1910 Categoria:Composicions en mi menor