Llegenda núm. 17 és una pel·lícula russa del 2013 dirigida per Nikolai Lebedev. Basada en fets reals, explica la història de l'ascens a la fama del jugador soviètic d'hoquei sobre gel Valeri Kharlàmov i del primer partit de la Supersèrie URSS-Canadà de 1972.История хоккея. Суперсерия СССР — Канада 1972 года. Региональный клуб «Звёзды русского хоккея» // hockeystars.ru

La pel·lícula es va estrenar el 18 d'abril de 2013 al cinema Oktiabr de Moscou.

El 29 de gener de 2014, la pel·lícula va rebre sis premis Àguila Daurada del cinema rus del 2013, inclòs el de Millor Pel·lícula de l'Any.

Trama La pel·lícula se centra en la trajectòria professional del jugador d'hoquei soviètic Valeri Kharlàmov.

La pel·lícula comença amb records vívids de les experiències de la infància del protagonista durant les curses de braus a Espanya, on va néixer la mare de Kharlàmov, el 1956. L'acció es trasllada a Moscou el 1967, on el jove jugador d'hoquei coneix el reconegut entrenador Anatoli Tarasov, que envia Valeri i el seu amic Alexander Gusev a la ciutat de Txebarkul, a la regió de Txeliàbinsk, on passaran a formar part de l'equip local Zvezda. Després de superar les dificultats d'adaptació a un equip de lliga menor, Valeri demostra el seu talent i torna a Moscou al final de la temporada, on Tarasov el convida a unir-se al CSKA de Moscou, posant prèviament a prova el caràcter de Kharlàmov i la seva capacitat per dedicar-se plenament a l'hoquei.

Kharlàmov supera totes les proves de Tarasov i gradualment es va convertint en un dels principals davanters del CSKA Moscou, i després de la selecció nacional de l'URSS. L'entrenador crea el trio d'atac compost per Mikhailov, Petrov i Kharlàmov. Mentrestant, Eduard Mikhailovitx Balaxov, supervisor d'hoquei del Comitè Central del PCUS, està conspirant contra Tarasov per haver expulsat el seu fill de l'equip. Balaxov intenta guanyar-se la confiança Kharlàmov per a la seva causa, criticant la duresa excessiva de Tarasov, però el jugador d'hoquei es nega a signar cap document contra el seu entrenador. Més endavant, en la pel·lícula, Kharlàmov ho confessarà tot a Tarasov, però aquest li respon que ja ho sabia.

Emmarcat dins de la carrera d'hoquei de Kharlàmov, la pel·lícula mostra també la coneixença del jugador amb Irina Smirnova, la seva relació sentimental i com Irina li dona suport en moments difícils.

Després d'un polèmic partit entre la selecció nacional de l'URSS i l'Spartak, en el qual l'entrenador Tarasov fa abandonar el camp als seus jugadors en protesta contra l'arbitratge, un frustrat Kharlàmov pateix un accident i es lesiona greument la cama (en la pel·lícula, aquest episodi de la biografia del jugador d'hoquei es trasllada quatre anys abans). Immediatament després de la cirurgia, Valeri començar a entrenar-se per tornar com més aviat millor al gel, ja que està a punt d'arribar la primera sèrie de partits amistosos entre la selecció nacional de l'URSS i la selecció professional canadenca, programada per al 1972. El nou entrenador de la selecció nacional, Vsévolod Bobrov, que acaba de substituir a Anatoli Tarasov, inclou Valeri a l'equip que viatja cap a Canadà per als jocs. Tarasov es presenta a l'aeroport per tal d'acomiadar-se de l'equip i de Kharlàmov.

Els jugadors d'hoquei soviètics arriben a Montreal, on es topen amb un ambient molt hostil. Els canadencs confien en la victòria del seu equip i fan tot el possible per convèncer l'URSS de la seva superioritat. En una roda de premsa, un periodista canadenc declara que si l'equip soviètic guanya, es menjarà el diari del vespre, i en un programa de televisió, els dos líders de l'equip canadenc, Phil Esposito i Bobby Clarke, insinuen que l'equip soviètic no té cap possibilitat de guanyar. Finalment, abans del partit, un diari apareix sota la porta de l'habitació de Bobrov amb una caricatura que representa jugadors d'hoquei soviètics, retratats com a estudiants "arrogants", aprenent hoquei d'un "mestre" canadenc.

El 2 de setembre de 1972 té lloc finalment el partit. Els canadencs guanyen el cara a cara i obren el marcador només mig minut després. Al cap de sis minuts el marcador ja és de 2-0. Però aviat l'equip de l'URSS aconsegueix empatar el marcador, i al segon període, Kharlàmov dóna al seu equip un avantatge de 3-2. Valeri marca així el seu segon gol, regatejant diversos rivals, i tot l'estadi es posa dempeus i ovaciona la gesta de Kharlàmov.

Durant el descans, l'entrenador canadenc diu als seus jugadors que això no és un partit sinó una guerra, i que cal ocupar-se del "número disset". Començada la segona part, Bobby Clarke colpeja fortament el genoll de Kharlàmov amb l'estic. Tanmateix, Kharlàmov es nega a abandonar el partit, assumint el risc de discapacitat permanent, i torna sobre la pista. Al final del partit, Valeri, corrent amb el disc cap a la porteria canadenca, s'esfondra de dolor, però en caure, fa una assistència, cosa que permet el setè gol per a l'equip de l'URSS. El marcador final del partit acaba amb un 7 a 3 a favor de l'URSS, amb diversos gols que compten amb la participació activa i essencial de Kharlàmov.

Durant l'èpic partit, s'intercala la connexió gairebé telepàtica entre l'entrenador Tarasov, que està seguint en directe el partit des de Moscou, i els atletes a l'arena de l'estadi. Alhora, Kharlàmov imagina una cursa de braus.

Un cop finalitzat el partit, Phil Esposito confessa a Kharlàmov que ha quedat impressionat pel seu joc, la seva velocitat i els seus dos gols.

Repartiment ActorPersonatge Danila Kozlovski Valeri Kharlàmov, davanter de la selecció nacional de l'URSS Svetlana Ivanova Irina Sergeevna Smirnova, futura esposa de Valeri Kharlàmov Oleg Ménxikov Anatoli Tarasov, entrenador de l'equip d'hoquei CSKA de Moscou i de la selecció nacional de l'URSS Boris Shcherbakov Boris Sergeevitx Kharlàmov, pare de Valeri Kharlàmov Nina Usatova metge Roman Madianov Vladimir Alfer, entrenador de l'equip Zvezda (Txebarkul) Daria Ekamasov Tatiana Kharlamova, germana de Valeri Kharlàmov Otto Götz Phil Esposito, davanter centre de la selecció nacional canadenca Andrei Runtso Bobby Clarke, davanter centre de la selecció nacional canadenca Todd Jensen Harry Sinden, entrenador de la selecció nacional canadenca Vladímir Menxov Eduard Mikhailovich Balashov, conservador d'hoquei del Comitè Central del PCUS - prototip per a G.M. Rogulski Alekhandra Grepi Begonia, mare de Valeri Kharlàmov (veu d'Olga Ostroumova) Aleksandr Kharlàmov Vlad, jugador d'hoquei de l'equip Zvezda Aleksandr Lobanov Alexander Gusev (Guskov a la pel·lícula), defensa de la selecció nacional de l'URSS Alexander Ragulin Jr. Alexander Ragulin, defensa de la selecció nacional de l'URSS Denis Serdiukov Alexander Maltsev, davanter centre de la selecció nacional de l'URSS Valentin Smirnitski Serguei Pavlov, president del Comitè Esportiu de l'URSS Nikita Emshanov Aleksei, jugador d'hoquei de l'equip Zvezda Artem Fedotov Vladimir Petrov, davanter centre de la selecció nacional de l'URSS Serguei Genkin Boris Kulagin, entrenador de la selecció nacional de l'URSS Pavel Nikitin Nikolai Ozerov, comentarista esportiu soviètic Andrei Popkov comentarista esportiu nord-americà Alexander Iakovlev Vsevolod Bobrov, entrenador de la selecció nacional de l'URSS Timur Efremenkov Boris Mikhailov, extrem de la selecció nacional de l'URSS Aleksandr Pakhomov Vladislav Tretiak, porter de la selecció nacional de l'URSS Daniel Olbritxski Janusz Petelicki, entrenador de la NHL Tatiana Kharlàmova administradora del Complex Esportiu Luzhniki Nina Grebeshkova Sasha Baba Iuri Berkun Oleg Belakovski, metge de la selecció nacional de l'URSS Boris Makarov Leonid Brezhnev, secretari general del Comitè Central del PCUS Anna Arshava seductora d'un restaurant a Txebarkul Javier Alsina José, oncle de Valeri Kharlàmov Aleksandr Txislov alcohòlic a la cel·la de detenció Anastasia Lebedeva Tania Kharlàmova (de petita), germana de Valeri Kharlàmov

Producció Preparació Durant l'etapa de preparació del guió de Llegenda núm. 17, el documental sobre Valeri Kharlamov Additional Time (2007) de Iuri Korolev (2007) fou estrenat a la televisió, fet que va ser durament criticat pel fill de Valeri, Alexander Kharlàmov, que havia col·laborat amb el grup de guionistes de Legenda.

A Alexander Gusev no li va agradar el guió original: «llegeixo i llegeixo. I resulta que en Valeri i jo passem tot el temps a Txebàrkul perseguint dones i bevent vodka. Em vaig indignar. I em van ratllar. Van escriure en Guskov. I, gràcies a Déu, van canviar el guió».

Danila Kozlovski va ser escollit per al paper de Valeri Kharlàmov. La semblança física amb el veritable heroi de la pel·lícula era tan gran que fins i tot va ser remarcada per la sogra de Kharlàmov. Pel que fa al vestuari, Danila Kozlovski portava la jaqueta real de Valeri Kharlàmov, i un penjoll al coll basat en el penjoll de la filla de Kharlàmov, que era idèntic a l'original de Kharlàmov.

Rodatge El rodatge de la pel·lícula va durar setanta-quatre dies. Totes les escenes a Espanya es van rodar en quatre dies.

Les escenes inicials de la pel·lícula amb l'entrenament a Moscou, on Tarasov s'adona per primera vegada de Kharlàmov, es van filmar al Palau d'Esports i Cultura de Novopolotsk (Bielorússia). Els episodis d'esdeveniments esportius amb la participació d'Oleg Ménxikov en el paper d'Anatoli Tarasov es van filmar al Palau d'Esports de Moscou "Krilia Sovètov".

El rodatge del primer partit de la sèrie de partits amistosos d'hoquei entre els equips de l'URSS i el Canadà va tenir lloc al complex esportiu Minsk Arena. El productor de la pel·lícula, Leonid Vereixagin, va explicar l'elecció de la ubicació per a aquest episodi pel fet que en aquell moment, el pavelló esportiu del Fòrum de Montreal, on es va disputar l'històric partit de 1972, ja no existia, i el Minsk Arena es va construir segons els seus plans.

L'edifici del Palau de la Creativitat Infantil de la Ciutat de Moscou, a Vorobiòvi gori (lit. el Turó dels Pardals), es va utilitzar com a edifici de l'aeroport a la pel·lícula.

El rodatge dels partits del torneig d'hoquei dels Jocs Olímpics de 1972 a Sapporo va tenir lloc del 22 al 24 d'agost de 2011 a Bielorússia, a la pista de gel del complex esportiu Bobruisk Arena.

Gira de primera per ciutats russes i estrena a Moscou La pel·lícula es va estrenar al gran públic el 12 de març de 2013 al Mercat Internacional de Cinema Rus, rebent excel·lents crítiques tant de professionals de la indústria com de representants de sales de cinema, distribuïdors i periodistes de cinema.Илья Кувшинов. 90-й кинорынок: триумф «Легенды № 17», российские локализации и прокатчик для «Вия 3D». «The Hollywood Reporter» // thr.ru (13 марта 2013 года)

La primera projecció pública de la pel·lícula va tenir lloc el 4 d'abril de 2013 a Omsk. Va anar precedida per una reunió de cinèfils i jugadors d'hoquei de la lliga MHL amb l'actor principal, Danila Kozlovski. Posteriorment, es van celebrar les estrenes a Novosibirsk el 5 d'abril, UfàМила Киян. Фанаты «Салавата Юлаева» пришли поддержать Харламова-Козловского. — В Уфе прошел предпремьерный показ спортивной драмы «Легенда № 17». Газета «Комсомольская правда» // kp.ru(10 апреля 2013 года) el 9 d'abril i Kazan el 14 d'abril.Данила Козловский может сняться в фильме о Рудольфе Нуриеве. // tatar-inform.ru (14 апреля 2013 года) El 10 d'abril es va celebrar una estrena de gala amb totes les entrades venudes al cinema Octubre de Moscou.

Projecció especial per a l'equip júnior d'hoquei