L'Atena de Velletri és una escultura de més de tres metres de la dea Atena en postura discursiva. Duu l'elm al cap i el gorgoneu al pit.
Característiques Aquesta estàtua es va trobar a la ciutat de Velletri, a Itàlia, en el segle XVIII. És una còpia d'una estàtua en bronze perduda. Es creu que l'original data de l'any de 430 abans de la nostra era i s'atribueix a Crèsiles, un escultor de Creta que també va fer una estàtua de Pèricles, una còpia de la qual és al Museu Britànic. L'atribució prové de les característiques semblants entre l'estructura facial de les dues obres.
Alguns fragments de motles antics també es trobaren durant l'excavació d'un taller romà especialitzat en còpies d'obres antigues, al Golf de Nàpols. És probable que aquests fragments s'hagin creat a partir de l'original, tot confirmant la grandària i el material de l'estàtua originària, que probablement daten del període clàssic, de la fi del segle V abans de la nostra era. La grandària de l'ègida, el tipus de túnica, i el mantell en una gran cortina triangular, són característiques del període. La solemne posa hieràtica de la dea, els seus atributs i els doblecs del teixit són influenciats per les Atenes esculpides per Fídies, com ara Atena Pàrtenos i Atena Pròmacos.
Descobriment miniatura|Bust d'Atena, còpia de l'Antikensammlung de Berlín El 1797 Vincenzo Pacetti, un restaurador d'art, va descobrir aquesta enorme estàtua, amb més de tres metres d'alçada, en les ruïnes d'una vil·la romana a prop de Velletri, una petita ciutat italiana el nom de la qual esdevingué un sinònim per als exemplars d'aquest estil d'estàtua. El casc i l'ègida (el gorgoneu que representa la cuirassa de la Medusa amb les serps i amb el cap fixat al centre) indiquen que l'estàtua representa la dea Atena, coneguda pels romans com a Palas o Minerva. Van comprar l'estàtua uns comissaris francesos del Directori francés i la dugueren a Roma per a escapar de les usurpacions napoleòniques, al 1798, i després la van transferir a les col·leccions reials de Nàpols. El 28 de març del 1798 l'obra fou donada a l'estat francés pel Tractat de Florència. Es mostra en el Louvre des del desembre del 1803 fins hui.
L'autoria de l'estàtua original s'ha atribuït també a Alcàmenes d'Atenes a mitjans de 430 o 420 abans de la nostra era, sembla que per al Temple d'Hefest a l'Àgora d'Atenes. L'estil i els trets facials de la dea fan més probable que siga de l'escultor cretenc Crèsiles, que treballava a l'Acròpolis d'Atenes a la fi del segle V ae. La forma oval i regular del rostre, i les celles, ulls i nas ben definits, són molt semblants al bust de Pèricles que ara és traslladat al Museu Britànic, una còpia del que Crèsiles va crear l'any 430 ae, segons Plini el Vell en Història Natural. També és esmentat al segle II per Pausànias, en Descripció de Grècia (1.28.2), quan era a l'Acròpolis. L'Atena de Velletri és una probable còpia romana d'una estàtua del mestre cretenc.
Elements importants La dea Atena, que representa la saviesa, és en posició de fer un discurs en una platea. La mà esquerra estesa simbolitza una crida i la mà dreta apunta al cel, unint les coses terrenes amb les celestes, o el món amb les idees.
L'elm de Corint representa la protecció de la saviesa i l'aspecte bèl·lic de la dea. L'ègida al voltant del coll simbolitza el valor moral. El cinyell en forma de serp denota saviesa i heroisme. Lhimation és el mantell típic del període hel·lènic. La mà dreta fou restaurada. Abans agafava una llança, però després de la restauració la mà adopta la posició de qui discurseja. La mà esquerra rep i convida les persones a escoltar-la.
Còpies pel món miniatura|Rèplica de 13 m d'Anid Yandell Hi ha còpies difoses per museus i ciutats del món, de grandàries diverses.
La còpia més famosa es troba en el Museu del Louvre, París. Una còpia en gran escala és al Pont Maurício de Nassau, a Recife. Una còpia en gran escala, l'"Atena de la Central", és en el Museu Montemartini, Roma. L'estàtua d'Atena (de tipus Velletri) del Museu Tolosane Martres, a l'estat francés. El bust d'Atena en la Gliptoteca de Múnic. El bust en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. El bust en el Museu Britànic, a Londres. El bust en l'Antikenmuseum, Basilea.
L'Atena d'Enid Yandell Enid Yandell (Louisville, 6 d'octubre del 1870 - 13 de juny del 1934) fou una escultora alumna d'Auguste Rodin i Frederick William MacMonnies. Fou responsable de la colossal rèplica de l'''Atena de Velletri esculpida per a la Nashville Centennial Exposition el 1897, amb tretze metres d'alçada.
Estava en alça en l'època la construcció d'estàtues gegantesques, com ara lEstàtua de la Llibertat, de Frédéric Auguste Bartholdi, del 1884. L'obra de Yandell va obrir-li la porta de la National Sculpture Society el 1898, en una època de bandejament de les dones en la societat d'escultors.
L'escultura va ser feta en un material no durable, staff'', que s'utilitza en la construcció escenogràfica per a creació d'obres d'arts i edificis que no tindran una llarga durada, com ara escenaris, exposicions, maquetes, etc. No se'n feu cap rèplica en bronze, ni en cap altre material, i exposada a la pluja, l'estàtua va durar només un any. Tampoc se'n feu un motle per a una possible fosa en el futur. Durant aquest temps va romandre en exposició a la ciutat de Nashville davant d'una rèplica fidel del Partenó. Juntes, li donaren el malnom d'"Atenes del Sud" a la ciutat.
Galeria
Referències
Categoria:Escultures de l'antiga Grècia Categoria:Segle I Categoria:Escultures del Museu del Louvre Categoria:Atena