L'Escola Cossío va ser una institució pedagògica creada a València per Josep Navarro Alcàsser seguint els postulats de la Institució Lliure d'Ensenyament. Va funcionar entre 1930 i 1939, a tots els nivells, des de pàrvuls fins a batxillerat. Es va batejar en honor de Manuel Bartolomé Cossio, successor de Francisco Giner de los Ríos, que havia estat al capdavant de la ILE. Hi van col·laborar personalitats com María Moliner, Josep Maria Ots o Maximilià Thous.

Història A mitjans de la dècada de 1920, i impulsada per Navarro Alcácer i Maria Alvargonzález, al capdavant d'un col·lectiu de famílies valencianes, es va posar en marxa a la ciutat de València un primer projecte d'escola, de disseny regeneracionista. Aviat, i amb l'ajuda d'importants donacions econòmiques, es va traslladar el projecte a un nou edifici, a l'anomenada aleshores Avinguda 14 d'abril (després Regne de València) –que seria l'Escola d'Artesans de València, a començaments del segle –, i en va ser elegit Josep Navarro Alcácer com a director. També van donar suport a aquesta empresa els «institucionalistes» que vivien a València, com Angelina Carnicer, Luís Marchante i Elena Jiménez, Nicolás Percas, professor de llatí de l'institut Blasco Ibáñez (després Sant Vicent Ferrer), Josep Maria Ots, historiador del dret i professor de la Universitat valenciana, entre altres.

L'octubre de 1930 es va posar definitivament en marxa una escola dissenyada sobre la pedagogia de «la coeducació i el laïcisme, el respecte escrupolós a la consciència i la personalitat del nen, l'atenció predominant a l'aspecte educatiu de l'ensenyament sobre el mer subministrament de coneixements, el tracte cordial entre professors i alumnes, la formació moral basada en la rectitud, la generositat, la tolerància i l'efusió cordial, la finor en el comportament extern, la netedat dins de la naturalitat i la senzillesa, i també el coneixement de la naturalesa i de l'art –molt especialment la lectura i les activitats manuals i la pràctica de l'exercici físic».

A més, el nou i ambiciós projecte abastava tots els nivells d'escolarització,des del parvulari (jardí d'infància o maternal). La matrícula costava 20 pessetes, i l'anomenat grau A, 25 pessetes. Seguien dos cursos elementals de batxillerat, per 40 pessetes de matrícula. L'esperit era més d'obra social que de negoci, amb una gestió important a càrrec de l'Associació d'Amics de l'Escola, sous modestos per al professorat i moltes activitats promogudes o dirigides de manera desinteressada.

Després de nou anys d'existència, en concloure la guerra civil espanyola, i derrotada la República i els seus ideals pedagògics, l'escola i el seu edifici van ser confiscats per una nova Junta que els va cedir al col·legi Isabel la Catòlica, fins que molts anys després va recuperar el nom d'Escola d'Artesans, com a centre privat concertat, absolutament aliè a l'original escola modèlica de la Institució Lliure d'Ensenyament.

Professorat i activitats Angelina Carnicer, professora de l'Escola Normal de València, va ser l'encarregada de seleccionar i aportar un grup inicial de mestres joves amb esperit solidari. Es va donar especial importància a les activitats de lectura, per a nenes i nens d'entre 7 i 9 anys, impartides per la mateixa María Moliner, o les dedicades a les cançons populars, que dirigia Maximilià Thous. Dins d'un plantejament molt pròxim al de les Universitats Populars, hi participaven també, sense un programa de compromís que no fos la lliure implicació, professors universitaris, artistes, científics o professionals, amb cursets, xerrades o conferències.Així, per exemple, els d'història d'Espanya impartits per Josep Maria Ots, els de Salvador Lacasta sobre matemàtiques, o els de María Moliner sobre literatura espanyola, a més de les visites de personatges com Max Aub o Mario i Llibertat Blasco Ibáñez. També consten exhibicions de ballet d'un deixeble d'Isadora Duncan, representacions teatrals i funcions de Nadal.

Un capítol important en les activitats van ser les excursions: Museu del Prado, Toledo, L'Escorial, Serra de Guadarrama, Poblet, Santes Creus, Tarragona, Xàtiva, les comarques d'Alzira, Xàbia, Dénia, Gandia, la Marina d'Alacant i el Penyal d'Ifac, els museus i monuments de la capital valenciana, o a Madrid, la visita a la Institució Lliure d'Ensenyament.

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Centres educatius de València Categoria:Institució Lliure d'Ensenyament