miniatura|424x424px|Distribució aproximada de les llengües indígenes en l'extrem austral d'Amèrica del Sud durant la Conquesta. El castellà (o espanyol) és l'idioma oficial de facto i la llengua administrativa de Xile, parlat pel 99,3% de la població. Malgrat que no existeix un reconeixement oficial de la llengua castellana a nivell constitucional, la pròpia Constitució, així com tots els documents oficials, estan redactats en aquest idioma.
Els indígenes corresponen al 11,4 % de la població xilena segons el cens de 2024, i alguns d'ells parlen les seves llengües: s'estima que el mapudungun és parlat per entre 100 000 i 200 000 persones; l'aimara, per unes 20 000; el quítxua meridional, per unes 8200; i el rapa nui, per unes 3390 persones, encara que no s'explicita si les utilitzen com a primera llengua.
Segons la Llei 19253 de 1993, coneguda també com a «Llei Indígena», les llengües autòctones compten amb reconeixement oficial per al seu ús i conservació, juntament amb el castellà, en les zones on es parlen. Es podran utilitzar com a mitjà d'instrucció, fomentar mitjans de comunicació, ús dels noms en el Registre Civil, segons les normes de transcripció fonètica que s'assenyalin, i la seva promoció artística i cultural. També estan en desenvolupament programes d'ensenyament bilingüe en les zones on viuen comunitats indígenes. No obstant això, la realitat dista bastant d'aquest ideal i existeixen només pocs projectes aïllats de manteniment i promoció de les llengües indígenes, particularment del mapudungun i de l'aimara, amb variables graus d'èxit.
Llengües autòctones miniatura|664x664px|Pobles indígenes de Xile en el . A Xile s'han parlat un nombre important de llengües indígenes —al voltant d'una quinzena de varietats lingüístiques diferents que podrien considerar-se llengües diferents—. Aquestes llengües eren molt variades i a Xile, a diferència d'altres països d'Amèrica del Sud, no es troba cap gran família: tots els idiomes autòctons o bé són llengües aïllades o bé pertanyen a petites famílies de 3 o 4 llengües.
Llengües indígenes parlades actualment miniatura|952x952px|Principals idiomes natius a Xile per percentatge de parlants per comuna, segons cens 2024. miniatura|443x443px|Rètol multilingüe al Palau Pereira que inclou les llengües indígenes xilenes vives.
Mapudungun (arn): principalment parlat a les regions de l'Araucanía i Metropolitana, i en menor magnitud a les regions del Biobío, de Los Lagos i de Los Rios, entre 380 780 persones el parlen o l'entén. El chesungun o dialecte huilliche (huh), parlat per uns 2000 huilliches a la regió dels Lagos (1982) és un dialecte divergent que alguns experts consideren un idioma diferent al mapudungun. Aimara (ayr): parlat per unes 20 000 persones principalment a les regions d'Arica i Parinacota i de Tarapacá. 60 080 persones el parlen o l'entén. És una variant pròxima a l'aimara de Bolívia. Quítxua xilè (cqu), una de les varietats del quítxua meridional: considerat idèntic al quítxua sudboliviano (quh), és parlat per al voltant de 8200 persones en les regions d'Antofagasta, Metropolitana i Tarapacá. 37 837 persones el parlen o l'entén. Entre els immigrants peruans establerts en les grans ciutats, també hi ha parlants de diferents dialectes quítxues del Perú. Rapa Nui (rap): Utilitzat per uns 3390 parlants (2000) i 6376 el parlen o l'entén, en la seva majoria habitants de Rapa Nui i uns pocs en ciutats del continent, com a Valparaíso o Santiago.
Llengües indígenes en vies d'extinció Kunza (kuz): parlat pel poble atacameño als voltants de Sant Pere de Atacama. 2541 persones el parlen o l'entén. Kawésqar (alc): compta actualment amb 546 persones que el parlen o l'entén en les regions Metropolitana i Magallanes. Yagan (yag): a Villa Ukika (Puerto Williams), va viure la Cristina Calderón, qui va treballar en la construcció d'un diccionari perquè es mantinguin més registres de la seva llengua, va morir en 2022. 710 persones el parlen o l'entén principalment a la regió Metropolitana. Selk'nam (ona): parlat pels selk'nam a l'illa Gran de Terra del Foc, encara conserva parlants.
Llengües indígenes extintes Aonikenk (teh): parlat pels aonikenk o tehuelches, desaparegut a Xile durant el segle XX, va perdurar fins a la segona dècada del segle XXI a l'Argentina fins a la seva extinció esdevinguda en 2019 amb la defunció de la seva última parlant nativa. Cacan: llengua parlada pel poble diaguita al Norte Chico de Xile. Chono: es conserva un sol registre i s'especula amb topònims de Chiloé i les illes Guaitecas; pot haver-se tractat d'un dialecte septentrional del kawésqar. Gününa këna (pue): parlat pels gününa küne o puelches.
Classificació filogenètica Les llengües autòctones de Xile pertanyen a unes quatre o cinc famílies lingüístiques provades. A més, es coneixen una altra mitja dotzena de llengües més, entre llengües aïllades i llengües no classificades, moltes d'elles extintes en l'actualitat (aquestes són assenyalades amb el signe †). La següent llista recull més d'una dotzena de llengües indígenes entre llengües vives i llengües extintes al país: +Classificació de les llengües indígenes de XileFamíliaGrupLlenguaTerritoriLlengües aimaraUna família demogràfica i històricament destacada; la branca sud encara té parlants.AimaraArica i Parinacota, TarapacáLlengües austronèsiquesUna família estesa pel oceà Pacífic, que va arribar a l'illa de Rapa Nui cap al .MalaiopolinèsiesPolinèsiesRapa NuiIlla de Rapa NuiLlenguas chon-pueltxeLes llengües chon formen un grup filogenètic clar i recentment s'ha aportat evidència que el relacionen amb el puelche.ChonSelk'nam (†)MagallanesAonikenk (†)Aysén, MagallanesPuelcheGününa këna (†)Los Ríos, Los LagosLlengües huarpesOriginaries de Cuyo; durant el molts huarpes van ser deportats a Santiago, on van a arribar a ser una comunitat nombrosa.Allentiac (†)SantiagoMillcayac (†)SantiagoLlengües quítxuesAquestes llengües formen part d'una família de llengües diferents ja que no totes les varietats de quítxua son intercomprensibles.Quítxua IIQuítxua meridionalEl LoaLlengües aïlladesS'ha intentat agrupar aquestes llengües en famílies més grans, però sense èxit.KawésqarMagallanesKunza (†)AntofagastaMapudungunL'Araucanía, Región Metropolitana, Biobío, Los Ríos, Los LagosYagán (†)MagallanesLlengües no classificadesHi ha un grup de llengües amb molt poca documentació de pobles extingits, i no han pogut ser classificades per manca d'informació.Cacán (†)AtacamaChono (†)Los Lagos, Aysén
Llengües al·lòctones parlades per comunitats o immigrants Alemany (deu): mantingut pels descendents dels immigrants alemanys arribats al sud a mitjan , principalment alt alemany estàndard (adquirit per l'ensenyament escolar), però també formes vernacles com el lagunen-deutsch de la ribera del llac Llanquihue. Crioll haitià (hat): usat per la comunitat haitiana. Croat (hrv): parlat per comunitats croates immigrants, especialment en el sud del país. Anglès (eng): parlat per immigrants i els seus descendents, especialment britànics i estatunidencs. Italià (ita): parlat dins de la comunitat d'immigrants italians. Quítxua: Entre els immigrants procedents del Perú, Bolívia i l'Equador existeixen parlants de diferents llengües quítxues, entre elles el quítxua meridional i el quítxua equatorià. Romaní (rom): parlat pel poble gitano o rom —romà a Xile—, romaní vlax (rmy).
Llengües no-verbals i de signes Llengua de signes xilena (csg): usada per la comunitat sorda del país.
Notes
Referències
Enllaços externs
Atles interactiu Unesco de les llengües en perill en el món: Xile Llengües originàries de Xile Llengües i cultures de Xile
Categoria:Llengües de Xile