El Consell Nacional de l'Iran (; , INC), oficialment el Consell Nacional Iranià per a Eleccions Lliures, és un grup paraigua polític amb seu a París, França. Forma part de l'oposició iraniana al govern de la República Islàmica de l'Iran, amb Reza Pahlavi com a portaveu. Pahlavi, que viu als Estats Units, és l'expríncep hereu de l'Iran i fill del xa deposat i es va declarar xa Reza II a l'exili el 1980, després de la revolució de 1979 i la mort del seu pare.
L'«autoproclamat» Consell Nacional afirma haver aconseguit el suport de «desenes de milers de defensors de la democràcia tant de dins com de fora de l'Iran». També afirma representar minories religioses i ètniques, així com monàrquics i republicans. Segons Kenneth Katzman, a data del 2017, el grup que es va establir originàriament, el 2013, amb més de 30 grups, havia patit desercions i el seu nivell d'activitat semblava mínim.
Pahlavi ha rebutjat repetidament la idea de restaurar la monarquia. En canvi, dóna suport a la celebració d'eleccions lliures per crear una assemblea constituent que decidirà el futur govern de l'Iran; tant si això significa recuperar la monarquia com crear una nova república.
El juliol de 2025, més de 500 membres de l'oposició iraniana es van reunir a Munic per a la Convenció de Cooperació Nacional per Salvar l'Iran. L'objectiu era construir una oposició unificada i crear un pla de transició per a un Iran post-República Islàmica. L'objectiu era formar una assemblea diversa i inclusiva, en paraules de Reza Pahlavi, per a representar els diversos grups ètnics, religiosos i polítics, incloent-hi veus d'esquerres, centristes, dretes, monàrquiques i republicanes, treballant junts en una agenda compartida. Politico ho va qualificar de «moment d'unitat sense precedents entre els dissidents iranians que no s'havia vist en els 46 anys de govern del règim dels aiatol·làs». Un gran nombre d'assistents van signar la declaració final que incloïa els principis fonamentals de:
Integritat territorial de l'Iran; Protecció de les llibertats individuals i igualtat de tots els ciutadans; Separació de religió i estat; i El dret del poble iranià a determinar la futura forma democràtica del seu govern.
Es va presentar un Pla detallat d'Emergència de Govern de Transició dissenyat per supervisar la transició democràtica de l'Iran, que incloïa un equip executiu temporal encarregat exclusivament de tasques administratives provisionals fins a l'establiment d'un govern de transició; un Consell Nacional de l'Aixecament concebut com un òrgan legislatiu provisional i assessor estratègic fins la reunió del primer parlament lliurement elegit de l'Iran; i el «compromís personal de Pahlavi de romandre fora dels càrrecs polítics formals, emfatitzant el seu paper com a facilitador d'un procés democràtic».
Referències
Categoria:Política de l'Iran