va ser una artista britànica nascuda a l'Argentina, vinculada al moviment surrealista.
Biografia miniatura|Cerimonial Hat for eating Bouillabaisse (1937) Va néixer a Buenos Aires, filla d'un escocès i una estatunidenca, la seva família es va traslladar a Londres el 1911. El seu pare era el cap d'una empresa familiar que venia molins de vent i maquinària agrícola a l'Argentina. De ben petita, Agar va quedar fascinada per les imatges d'Edmund Dulac i Arthur Rackham. Abans de començar l'escola, va créixer a la casa familiar, anomenada Quinta la Lila aprenent de la seva mainadera i una institutriu francesa. Agar descriu la seva infantesa com a "plena de globus, cèrcols i gossos Sant Bernat". Durant la seva infància, la família viatjava a Gran Bretanya cada dos anys aproximadament.
Als sis anys, va ser enviada a una escola privada a Canford Cliffs, Anglaterra. A la seva segona escola, Heathfield School, a Ascot, la seva mestra, Lucy Kemp-Welch, la va animar a continuar desenvolupant el seu art.
El 1914, al començament de la Primera Guerra Mundial, Agar va ser enviada a Tudor Hall des de casa seva a Londres per a evitar les dificultats de la guerra. A Kent, el mestre de música Horace Kesteven va començar a presentar-la a diversos artistes. A través de Kesteven, va conèixer a Charles Sims, qui l'hi va fer conèixer alguns dels primers treballs de Paul Nash. Agar va descriure el seu temps amb Sims de la següent manera: "Em vaig trobar en un mitjà d'art on l'art era una part valuosa de la vida diària".
Abans del final de la guerra, va assistir a les Demoiselles Ozanne per a millorar el seu francès, i durant aquest temps va començar les classes setmanals de pintura a l'oli a l'Escola d'Art Byam Shaw a Kensington. Agar va considerar que el Byam Shaw era massa acadèmic i li va suplicar a la seva família que li permetés buscar un altre lloc per a continuar els seus estudis. Això va enfurismar la seva mare i després d'una discussió amb els seus pares, va deixar-los una nota explicant que es dirigia a l'estació de Paddington per marxar cap a Truro i St. Mawes, on es quedaria amb un amic de la família, De Kays. Aquesta informació va quedar recollida al seu diari personal.
Després, des de 1920 a 1921, va estudiar amb Leon Underwood a la seva escola a Brook Green. Allà es va fer amiga de Blair Hughes-Stanton i Gertrude Hermes, entre d'altres. Va estudiar a temps parcial amb el llegendari Henry Tonks en la Slade School of Fine Art de Londres de 1921 a 1924, al costat de Rex Whistler i Cecil Beaton, i el seu primer marit, Robin Bartlett. Amb ell i d'altres, va viatjar per França i Espanya. El 1925 es va casar amb Bartlett i va destruir la majoria dels seus primers treballs. La parella convivia en una casa a Dieppe. Agar va descriure a Bartlett com "la porta d'escapament que em va alliberar de les arpes de la meva família". El 1926, Agar va conèixer a l'escriptor hongarès Joseph Bard, l'home amb el qual passaria els pròxims 50 anys compartint la passió per les joies.
Entre 1927 i 1928, Agar i Bard van viure a Londres i durant l'hivern a Portofino, on Agar va conèixer a Ezra Pound, de qui es faria amiga. El 1928, Agar i Bard es van traslladar a París, on va conèixer als surrealistes André Breton i Paul Éluard. En el període 1928-30, Agar va estudiar amb el cubista txec, František Foltýn. Amb Pound, Agar va visitar l'estudi de Constantin Brâncuși.
El 1930, Agar va tornar a Anglaterra i va pintar la seva primera peça surrealista, The Flying Pillar, basada en el manifest surrealista d'André Breton. Agar descriu aquesta peça a les seves memòries com "el seu primer intent d'un enfocament imaginatiu de la pintura i, encara que el resultat va ser surrealista, no es va fer amb aquesta intenció". Va afirmar també que "el surrealisme estava a l'aire a França i en els poetes de França, i després a Anglaterra, estaven besant a aquesta bella dorment torbada per malsons, i va ser el petó de la vida el que van donar". Més tard, The Flying Pillar va anomenar-se Three symbols, i Agar ho descriu com una referència tant a l'art grec com a Gustave Eiffel i la seva famosa torre, el símbol de la modernitat. La pintura representava el món clàssic fusionant-se amb el modern en una cruïlla en el temps. En el seu diari, va descriure les diverses imatges de la seva pintura com Grècia convertint-se en el lloc de trobada de judeoegipcis i grecocristians, seguit de les paraules "el pilar judeogrec", com si fos una nota a tenir en compte i a desenvolupar més tard.
El 1931, es va publicar el primer dels quatre números de The Island, editat per Leon Underwood i Joseph Bard. Agar va contribuir als quatre números. Dos anys després va tenir la seva primera exposició individual a la Galeria Bloomsbury. Va ser membre del Grup de Londres des de 1934 en endavant; el mateix any, va fer el seu primer collage.
El 1934, Agar i Bard van llogar una casa per a l'estiu en Swanage, Dorset. Aquí va conèixer a Paul Nash i els dos van començar una intensa relació artística i sexual. El 1935, Nash va introduir a Agar al concepte de l'objecte oposat. Junts van col·laborar en una sèrie d'obres, com Seashore Monster a Swanage. Nash va recomanar el seu treball a Roland Penrose i Herbert Read, els organitzadors de l'Exposició Surrealista Internacional de Londres del 1936 a les Galeries New Burlington, tot i que Agar va negar el sobrenom de Surrealista durant tota la seva vida. Va ser una de les poques dones incloses en l'exposició. Agar va exposar amb els surrealistes a Anglaterra i a l'estranger.
Durant la dècada de 1930, el treball d'Agar es va centrar en objectes naturals, sovint d'una manera alegre, com Bum-Thumb Rock, un conjunt de fotografies d'una formació rocosa inusual que va veure a Bretanya. Va començar a experimentar amb tècniques automàtiques i nous materials, prenent fotografies i fent collages i objectes. miniatura|Angel of Anarchy (1940) Tate Modern The Angel of Anarchy, del període 1936-1940, és un exemple d'aquesta experimentació. Es tracta d'un cap de guix cobert de tela i altres mitjans, que actualment es troba a la col·lecció del Tate. Va crear dues versions d'aquesta obra després que la primera es perdés en tornar d'un espectacle a Amsterdam. Va fer la seva segona versió el 1940 utilitzant el mateix model del cap de Joseph Bard i va mantenir-ne el seu títol original, The Angel of Anarchy. El bust es va dividir en dues parts, una amb pelatge blanc i una altra amb pelatge negre, amb la major part del cap cobert de plomes d'àguiles i d'estruços que va rebre de la seva mare, que solia usar-les com tocat.
El 1937, Éluard va visitar a Agar i Bard a Londres, va viatjar a Cornualla amb Nusch Éluard, Roland Penrose i Lee Miller, i va començar una aventura amorosa amb Paul Éluard. Va visitar la casa de Picasso i Daura Maar a Mougins, als Alps Marítims, juntament amb Lee Miller, qui la va fotografiar. El 1940, les obres d'Agar havien aparegut en exposicions surrealistes a Amsterdam, Nova York, París i Tòquio.
Després de la Segona Guerra Mundial, Agar va començar una nova fase productiva de la seva vida, celebrant gairebé 16 exposicions individuals entre 1946 i 1985. A la dècada de 1960 estava produint pintures tachistes amb elements surrealistes. El 1988 va publicar la seva autobiografia A Look At My Life (Una mirada a la meva vida). Després, l'any 1990, va ser triada com a Associada a la Reial Acadèmia. Agar té pintures a les col·leccións de diverses institucions britàniques, incloses la Tate, Derby Art Gallery, Bradford i la col·lecció del govern del Regne Unit.
Eileen Agar va morir a Londres i es troba enterrada en el cementiri del Père Lachaise, a París, a la tomba número 17606. A l'exposició de 2007 de Goshka Macuga al Tate Modern, part de la sèrie Art Now va utilitzar material extret de l'Arxiu de Eileen Agar.
Obres principals The Angel of Mercy, escultura 1934. Quadriga, pintura, 1935. The Angel of Anarchy, objecte, 1940. L'horloge d'une femme pintura, 1989.
Referències
Categoria:Morts a Londres Categoria:Artistes surrealistes Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Pintors anglesos Categoria:Alumnes de la Slade School of Fine Art Categoria:Alumnes de la Heathfield School Categoria:Pintors argentins del segle XX Categoria:Pintors de Buenos Aires Categoria:Pintors britànics morts al segle XX Categoria:Pintors britànics nascuts al segle XIX