La Simfonia concertant en si major (Hob. I/105) de Joseph Haydn va ser composta a Londres entre el febrer i el març de 1792. L'obra és una simfonia concertant amb quatre instruments en el grup solista: violí, violoncel, oboè i fagot. Es creu que és una resposta a obres similars compostes per Ignaz Pleyel, un antic alumne de Haydn a qui els diaris londinencs promocionaven com a "rival" de Haydn. A més del grup solista, la Simfonia concertant està partiturada per a flauta, 2 oboès, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, timbales i cordes.
Origen i context La composició va ser escrita durant la primera de les dues visites del compositor a Londres. Es creu que Johann Peter Salomon va demanar a Haydn que compongués l'obra a causa de l'èxit d'obres similars escrites per Pleyel i interpretades en una sèrie de concerts rivals.
Les proves manuscrites indiquen que l'obra va ser escrita amb certa pressa i se sap que Haydn es va queixar de fatiga visual mentre hi treballava.
Estrena i recepció La primera actuació va tenir lloc el 9 de març de 1792, amb Salomon com a violinista principal del grup de solistes. Els altres membres del grup de solistes només són coneguts pels seus cognoms, Harrington (oboè), Holmes (fagot) i Menel (violoncel). L'actuació va ser molt reeixida i l'obra no només es va bisar la setmana següent, sinó que es va tornar a interpretar durant la visita de Haydn a Londres el 1794 amb el mateix èxit.
En ressenyar la primera interpretació, The Monday Herald va comentar el següent: «La darrera actuació als concerts de SALOMON mereix ser esmentada com un dels plaers més rics que la present temporada ha ofert. Un nou concertant de HAYDN reunia totes les excel·lències de la música; era profund, lleuger, commovedor i original, i la interpretació estava a l’altura del mèrit de la composició. SALOMON es va esforçar especialment en aquesta ocasió per fer justícia a la música del seu amic HAYDN... La sala comptava amb una assistència molt brillant.»Landon, H. C. Robbins, notes al llibret de Haydn: Cello Concertos in C & D, Sinfonia Concertante, Steven Isserlis, Chamber Orchestra of Europe, Sir Roger Norrington, BMG Classics, 1998
The Oracle també es mostrà entusiasta i dedicà a la interpretació la ressenya següent: «Haydn va dirigir per primera vegada l’execució d’un nou Concertante, el tercer moviment del qual semblava expressament concebut per mostrar la brillantor de SALOMON i la dolcesa del seu so. L’estil característic d’aquest Mestre impregnava tots els moviments: hi havia la seva grandesa habitual, contrastada amb la lleugeresa de transicions etèries i les sobtades sorpreses de silencis abruptes... L’assistència era molt distingida.»
Estructura Els tres moviments són els següents:
Una interpretació habitual dura entre 21 i 25 minuts.
Referències
Fonts
Categoria:Composicions musicals del 1792 Categoria:Composicions en si bemoll major Simfonia C Categoria:Simfonies de la dècada del 1790